El pijao, coyaima o natagaima és una llengua indígena parlada pels pijaos de la vall del riu Magdalena, a Colòmbia. Actualment la llengua sembla estar extinta encara que en 1943 es van trobar alguns parlants en els municipis de Ortega, Coyaima i Natagaima.
spectes històrics, socials i culturals Història de la llengua Els pijaos són coneguts des del . A principis del segle XVII van destruir un assentament colonial anterior a l'assentament de Natagaima. Els pijaos eren un de les ètnies més bel·licoses del barri del Magadalena. Els pijaos van oposar una gran resistència a l'avanç dels pobles txibtxa, i van frenar l'expansió d'aquests cap a l'oest. Els pijaos també van oposar una feroç resistència a la colonització europea, i a principis del segle XVII van dur a terme una rebel·lió a gran escala que va destruir diversos assentaments colonials.Simón, Fray Pedro (1892). Noticias historiales de las conquistas de Tierra firme en las Indias occidentales. Bogotá: Casa Editorial de Medardo Rivas.
Ús i distribució En 1943, Alicia i Gerardo Reichel-Dolmatoff van trobar encara alguns parlants de la llegua pijao,Reichel-Dolmatoff, Alicia y Gerardo (1944) "Grupos sanguíneos entre los indios pijaos del Tolima"; Revista del Instituto Etnológico Nacional 1(1): 507-525 (507). i Roberto Pineda Giraldo i Milcíades Chaves van recollir algunes llistes de vocabulari al municipi d'Ortega.Pineda Giraldo, Roberto y Milciades Chaves (1943) "Vocabulario recogido en la región de la Cordillera de Calarma, Municipalidad de Ortega (Tolima)", archivos del profesor Paul Rivet, París. No obstant això, es considera que actualment la llengua està completament extinta, encara que no el poble pijao.
Descripció lingüística Classificació Rivet (1934) basant-se en dades proporcionades pels cronistes va conjecturar que algunes llengües de l'est de Colòmbia com el opoón-carare, el pijao, el panche, el muzo, el pantágora i el chocó podrien estar relacionats amb les llengües carib, encara que el mateix autor va assenyalar que aquest parentiu no estava provat. Rivet va considerar que aquestes cinc llengües podrien formar una branca del Ccarib. A més va trobar bona part de la toponímia de la regió pijao inclou el sufix carib ima: Coyaima, Natagaima, Combeima, Tolima, Tocaima, Anolaima.Rivet, Paul (1943) "La influencia Karib en Colombia"; Revista del Instituto Etnologico Nacional 1(1a): 55-93. Č. Loukotka (1968), encara considerant possible el parentiu amb el Carib no va veure raons per a considerar que aquestes cinc llengües formessin una branca d'aquest.Loukotka, Čestmír (1968) Classification of South American Indian languages. Los Angeles: Latin American Center, University of California.
M. Durbin y H. Seijas van examinar l'evidència disponible, bàsicament llistes breus de vocabulari, i van trobar que no existeix massa semblança entre el pijao i les llengües caribes. De les 33 paraules i expressions conegudes del pijao, només unes set mostren alguna semblança residual amb les llengües caribes. El terme pijao per a 'aigua' tána, es diferencia molta del terme Carib oriental per a 'aigua' kuna (trobant-se en la resta del Carib du- o tu- en posició inicial en el terme per a 'aigua'). Les poques similituds amb el Carib es troben especialment amb l'oposa-carare, llengua veïna, i en menor mesura amb el grup Carib hianacoto-umaua-carijona-guaque. Tant en oposa-carare com en el grup hianacoto el terme per a 'pedra' és tVhV, mentre que en la resta del Carib deriva de tVpV, per la qual cosa el terme pijao tapé no sembla relacionat amb les llengües caribes pròximes. En muzo i colima es troba la forma tapa 'pedra', pel que és raonable conjecturar que la forma pijao tapé és un préstec lingüístic.Durbin, Marshall and Haydée Seijas (1973). "A Note on Panche, Pijao, Pantagora (Palenque), Colima and Muzo"; International Journal of American Linguistics 39(1): 47-51.
Simón, qui va recopilar breus vocabularis d'aquestes llengües, considerava que els pegats parlaven la manyaga idioma que els pijaos. No s'han detectat parentius entre el pijao i altres llengües no classificades de la regió com el colima, el muzo i el pantágoro ni amb l'opón-carare classificat com a carib.Ortiz, Sergio Elías (1965) "Lenguas y dialectos indígenas de Colombia", Historia extensa de Colombia Volumen 1 "Prehistoria", tomo 3: 230.
Vocabulari Aténkora - Cap Amé - Noguera Akaya! - ¡Ai de mi! Yaki kandru - Tinc fam Tui! - ¡Bé! ¡Ja està bé! Caique - Salutació Balonki - Ballar Aveki - Parlar Sumén - Beure Kajírre - Gos Alamán - Caimà Achu - Pedra d'esmolar Chíu - Dia Atiesia - Estrella gran Nasés - Casa Margure - dona Bota - Mare Oreme - Home Angola - Àvia Eme - Germà Erame - Germana Calina - Amic Nuhugi - Foc Onto - Roig Wiriwirini - jaguar Erename - Jefe Duho - Captiu Anosia - Núvol Nanyanúa - Aigua corrent, riu Numbana - Lluna Lun - Ull Tinkí - Dent Choki - Natja Tetenki - Pits de dona Anigo - Melic Lanki - Tambor Oleno - Orella Oliga - Genoll Pegil - Cama Tape - Pedra Omíaki - Fulla Tenú - Tabac,
Referències
Categoria:Llengües de Colòmbia