Catia Faria (Porto, 1980) és una filòsofa moral portuguesa i activista feminista i pels drets animals. És investigadora postdoctoral a la Fundació portuguesa per a la Ciència i la Tecnologia a la Universitat de Minho i és membre del consell científic de l'UPF-Centre for Animal Ethics. Anteriorment, Faria va exercir de professora d'Ètica i Sostenibilitat a la Universitat Pompeu Fabra i d'investigadora visitant a l'Oxford Uehiro Centre for Practical Ethics.
Educació i carrera Faria va estudiar filosofia a la Universitat de Porto, un màster en ciències cognitives a la Universitat de Barcelona i un doctorat en filosofia moral a la Universitat Pompeu Fabra. Faria va defensar per primera vegada en una tesi doctoral que els humans haurien d'ajudar els animals no-humans a la naturalesa per reduir el problema del sofriment dels animals salvatges. En la tesi va ser avaluada per Genoveva Martí, Alasdair Cochrane i Jeff McMahan, i supervisada per Paula Casal, Óscar Horta i Joao Cardoso Rosas.
El 2015, Faria va coeditar amb Eze Paez un volum doble en la revista acadèmica Relations Beyond Anthropocentrism, sobre el problema del sofriment dels animals salvatges i maneres de reduir-lo. Ha elaborat també articles pel blog de la Universitat d'Oxford Practical Ethics; pel blog sobre assumptes d'animals El caballo de Netzsche del diari espanyol elDiario.es; i per la revista feminista Pikara Revista. El 2020, Faria va crear amb Óscar Horta un capítol sobre la biologia del benestar al Routledge Handbook of Animal Ethics.
Filosofia Faria és crítica amb la visió ecologista que la naturalesa ha de deixar-se sola i argumenta que els ecologistes intervenen en la naturalesa constantment per obtenir beneficis antropocèntrics i seguir els seus propis objectius. Faria afirma que l'ètica animal i la mediambiental són incompatibles, perquè tenen una consideració moral diferent sobre els animals no-humans. Sosté que qui refusa l'especisme hauria de donar consideració moral al benestar i interessos dels animals no-humans salvatges, com a éssers sentients, i treballar per reduir el seu sofriment per causes naturals.
Faria argumenta que tant el feminisme interseccional com l'antiespecisme són necessaris en la lluita per a la igualtat i la justícia. Ella va encunyar el terme xenozoopolis, com a híbrid del xenofeminisme i l'antiespecisme. Faria també afirma que una aproximació feminista cap a l'antiespecisme implica el veganisme.
Faria es distancia de l'ecofeminisme, del qual critica la visió que el principal dany als animals no-humans salvatges és la cultura patriarcal i que la millor manera d'ajudar-los és a través de la conservació. Una visió que es construeix amb la premissa que la natura i els processos naturals són idíl·lics pels animals no-humans, i que Faria considera incorrecta ja que aquests individus sofreixen comunament. També explica que tot i que hàgim d'eliminar els paradigmes masculins d'intervenció a la natura, com ara la caça, això no significa que la solució sigui la no-intervenció. En canvi, considera que hauríem de treballar per ajudar els animals no-humans salvatges.
Selecció de publicacions
Referències
Categoria:Activistes vegans Categoria:Alumnes de la Universitat de Porto Categoria:Alumnes de la Universitat de Barcelona Categoria:Alumnes de la Universitat Pompeu Fabra Categoria:Persones de Porto Categoria:Membres de la UPF-Centre for Animal Ethics Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Activistes portuguesos Categoria:Nascuts el 1980