L' aixecament tibetà de 1959 o la rebel·lió tibetana de 1959(xinès: 1959 年藏区骚乱) va començar el 10 de març de 1959, quan va esclatar una revolta a Lhasa, la capital del Tibet, que estava sota el control efectiu de la República Popular de la Xina des que es va arribar a l'Acord dels disset puntsChen Jian, The Tibetan Rebellion of 1959 and China's Changing Relations with India and the Soviet Union, Journal of Cold War Studies, Volume 8 Issue 3 Summer 2006, Cold War Studies at Harvard University. L'aixecament inicial es va produir enmig de tensions generals xino-tibetanes i en un context de confusió, ja que els manifestants tibetans temien que el govern xinès pogués arrestar el 14è Dalai Lama. Les protestes també van ser alimentades pel sentiment anti-xinès i el separatisme. Al principi, l'aixecament va consistir en protestes majoritàriament pacífiques, però els enfrontaments van esclatar ràpidament i l'Exèrcit Popular d'Alliberament (EPA) finalment va utilitzar la força per reprimir els manifestants, alguns dels quals havien capturat armes. Les últimes etapes de l'aixecament van comportar forts combats, amb grans pèrdues civils i militars. El 14è Dalai Lama es va escapar de Lhasa, mentre que la ciutat va ser totalment recuperada per les forces de seguretat xineses el 23 de març de 1959. Milers de persones van ser assassinades durant l'aixecament de 1959, tot i que es discuteix el nombre exacte.
A principis de 1956, el conflicte armat entre les guerrilles tibetanes Chushi Gangdruk i el EPA va començar a les regions de Kham i Amdo, que havien estat sotmeses a una reforma socialista. La guerra de guerrilles es va estendre més tard a altres zones del Tibet i va durar fins al 1962. Alguns consideren l'incident de Xunhua del 1958 com un precursor de l'aixecament tibetà.
Els tibetans exiliats celebren l'aniversari anual de l'aixecament el 10 de març com el Dia de l'aixecament tibetà i el Dia de l'aixecament de la dona. El 19 de gener de 2009, la legislatura controlada per la RPC a la Regió Autònoma del Tibet va escollir el 28 de març com a aniversari nacional del Dia de l'Emancipació dels Servs. Segons Warren W. Smith, aquest moviment va ser una celebració de "contra-propaganda" després dels disturbis del 10 de març de 2008 al Tibet.
Resistència armada al Tibet oriental El 1951 es va posar en vigor un acord entre la República Popular de la Xina i representants del Dalai Lama Tenzin Gyatso. Les reformes socialistes com la redistribució de terres es van retardar al Tibet. No obstant això, l'est de Kham i Amdo (Sichuan occidentals i Qinghai a la jerarquia administrativa xinesa) estaven fora de l'administració del govern tibetà a Lhasa i, per tant, van ser tractats més com altres províncies xineses, amb la redistribució de terres implementada completament. Els khampas i els nòmades d'Amdo eren tradicionalment propietaris de la seva pròpia terra.
Abans de la invasió de l'EPA, les relacions entre Lhasa i els caps Khampa s'havien deteriorat, tot i que el Khampa es va mantenir espiritualment lleial al Dalai Lama durant tot el temps. A causa d'aquestes relacions tenses, els Khampa havien ajudat els xinesos en la seva invasió inicial, abans de convertir-se en la resistència guerrillera per la qual són coneguts.
Rapga i Topgay van participar en negociacions amb els xinesos durant el seu assalt a Chamdo. Khampa va desertar a les forces xineses de l'EPA o no va lluitar en absolut. L'atac del EPA va tenir èxit.
El 1957 Kham estava en el caos. Els atacs dels lluitadors de la resistència i les represàlies de l'Exèrcit Popular d'Alliberament contra grups de resistència Khampa com el Chushi Gangdruk es van fer cada cop més brutals. Les xarxes monàstiques de Kham van arribar a ser utilitzades per les forces guerrilleres per transmetre missatges i amagar els rebels. El govern xinès va dur a terme vagues punitives contra pobles i monestirs tibetans. Els exiliats tibetans afirmen que els comandants militars xinesos van amenaçar de bombardejar el Palau de Potala i el Dalai Lama en un intent d'intimidar les forces guerrilleres perquè se sotmetéssin.Official Website of the Tibetan Government in Exile. esquerra|miniatura|Andrug Gompo Tashi abans de 1959. Líder del Chushi Gangdruk Lhasa va continuar complint l'acord de disset punts i va enviar una delegació a Kham per sufocar la rebel·lió. Després de parlar amb els líders rebels, la delegació es va unir a la rebel·lió. Els líders de Kham van contactar amb l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA), però la CIA sota el president Eisenhower insistí que requeria una sol·licitud oficial de Lhasa per donar suport als rebels. Lhasa no va actuar. Finalment, la CIA va començar a donar suport encobert a la rebel·lió sense cap paraula de Lhasa. Aleshores, la rebel·lió s'havia estès a Lhasa, que s'havia omplert de refugiats d'Amdo i Kham. L'oposició a la presència xinesa al Tibet va créixer a la ciutat de Lhasa.
A mitjans de febrer de 1959, l'Oficina Administrativa del Comitè Central del PCC va fer circular l'informe intern de l'Agència de Notícies Xinhua sobre com "les revoltes a la regió tibetana han augmentat el ritme i s'han convertit en una rebel·lió gairebé a gran escala". en un "informe de situació" per als principals líders del PCC.
L'endemà, el líder xinès va veure un informe del Departament d'Operacions de l'Estat Major General de l'EPA que descrivia les rebel·lions dels tibetans a Sichuan, Yunnan, Gansu i Qinghai. Va tornar a subratllar que "rebel·lions com aquestes són extremadament favorables per a nosaltres perquè ens beneficiaran per ajudar a entrenar les nostres tropes, entrenar la gent i proporcionar una raó suficient per aixafar la rebel·lió i dur a terme reformes integrals en el futur".
L'EPA va utilitzar soldats hui, que abans havien servit sota Ma Bufang per aixafar la revolta tibetana a Amdo. La cavalleria Hui estava estacionada a Southern Kham. La situació a tot el Tibet es va fer cada cop més tensa, a mesura que un nombre creixent de tibetans va començar a donar suport a l'aixecament de Khampa, mentre que el govern regional de Lhasa no volia donar suport a una rebel·lió ni oposar-s'hi públicament. En aquesta situació inestable, els generals xinesos residents a Lhasa van ser convocats de tornada a la Xina continental, deixant el comandant inexpert de l'EPA Tan Guansen al capdavant.
Rebel·lió de Lhasa alt=Photo of the Dalai Lama during a visit in India|esquerra|miniatura|El 14è Dalai Lama el 1956 Segons l'historiador Tsering Shakya, el govern xinès estava pressionant el Dalai Lama perquè assistís a l'Assemblea Popular Nacional de la Xina l'abril de 1959, per tal de reparar la imatge de la Xina amb relació a les minories ètniques després de la rebel·lió de Khampa. El 7 de febrer de 1959, un dia important del calendari tibetà, el Dalai Lama va assistir a un ball religiós, després del qual el representant en funcions al Tibet, Tan Guansan, li va oferir l'oportunitat de veure una actuació d'un grup de dansa originari de Lhasa al Norbulingka per celebrar la finalització del seu grau de lharampa geshe pel Dalai Lama. Segons les memòries del Dalai Lama, la invitació va venir del general xinès Chiang Chin-wu, que va proposar que l'actuació es fes a la seu militar xinesa; el Dalai Lama afirma que hi va estar d'acord. Dalai Lama's (1990) Freedom in Exile states that "General Chiang Chin-wu... announced... a new dance troupe. No obstant això, el tibetòleg Sam van Schaik va afirmar que el Dalai Lama va ser qui va proposar que el ball tingués lloc al quarter general militar ja que el Norbulingka era massa petit. Ambdues parts encara no s'han posat d'acord en una data, i el Dalai Lama va semblar deixar l'esdeveniment "fora de la seva ment", centrant-se en canvi en els seus exàmens en curs per al seu grau de Gueshe, així com el Festival de Pregària de Monlam.
A part de Tan i el Dalai Lama, ningú semblava estar informat dels plans per al ball. Com a resultat, la data d'actuació prevista només es va finalitzar 5 o 3 dies abans quan Tan va recordar al Dalai Lama la dansa que va suggerir el 10 de març. La decisió sembla que es va concloure per caprici. Ni el Kashag ni els guardaespatlles del Dalai Lama van ser informats dels plans del Dalai Lama fins que els oficials xinesos els van exposar el 9 de març, un dia abans de la programació de l'actuació, i van insistir que s'encarregarien de la seguretat del Dalai Lama.Official Website of the Tibetan Government in Exile. Les memòries del Dalai Lama afirmen que el 9 de març els xinès van dir al seu cap de guardaespatlles que volien l'excursió del Dalai Lama per veure la producció "en absolut secret" i sense cap guardaespatlles tibetans armats, que "totes semblaven peticions estranyes i hi va haver molta discussió" entre els assessors del Dalai Lama. Alguns membres del Kashag estaven alarmats i preocupats perquè el Dalai Lama pogués ser segrestat, recordant una profecia que deia que el Dalai Lama no havia de sortir del seu palau.
Segons l'historiador Tsering Shakya, alguns funcionaris del govern tibetà temien que s'estiguessin plantejant accions per a un segrest xinès del Dalai Lama, i es van difondre en aquest sentit entre els habitants de Lhasa. El 10 de març, diversos milersAvedon 1997, p. 50 says 30,0001959 Tibetan Uprising | Free Tibet goes as high as 300,000Tell you a True Tibet – How Does the 1959 Armed Rebellion Occur?, People's Daily Online, 17 April 2008 (Excerpts from Tibet – Its Ownership And Human Rights Situation, published by the Information Office of the State Council of The People's Republic of China) : "The next morning, the rebels coerced more than 2,000 people to mass at Norbu Lingka, spreading the rumor that 'the Military Area Command is planning to poison the Dalai Lama' and shouting slogans such as 'Tibetan Independence' and 'Away with the Hans'." tibetans van envoltar el palau del Dalai Lama per evitar que se n'anés o fos retirat. L'enorme multitud s'havia reunit en resposta a un rumor que els xinesos tenien previst arrestar el Dalai Lama quan anava a una actuació cultural a la seu del EPA. Això va marcar l'inici de l'aixecament a Lhasa, encara que les forces xineses s'havien enfrontat amb guerrilles fora de la ciutat el desembre de l'any anterior.Official Website of the Tibetan Government in Exile. Tot i que els funcionaris del PCC van insistir que l'"estrat superior reaccionari" a Lhasa era el responsable del rumor, no hi ha manera d'identificar la font precisa. Al principi, la violència es va dirigir a funcionaris tibetans que es consideraven que no havien protegit el Dalai Lama o que eren proxinesos. Els atacs contra els xinesos van començar més tard. Una de les primeres víctimes de la màfia va ser un lama sènior, Pagbalha Soinam Gyamco, que treballava amb la RPC com a membre del Comitè Preparatori de la Regió Autònoma Tibetana, que va ser assassinat, i el seu cos arrossegat per un cavall davant de la multitud durant 2 km.
El 12 de març milers de dones es van reunir davant del Palau Potala a Lhasa al terreny anomenat Dri-bu-Yul-Khai Thang. El líder d'aquesta manifestació noviolenta va ser Pamo Kusang. Aquesta manifestació, ara coneguda com el Dia de l'Aixecament de les Dones, va iniciar el moviment de dones tibetanes per la independència. El 14 de març al mateix lloc milers de dones es van reunir en una protesta encapçalada per "Gurteng Kunsang, membre de l'aristocràtica família Kundeling i mare de sis fills que després va ser arrestada pels xinesos i executada per un esquadró d'afusellament".