Satu Mare (pronunciació en romanès: [ˈSatu ˈmare]; en [sɒtmaːrneːmɛti]; en ; o ) és una ciutat amb una població de 102.400 habitants (2011). És la capital del comtat de Satu Mare, Romania, així com el centre de l'àrea metropolitana de Satu Mare.
La ciutat es troba a la regió de Maramureș, en bona part part de Transsilvània. Esmentada a la Gesta Hungarorum com a ("Fort de Zotmar"), la ciutat té una història que es remunta a l'edat mitjana. Avui és un centre acadèmic, cultural, industrial i de negocis a la regió de desenvolupament Nord-Vest.
Geografia Satu Mare està situat al comtat de Satu Mare, al nord-oest de Romania, al riu Someș, 13 km de la frontera amb Hongria i 27 km de la frontera amb Ucraïna. La ciutat es troba a una altitud de 126 m a la plana al·luvial de la Baixa Someș, que s'estén des del palau administratiu de la plaça 25 d'octubre. Els límits del municipi contenen una superfície de .
Des del punt de vista geomorfològic, la ciutat es troba al prat d'alguns, a banda i banda del riu, que s'estreny a la rodalia de la ciutat i s'eixampla riu amunt i riu avall d'ella; inundat durant les fortes pluges, el camp té diverses configuracions geogràfiques a la vora de la ciutat (bancs de sorra, valls, micro-depressions).
La formació del terreny actual de la ciutat, que data del final del Pliocè al període terciari, està lligada a l'obstrucció del mar Panònic. Les capes de sòl es van crear a partir de dipòsits de sorra, loess i grava, i generalment tenen un gruix de 16 m - 18 m. Sobre aquesta base, la vegetació en descomposició va donar lloc a sòls podsòlics, que van conduir a condicions favorables per als cultius (cereals, hortalisses, arbres fruiters).
La xarxa d'aigua al voltant de Satu Mare es compon del riu Someș, Pârâul Sar al nord i el riu Homorod al sud. La formació i l'evolució de la ciutat estaven estretament relacionades amb el riu Someș, que, a més de permetre l'assentament d'una comunitat humana al seu voltant, ofereix des de principis de l'edat mitjana la possibilitat d'un comerç internacional amb les regions costaneres, un pràctica que afavoria la mòlta, la pesca i altres activitats econòmiques.
Com que el terreny inclina suaument al voltant de la ciutat, el riu Someș ha creat nombroses branques i meandres (abans de 1777, al perímetre de la ciutat hi havia 25 meandres aigües avall i 14 aigües amunt). Després de les obres de sistematització el 1777, el nombre de meandres a la ciutat va baixar a 9 aigües avall i 5 aigües amunt, la longitud total del riu era ara de dins de la ciutat. La sistematització realitzada fins a mitjan va configurar la llera del riu Someș existent; es van construir llarg a la riba dreta i 11 km a l'esquerra. El 1970, els terraplens van augmentar en 2 m - 3 m, protegint 52.000 hectàrees dins dels límits de la ciutat i restaurant prop de 800 ha de terres agrícoles que prèviament havien estat inundades.
Flora i fauna La flora associada a la ciutat de Satu Mare és característica per a la zona dels prats amb arbres d'essència suau com el vímet, l'àlber autòcton, l'auró i l'avellana. La vegetació de les praderies està representada per Agrostis stolonifera, Poa trivialis, Alopecurus pratensis i altres tipus de vegetació.
El parc més gran de la ciutat, el Jardí de Roma, presenta alguns arbres rars que són poc comuns a la zona, inclòs l'arbre pagoda, originari de l'Àsia oriental (especialment la Xina); Pterocarya, també originària d'Àsia; i Paulownia tomentosa, originària de la Xina central i occidental.
La fauna està representada per espècies de rosegadors (hàmster i esquirol terrestre europeu), rèptils, inclosa Vipera berus al bosc de Noroieni, i com a espècies avifaunístiques d'ànecs, oques, garcetes, durant passatges i vegades sistemàtiques ocasionals.
Clima Satu Mare té un clima continental, caracteritzat per estius calorosos i secs i hiverns freds. Com que la ciutat es troba a l'extrem nord del país, l'hivern és molt més fred que la mitjana nacional, amb temperatures mínimes que arriben a −17 °C, inferior als valors registrats en altres ciutats de l'oest de Romania com Oradea (−15 °C) o Timișoara (−17 °C). La temperatura mitjana anual és de 9,6 °C, o desglossat per estacions: primavera 10,2 °C, estiu 19,6 °C, tardor 10,8 °C i hivern 1,7 °C. La humitat atmosfèrica és força elevada. Els corrents de vent dominants bufen des del nord-oest, provocant precipitacions de primavera i estiu. El clima en aquesta zona presenta lleus diferències entre màximes i mínimes, i hi ha pluges adequades durant tot l'any. El subtipus de classificació climàtica de Köppen per a aquest clima és " Cfb " (clima de la costa oest marina / clima oceànic).
Nom Es creu que el nom hongarès de la ciutat de Szatmár prové del nom personal Zotmar, ja que a la Gesta Hungarorum hi figura com l'assentament fortificat del segle X al lloc de l'actual Satu Mare. ("El fort de Zotmar"). El nom Satu Mare, que significa "poble gran" en romanès, va ser utilitzat per primera vegada pel sacerdot Moise Sora Novac al . Un nom romanès més antic, Sătmar, fou substituït formalment per l'actual el 1925.Attila Szabó (ed.
Història miniatura|Parc Kossuth, 1903 miniatura|Torre dels Bombers, construïda el 1904 Les proves arqueològiques de Țara Oașului, Ardud, Medieșu Aurit, Homoroade, etc. mostren clarament els assentaments de la zona que daten de l'edat de pedra i de l'edat del bronze. També hi ha evidència que el lloc de població de Dacia va romandre-hi després de la conquesta romana a 101/106 dC. Més tard, aquestes terres podrien haver format part de les possessions de Menumorut; una de les fortaleses defensives importants: el , que data del , es trobava a Satu Mare, tal com s'esmenta a la Gesta Hungarorum. Després que Esteve I d'Hongria va crear el Regne d'Hongria l'any 1000, els colons alemanys es van establir a la perifèria de la ciutat (Villa Zotmar), portats per l'esposa de Stephen, la princesa bavaresa Gisela d'Hongria. Més tard, se'ls van unir més colons alemanys de més enllà del riu Someș, a Mintiu.
Ciutat lliure reial des del , Satu Mare va canviar de mans diverses vegades al fins que la família Báthory va prendre possessió de la ciutadella el 1526, i vsn procedir a desviar les aigües de Someș per tal de defensar la part sud de la ciutadella. ; així, la fortalesa va romandre en una illa lligada a les carreteres principals per tres ponts sobre el Someș. El 1562 la ciutadella fou assetjada pels exèrcits otomans dirigits per Pargalı İbrahim Pasha de Buda i Maleoci Pasha de Timișoara. Aleshores, els Habsburg van assetjar-lo, dirigint els exèrcits transilvans a incendiar-lo. El general austríac Lazar Schwendi va ordenar reconstruir la ciutadella segons els plans de l'arquitecte italià Ottavio Baldigara; utilitzant un sistema italià de fortificacions, la nova estructura seria pentagonal amb cinc torres. Després d'un període en què va canviar de mans, la ciutat va quedar sota control otomà el 1661. Anomenat Sokmar per les noves autoritats, era un centre kaza dins de la Şenköy sanjak de Varat Eyalet. Aquest estatus es mantingué fins el 1691, quan l'exèrcit dels Habsburg va expulsar els otomans durant la Gran Guerra Turca. A l'edat mitjana, Satu Mare i Mintiu eren dues entitats diferenciades. Els dos assentaments, aleshores anomenats "Szatmár" i "Németi", es van unir el 1715 i la ciutat resultant va rebre el nom de "Szatmár-Németi".Ernst Hauler, Istoria nemților din regiunea Sătmarului, p.10.Judit Pál, "Administraţia şi elita oraşului Satu Mare în prima jumătate al secolului al XVIII-lea", in Laurenţiu Rădvan (ed. El 2 de gener de 1721, l'emperador Carles VI va reconèixer la unió, concedint al mateix temps a Satu Mare l'estatus de ciutat lliure reial. Una dècada abans, es va signar el tractat de Szatmár a la ciutat, que va posar fi a la Guerra per la Independència de Rákóczi.Wandycz, Piotr Stefan.
La importància de la ciutat estava relacionada amb el transport i el comerç de sal de la propera Ocna Dejului (, ), possiblement ja en una data molt primerenca. A causa dels beneficis econòmics i comercials que va començar a rebre al , Satu Mare es va convertir en un important centre de gremis d'artesania. Al es va iniciar una intensa urbanització; diversos edificis sobreviuen d'aquest període, inclosos l'antic ajuntament, la fonda, una caserna, l'església greco-catòlica i l'església reformada. El 1804 s'hi va establir una diòcesi catòlica romana. El 1823 es va crear la comissió de sistematització de la ciutat per dirigir el seu govern local. El 1844 es van intensificar les operacions de pavimentació iniciades el 1805. També es van obrir els primers assentaments industrials: la fàbrica de vapor, la fàbrica de maons, la fàbrica Neuschloss de productes de fusta, la fàbrica de fusta, la fàbrica Princz i la fàbrica Unio. A causa de la seva ubicació a la cruïlla de carreteres comercials, Szatmárnémeti es va convertir en un important centre ferroviari. La línia Szatmárnémeti – Nagykároly (Carei) es va construir el 1871, seguida el 1872 per la línia Szatmárnémeti – Máramarossziget (Sighetu Marmaţiei), un enllaç de 1894 a Nagybánya (Baia Mare), 1900 a Erdőd (Ardud) i 1906 a Bikszád (Bixad).
Des de la segona meitat del va patir importants canvis econòmics i socioculturals. Les grans empreses de la ciutat (la fàbrica de vagons Unio, la fàbrica Princz, l'empresa tèxtil Ardeleana, la refineria de petroli Freund, la fàbrica de maons i la fàbrica de mobles) van prosperar en aquest període i la ciutat va invertir molt en línies de comunicació, escoles, hospitals, etc. obres públiques i parcs públics. El sistema bancari i comercial també es va desenvolupar: el 1929 es va establir la cambra de comerç i indústria, així com la borsa de mercaderies, amb 25 empreses comercials i 75 empreses industrials i de producció com a membres. El 1930 hi havia 33 bancs.
Després del col·lapse d'Àustria-Hongria, les tropes romaneses van capturar la ciutat durant la seva ofensiva llançada el 15 d'abril de 1919. Pel tractat de Trianon, Satu Mare va deixar oficialment de formar part d'Hongria per passar a formar part de Romania. El 1940, el Segon Arbitratge de Viena va retornar la Transsilvània del Nord, inclòs Satu Mare, a Hongria. L'octubre de 1944, la ciutat va ser capturada per l'Exèrcit Roig soviètic. Després de 1945, la ciutat va tornar a formar part de Romania. Poc després va arribar al poder un règim comunista que va durar fins a la revolució de 1989.
Comunitat jueva miniatura|El carrer Decebal i la sinagoga Talmud Torah La presència de jueus a Transsilvània s'esmenta per primera vegada a finals del . Al , el príncep Gabriel Bethlen va permetre als jueus sefardites de Turquia establir-se a la capital transsilvana Gyulafehérvár (Alba Iulia), el 1623. A principis del , es permetia als jueus establir-se a Sathmar. Alguns d'ells es van involucrar en l'agricultura a gran escala, convertint-se en propietaris o arrendataris, o van ser actius en el comerç i la indústria, o l'aiguardent destil·lat i les tavernes arrendades a les finques de la corona. El 1715, quan Sathmar es va convertir en una ciutat reial, van ser expulsats, començant a reassentar-se a la dècada de 1820. El 1841, diversos jueus van obtenir el permís per establir-se definitivament a Sathmar; la primera comunitat jueva es va establir formalment el 1849 i el 1857 es va construir una sinagoga. Després que un gran nombre de jueus tradicionals asquenazics s'haguessin establert a la ciutat, la comunitat jueva es va separar el 1898, quan un partidari del moviment hassídic va ser elegit rabí cap, en una comunitat ortodoxa i una statu quo, dirigida per un rabí sionista, que va erigir una sinagoga el 1904. Població jueva de Satu Mare Curs Població jueva (% de la població total) 1734 11 1746 19 1850 78 1870 1.357 (7,4%) 1890 3.427 (16,5%) 1910 7.194 (20,6%) 1930 11.533 (21%) 1941 12.960 (24,9%) 1944 ~ 20.000 1947 5.000 a 7.500 1970 500 2011 34