La música de Romania és la d'un país europeu amb un entorn musical multicultural que inclou escenes actives de música ètnica. Romania també té escenes florents en els camps de la música pop, el hip hop, el heavy metal i el rock and roll. Durant la primera dècada del , alguns grups / artistes d'Europop, com Tom Boxer, Morandi, Akcent, Edward Maya, Alexandra Stan, Inna i Yarabi, van aconseguir èxit a l'estranger. La música tradicional romanesa romàn popular i alguns músics populars han tingut fama nacional (i fins i tot internacional).
Història La música popular és la forma més antiga de creació musical romanesa, caracteritzada per una gran vitalitat; és la font que defineix la creació musical culta, tant religiosa com laica. La conservació de la música folk romanesa ha estat ajudada per un públic nombrós i durador, també per nombrosos intèrprets que van ajudar a propagar i desenvolupar encara més el so folk. Un d'ells, Gheorghe Zamfir, és famós arreu del món i va ajudar a popularitzar un instrument popular romanès tradicional, les panetes.
La creació musical religiosa, nascuda sota la influència de la música romana d'Orient ajustada a les entonacions de la música popular local, va viure un període de glòria entre els segles XV i XVII, quan es van desenvolupar escoles de música litúrgica de renom als monestirs romanesos. Les influències russes i occidentals van provocar la introducció de la polifonia a la música religiosa al , un gènere desenvolupat per una sèrie de compositors romanesos als segles XIX i XX.
Música tradicional La música tradicional romanesa reflecteix una confluència de sons semblants a la música tradicional d'Europa central (especialment hongaresa) i dels Balcans. A la música popular romanesa, l'èmfasi es posa en la melodia més que en la percussió, amb l'ús freqüent del violí per a la melodia i sovint només el cimbalom per a la percussió. La melodia en si i sobretot els adorns melòdics recorden la música de més al sud dels Balcans i una llunyana influència turca. miniatura|Cançó tradicional romanesa amb un taragot.
Banat Al Banat, el violí és l'instrument popular més comú, ara tocat al costat d'instruments de vent fusta importats; altres instruments inclouen el taragot (avui sovint el saxòfon fa el paper de taragot a les bandes). Efta Botoca és un dels violinistes més reconeguts del Banat.
Bucovina Bucovina és una província remota i les seves tradicions inclouen alguns dels instruments romanesos més antics, com el ţilincă i el cobza. També es toquen flautes (fluieraş (pipa petita) o fluier mare (pipa gran)), normalment amb acompanyament d'una cobza (més recentment, l'acordió). Els violins i els instruments de metall s'han importat en els temps moderns.
Crişana Crişana té una antiga tradició d'utilitzar violins, sovint en duo. Aquest format també es troba a Transsilvània però és una tradició més antiga. Petrică Paşca ha ajudat recentment a popularitzar el taragot a la regió. A més, al poble de Rosia són coneguts dos instruments locals: Hidede, un tipus de violí amb trompeta, que substitueix la caixa de ressonància i un tipus de tambor anomenat Dobă.
Dobrogea del Nord La música dobrujana es caracteritza pel ritme i el melodisme balcànics i turcs. La població de Dobrogea és ètnicament barrejada i la música aquí té una importació turca, búlgara, tàrtara i ucraïnesa més pesada que a la resta del país. El ball més popular de Dobrogea és el geamparale, que és força diferent de les altres danses tradicionals de Romania.
Maramureş i Oaş El conjunt folklòric típic de Maramureş conté la zongora i el violí, sovint amb bateria. El taragot, el saxo i l'acordió s'han introduït més recentment.
A Oaş s'utilitza un violí adaptat per ser més estricte, acompanyat de la zongora. El cant en aquesta regió també és únic, agut amb elements melòdics arcaics.
Moldàvia (Regió) El violí i el ţambal són el format modern més comú a la música de ball moldava. Abans del , però, el violí anava normalment acompanyat de la cobza, que, tot i que és molt rara, encara avui es fa servir. Actualment es troben conjunts de llautó a la part central de la comarca. Moldàvia també és coneguda per les bandes de música similars a les de Sèrbia.
Transsilvània
Transsilvània ha estat històricament i culturalment més lligada als països d'Europa central que al sud-est d'Europa, i la seva música reflecteix aquestes influències. Històricament, la província està lligada a les regions occidentals més petites de Maramures, Crisana i Banat i sovint se'ls coneix com a Transsilvània.
El violí, el kontra i el contrabaix, de vegades amb un cimbalom, són la unitat més integral del conjunt. Tots aquests instruments s'utilitzen per tocar una gran varietat de cançons, incloent nombrosos tipus de cançons de noces específiques.
El tambor, la guitarra i el violí formen la banda típica de Maramureş i els violinistes virtuosos també són populars a la zona. A finals de la dècada de 1990 es va organitzar el festival de música Maramuzical per cridar l'atenció sobre la música autòctona de la zona.
Valàquia Valàquia, formada per Muntènia i Oltènia, és la llar de les bandes de taraf, que potser són l'expressió més coneguda de la cultura popular romanesa. Els balls associats als tarafs inclouen brâu, geamparale, sârbă i hora. El violí porta la música, amb el cimbalom i el contrabaix l'acompanya. El cobza, antigament estès a la regió, ha estat substituït en gran part pel cimbalom. Les lletres sovint parlen d'herois com els haidouks. El Taraf de Haïdouks és un taraf especialment famós i ha aconseguit l'atenció internacional des del seu debut el 1988 amb el segell Ocora. Els Haidouks van aconseguir primer visibilitat com a lăutari, animadors tradicionals en casaments i altres ocasions de celebració.
Oltènia La música i la dansa popular d'Oltènia són semblants a les de Muntènia. S'utilitzen violins i tubs, així com ţambal i guitarra, substituint la cobza com a suport rítmic dels tarafs. El cimpoi (gaita) també és popular en aquesta regió.
Muntènia Muntènia té un conjunt d'instrumentació diversa. La flauta (fluier en romanès) i el violí són l'element melòdic tradicional, però ara els clarinets i els acordions s'utilitzen més sovint. Entre els acordionistes hi ha els famosos intèrprets Vasile Pandelescu i Ilie Udilă.
Doina La forma més estesa de música popular romanesa és la doina. Altres estils de música popular inclouen el bocet ("lament") i el cântec batrânesc (balades èpiques tradicionals; literalment "cançó dels ancians").
Doina és poètica i sovint malenconiosa, de vegades comparada amb el blues per això. Les doines sovint es toquen amb una melodia de ritme lenta i lliure contra un patró d'acompanyament ràpid en un tempo fix, donant una sensació general de tensió rítmica. De vegades, les melodies es repeteixen en cançons diferents i normalment segueixen un patró descendent.
Estils regionals de doina:
Ca pe luncă - es troba al llarg del Danubi meridional De codru - codru significa "bosc" Hora lungă - significa "llarga dansa", de la regió de Maramureş, Transsilvània Klezmer - originalment interpretat per músics jueus de Bessaràbia i Moldàvia Oltului : es troba al llarg del riu Olt
Altres estils de doina:
Ca din tulnic - tipus únic en què la melodia imita un tipus de corneta anomenada tulnic Ciobanul - pastor 's Doina De dragoste - forma popular, generalment sobre l'amor; amor significa "amor". De jale - doina suau i dolenta; jale significa "dol". De leagăn - una cançó de bressol; leagăn significa "bressol". De pahar - cançó per beure; pahar significa "got per beure". Foaie verde - forma clàssica; literalment "fulles verdes".
Música clàssica miniatura|Angela Gheorghiu és una de les sopranos romaneses més conegudes
Entre els compositors romanesos notables dels segles i destaquen Ciprian Porumbescu, Anton Pann, Eduard Caudella, Mihail Jora, Dinu Lipatti i especialment George Enescu. També són famosos el compositor i director d'orquestra Sergiu Celibidache i Vladimir Cosma.
El compositor australià Julian Cochran va escriure obres àmpliament titulades Romanian Dances amb una col·lecció d'obres per a piano i sis obres orquestrals, exemplificant l'afinitat entre compositors clàssics amb la tradició de la música popular romanesa fora de Romania. .
I a partir de la segona meitat del segle XX per l'escola d'espectralisme romanesa: Ştefan Niculescu, Horațiu Rădulescu, Iancu Dumitrescu, Octavian Nemescu, Ana-Maria Avram i altres.
Jazz El jazz s'ha importat a Romania des del període d'entreguerres, gràcies a músics com Sergiu Malagamba. Tanmateix, la música jazz va ser prohibida després de la Segona Guerra Mundial, amb l'arribada del règim comunista. La prohibició es va suprimir el 1964.
Promocionat però no limitat a Cornel Chiriac, músics de jazz i altres com Eugen Ciceu, van ajudar a establir el gènere a Romania, promogut inicialment al costat de la "música fàcil". La vocalista Aura Urziceanu ha actuat a la ciutat de Nova York el 1972 i ha realitzat nombroses gires sota el nom d'Aura Rully.
Encara que moderat, el jazz després de 1989 encara té un seguiment de culte, amb una sèrie de festivals com el Festival Internacional de Jazz de Gărâna. Entre els cantants de jazz contemporanis hi ha Johnny Răducanu, Anca Parghel i altres. En els darrers anys han sorgit unes quantes bandes que fan ús d'elements de nu-jazz, trip hop i música electrònica: Aievea, Jazzadezz, Norzeatic & Khidja i altres.
Música popular Rock La música rock romanesa té una gran història amb una gran varietat d'influències. Durant la dècada de 1980, bandes com Iris, Transsylvania Phoenix, Celelalte Cuvinte, Compact, Holograf o Cargo van aconseguir popularitat, amb cançons sobre l'amor i l'amistat. Les bandes populars de rock romaneses contemporànies inclouen Vița de Vie, Robin And The Backstabbers, Coma, Alternosfera, Vama, Luna Amară, The Kryptonite Sparks i Grimus.
Muzică uşoară românească El terme es podria traduir literalment com "Música fàcil romanesa" i, en el sentit més comú, aquesta música és sinònim de "Muzică de stradă" (del francès "estrade", que significa "podium"), definint una branca de la música pop. desenvolupat a Romania després de la Segona Guerra Mundial, que apareix generalment en forma de cançons fàcils de ballar, fetes amb arranjaments, que són interpretades per orquestres (i darrerament bandes de pop), seguint una barreja de les influències de la música pop soviètica i occidental. Aquesta forma musical mostra moltes similituds amb la música popular occidental, ja que la majoria de les cançons es podrien definir com una forma de Schlager. Va recolzar influències d'altres estils melòdics similars, com Musica leggera italiana (d'Itàlia) i Canción Melódica (d'Espanya). Aquest estil musical romanès es va popularitzar a l'estranger a través del Festival Internacional del Cervo d'Or, celebrat a Brașov, des de 1968. Els cantants més representatius d'aquella època són els dels anys 80, 70 i rarament, els 60: Aurelian Andreescu, Elena Cârstea, Corina Chiriac, Mirabela Dauer, Stela Enache, Luigi Ionescu, Horia Moculescu, Margareta Pâslaru, Angela Similea i Dan Spătaru. Aura Urziceanu.
romanţe Romanţă (plural: romanţe) és una peça musical vocal o instrumental, cantada en un estat d'ànim poètic i sentimental. Apareix com una melodia accessible i expressiva, sobre el fons d'arranjaments orquestrals de piano i guitarra. Presenta similituds amb l'estil musical britànic "Easy Music". La història dels romanços romanesos es remunta fins al període d'entreguerres, quan es va fer famós gràcies a l'agència del cantant romanès més popular de l'època, Marin Teodorescu, més conegut com a Zavaidoc. Després de la Segona Guerra Mundial, cantants com Gică Petrescu van integrar en aquesta música elements orquestrals, específics de l'estil argentí, Tango Nuevo.
Folclor Suburban - Manele