El Regne del Tibet forma part de la història d'aquesta nació que va promoure un estat independent de facto entre el col·lapse de la dinastia Qing el 1912 i l'annexió del Tibet per la República Popular de la Xina el 1951.;
El règim tibetà de Ganden Phodrang va ser un protectorat de la dinastia Qing fins a 1912.Ram Rahul, Central Asia: an outline history , New Delhi, Concept Publishing Company, 1997, : "From then until the fall of the Manchu dynasty in 1912, the Manchu Ch'ing government stationed an Amban, a Manchu mandarin, and a military escort in Tibet." Quan el govern provisional de la República de la Xina va substituir la dinastia Qing com a govern de la Xina, va signar un tractat amb el govern de Qing, heretant tots els territoris del govern imperial a la nova república. Amb tot, no va poder afirmar cap autoritat al Tibet. El Dalai Lama va declarar que la relació del Tibet amb la Xina va acabar amb la caiguda de la dinastia Qing i va proclamar la independència. El Tibet i Mongòlia també van signar el Tractat d'amistat i aliança entre el govern de Mongòlia i el Tibet proclamava el reconeixement mutu de la seva independència de la Xina.: "Aprofitant el caos a la Xina, Mongòlia i el Tibet van declarar la seva independència a finals de 1911, van expulsar els ambans (residents) i guarnicions xinesos i van establir governs independents." Amb la seva proclamació de la independència i la direcció dels seus propis afers interns i externs en aquest període, el Tibet és considerat com un " estat independent de facto " segons el dret internacional, encara que la seva independència no va ser reconeguda formalment per cap potència occidental.Melvyn C. Goldstein (with Cynthia M. Beall), Nomads of Western Tibet — The Survival of a Way of Life , University of California Press, 1990, 191 p., (Historical background).
El 1931 i de nou el 1946, el govern tibetà va enviar emissaris a l'Assemblea Nacional Xina per discutir l'estatus del Tibet, però van tornar amb les mans buides.
Després de la mort del 13è Dalai Lama el 1933, una missió de condol enviada a Lhasa pel govern nacionalista de Guomindang per iniciar negociacions sobre l'estatus del Tibet va poder obrir una oficina i romandre-hi, tot i que no es va arribar a cap acord.: "La fortuna xinesa al Tibet va millorar lleugerament després de la mort del tretzè Dalai Lama quan el Tibet va permetre que una "missió de condol" enviada pel govern de Guomindang de Chiang Kaishek visités Lhasa, i després li va permetre obrir una oficina per facilitar les negociacions destinades a resoldre la qüestió del Tibet"
La monarquia tibetana va acabar després que el govern nacionalista del KMT de la República de la Xina perdés la Guerra Civil contra el Partit Comunista. Quan l'Exèrcit Popular d'Alliberament va entrar al Tibet el 1950, i es va signar l'Acord de disset punts amb els xinesos, es reafirmaria la sobirania de la Xina sobre el Tibet l'any següent.
Història Caiguda de la dinastia Qing (1911-1912) miniatura|Un mapa de l'Àsia oriental el 1914 publicat per Rand McNally, que mostra el Tibet com a regió autònoma de la República de la Xina El Tibet va passar a formar part del domini de la dinastia Qing de la Xina el 1720, després que els Qing forgessin l'expedició xinesa al Tibet sobre les forces del Khanat Jungària. Però a finals del , l'autoritat xinesa al Tibet no era més que simbòlica.: "A partir de , la dinastia Qing es va preocupar cada cop més pels problemes de l'interior, i els funcionaris de la cort de Pequín van trobar cada cop menys fàcil intervenir en els afers tibetans... a la segona meitat del , els Qing ambans, que representava l'emperador Qing i l'autoritat Qing, no podia fer més que exercir una influència ritual i simbòlica." Després de la revolució de Xinhai de 1911 a 1912, la milícia tibetana va llançar un atac sorpresa contra la guarnició Qing estacionada al Tibet després de la convulsió de Xinhai Lhasa. Després de la caiguda de la dinastia Qing el 1912, els oficials Qing a Lhasa es van veure obligats a signar l'"Acord de tres punts" per a la rendició i expulsió de les forces Qing al Tibet central. A principis de 1912, el govern de Beiyang va substituir la dinastia Qing com el govern de la Xina. La nova república va afirmar la seva sobirania sobre tots els territoris de la dinastia anterior, que incloïa 22 províncies xineses, el Tibet i la Mongòlia Exterior. Aquesta afirmació estava prevista a l'Edicte Imperial de l'abdicació de l'emperador Qing signat per l'emperadriu vídua Longyu en nom de l'emperador Xuantong de sis anys: "...la contínua integritat territorial de les terres de les cinc races, manxú, han, mongol, hui i tibetà en una gran República de la Xina" (.. 仍合滿、漢、蒙、回、藏五族完全領土，為一大中華民國). La Constitució Provisional de la República de la Xina aprovada el 1912 va establir específicament les regions frontereres de la nova república, inclòs el Tibet, com a parts integrants de l'estat.
Després de l'establiment de la nova República, el president provisional de la Xina Yuan Shikai va enviar un telegrama al 13è Dalai Lama, restaurant els seus títols anteriors. El Dalai Lama va rebutjar aquests títols, i va respondre que "tenia la intenció d'exercir tant el domini temporal com eclesiàstic al Tibet". El 1913, el Dalai Lama, que havia fugit a l'Índia quan els Qing van enviar una expedició militar per establir el domini xinès directe sobre el Tibet el 1910, va tornar a Lhasa, i va emetre una proclama que afirmava que la relació entre els xinesos emperador i el Tibet "havien estat el de patró i sacerdot i no s'havien basat en la subordinació de l'un a l'altre". "Som una nació petita, religiosa i independent", deia la proclamació.
El gener de 1913, Agvan Dorzhiev i tres representants tibetans mésUdo B. Barkmann, Geschichte der Mongolei, Bonn 1999, p380ff signar un tractat entre el Tibet i Mongòlia a Urga, proclamant el reconeixement mutu i la seva independència de la Xina. El diplomàtic britànic Charles Bell va escriure que el 13è Dalai Lama li va dir que no havia autoritzat Agvan Dorzhiev a concloure cap tractat en nom del Tibet. Com que el text no es va publicar, alguns van dubtar inicialment de l'existència del tractat,Citat per Sir Charles Bell, "Tibet and Her Neighbours", Pacific Affairs(Dec 1937), p. 435–6, a high Tibetan official pointed our years later that there was "no need for a treaty; we would always help each other if we could." però el text mongol va ser publicat per l'Acadèmia de Ciències de Mongolia el 1982.
Convenció de Simla (1914) Entre 1913 i 1914, es va celebrar una conferència a Simla entre el Regne Unit, el Tibet i la República de la Xina. Els britànics van suggerir dividir les zones habitades pels tibetans en un Tibet exterior i un Tibet interior (sobre el model d'un acord anterior entre la Xina i Rússia sobre Mongòlia). El Tibet exterior, aproximadament la mateixa àrea que la moderna Regió Autònoma del Tibet, seria autònom sota la sobirania xinesa. En aquest àmbit, la Xina s'abstindria de "interferències en l'administració". Al Tibet Interior, format per l'est de Kham i Amdo, Lhasa només conservaria el control dels assumptes religiosos. Des de 1908 fins a 1918 hi va haver una guarnició xinesa a Kham i els prínceps locals estaven subordinats al seu comandant
Quan es van trencar les negociacions sobre el límit específic entre el Tibet interior i exterior, el negociador en cap britànic Henry McMahon va dibuixar el que s'ha conegut com la línia McMahon per delimitar la frontera entre el Tibet i l'Índia,Sinha, Nirmal C. (July 1987) , "The Simla Convention of 1914: A Chinese Puzzl e" (PDF), Bulletin of Tibetology, 23 (2): 5–12 que equival a l'annexió britànica de 9.000 km² de territori tradicional tibetà. al sud del Tibet, concretament el districte de Tawang, que correspon a l'extrem nord-oest de l'estat indi modern d'Arunachal Pradesh, alhora que reconeixia la sobirania xinesa sobre el TibetArticle 2 of the Simla Convention i afirmava l'estatus d'aquest últim com a part del territori xinès, amb una promesa del govern de la Xina que el Tibet no es convertiria en una província xinesa.Appendix of the Simla Convention
Els governs xinesos posteriors van afirmar que aquesta línia McMahon va transferir il·legítimament una gran quantitat de territori a l'Índia. El territori en disputa s'anomena Arunachal Pradesh per l'Índia i el Tibet del Sud per la Xina. Els britànics ja havien conclòs acords amb líders tribals locals i van establir el Northeast Frontier Tract per administrar la zona el 1912.
La Convenció de Simla va ser rubricada per les tres delegacions, però va ser rebutjada immediatament per Pequín a causa de la insatisfacció amb la manera com es va traçar el límit entre el Tibet Exterior i el Tibet Interior. McMahon i els tibetans van signar llavors el document com a acord bilateral amb una nota adjunta que negà a la Xina qualsevol dels drets que especificava tret que signés. El govern britànic de l'Índia va rebutjar inicialment l'acord bilateral de McMahon com a incompatible amb la Convenció anglo-rusa de 1907.
La línia McMahon va ser considerada pels britànics i més tard pel govern independent indi com la frontera. Tanmateix, l'opinió xinesa des d'aleshores ha estat que donat que la Xina, que reclamava la sobirania sobre el Tibet, no va signar el tractat, el tractat no tenia sentit i l'annexió i el control de parts d'Arunachal Pradesh per part de l'Índia és il·legal. Aquest fet va obrir més tard el camí a la guerra sino-índia de 1962 i la disputa fronterera entre la Xina i l'Índia que persisteix avui en dia.
El 1938, els britànics van publicar finalment la Convenció de Simla com a acord bilateral, i van exigir que el monestir de Tawang, situat al sud de la línia McMahon, deixés de pagar impostos a Lhasa. Hsiao-ting Lin afirma que un volum de A Collection of Treaties de CU Aitchison, publicat per primer cop amb una nota que afirmava que no s'havia arribat a cap acord vinculant a Simla, va ser retirat de les biblioteques, i va ser substituït per un nou volum que té una data de publicació falsa de 1929, que inclou Simla juntament amb una nota de l'editor que afirma que el Tibet i la Gran Bretanya, però no la Xina, van acceptar l'acord com a vinculant.
El Tractat anglorus de 1907, que abans havia fet que els britànics qüestionessin la validesa de Simla, els russos havien renunciat el 1917 i els russos i els britànics conjuntament el 1921.Free Tibet Campaign, "Tibet Facts No.17: British Relations with Tibet" El Tibet, però, va modificar la seva posició a la línia McMahon a la dècada de 1940. A finals de 1947, el govern tibetà va escriure una nota presentada al recentment independent Ministeri d'Afers Exteriors de l'Índia reclamant els districtes tibetans al sud de la línia McMahon. A més, en negar-se a signar els documents de Simla, el govern xinès s'havia escapat d'acord amb qualsevol reconeixement a la validesa de la línia McMahon.
Després de la mort del 13è Dalai Lama el 1933 miniatura|Un segell atorgat pel govern de la República de la Xina al Panchen Lama, on es pot llegir "Segell of the Panchen Lama, the National Guardian of Vast Wisdom (Chinese)" Des de l'expulsió de l'Amban del Tibet el 1912, la comunicació entre el Tibet i la Xina només s'havia fet amb els britànics com a mediadors. Les comunicacions directes es van reprendre després de la mort del 13è Dalai Lama el desembre de 1933, quan la Xina va enviar una "missió de condol" a Lhasa encapçalada pel general Huang Musong.