El mosquer de pit ocre Rev. 20/06/2021 o mosquer de pit ocraci (Nephelomyias ochraceiventris) és un ocell de la família dels tirànids (Tyrannidae). Es troba a Bolívia i Perú.
Descripció El mosquer de pit ocre fa de 12 a 14 cm de llarg i pesa de 8,2 a 13 g. Els sexes són molt similars. Els mascles adults tenen una corona color oliva amb una taca parcialment amagada de color taronja (al nord) a vermell-taronja (al sud) al mig. Ambdós sexes tenen lores fosques i un prim anell ocular beix a la cara que és color oliva groguenca. L'esquena i el dors són de color oliva a marró oliva. Les ales són fosques amb puntes blanquinoses o beix amples a les cobertores que es mostren com dues barres alars. La cua és fosca. La gola i el pit són de color groc ocraci a beix ocraci i el ventre groc. Les femelles adultes tenen una taca més petita, de color castany vermellós, a la corona. Els adults tenen l'iris marró fosc, potes i peus negres i el bec negre. Els juvenils no solen tenir la taca a la corona; si n'hi ha, és groga en els mascles.
Distribució i hàbitat El mosquer de pit ocre es troba al vessant oriental dels Andes des del departament central d'Amazones, al nord del Perú, fins al sud de Bolívia, fins a l'est del departament de La Paz.
Habita a l'interior i límits del bosc montà humit i del bosc pigmeu. En altitud oscil·la entre els 2.200 i els 3.700 m.
Ecologia Desplaçaments Es creu que el mosquer de pit ocre és resident durant tot l'any.
Alimentació Sembla que s'alimenta principalment d'insectes i alguns fruits petits. Normalment busca aliment en grups petits (possiblement famílies) des del pis mitjà del bosc fins a la capçada i sovint s'uneix a estols d'espècies mixtes. Sovint es posa sobre fulles grosses i pesades. Captura preses del fullatge amb vols curts per fer-ho.
Reproducció Només es coneix un niu del mosquer de pit ocre. Era un globus construït amb molsa i falgueres a 60 cm del terra. Descobert a l'octubre, contenia dos ous blancs amb algunes taques marrons. Es desconeix el període d'incubació, el temps fins a descloure i els detalls de la cura parental.
Vocalització A principis del 2026, Xeno-canto només tenia set enregistraments de vocalitzacions de mosquer de pit ocre; la Biblioteca Macaulay del Laboratori Cornell d'Ornitologia en tenia disset. El cant de l'espècie és "un txip seguit d'un trinat curt i agut: tsip...tsop-tiiirrr" i els reclams són "tsip aguts o notes agudes".
Estat de conservació La UICN ha avaluat el mosquer de pit ocre com en risc mínim. No es coneix la mida de la població i es creu que està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates. Es considera bastant comú al Perú. "L'activitat humana probablement té poc efecte a curt termini sobre el mosquer de pit ocre".
Taxonomia i sistemàtica El mosquer de pit ocre va ser descrit originalment l'any 1873 per l'ornitòleg alemany Jean Cabanis amb el nom binomial Mitrephorus ochraceiventris i la localitat tipus "Maraynioc, Junin, Peru". Des de principis del segle XX es va classificar en el gènere Myiophobus. Un estudi publicat el 2009 va determinar que el mosquer de pit ocre i dues altres espècies no pertanyien a Myiophobus, per la qual cosa l'any 2010 es va crear el gènere Nephelomyias per encabir-les.
És una espècie monotípica, és a dir, no se li reconeixen subespècies.
Aquesta espècie i el mosquer de Linton (N. lintoni) són espècies germanes i formen una superespècie.
Referències
Bibliografia
Categoria:Tirànids