LEnsenadàConsulta 78734 a l'Optimot: «El criteri general en català és, efectivament, anomenar els estatges faunístics amb el nom original de l'estatge acabat amb el sufix -à, el qual es correspon amb la terminació -ense en espanyol i amb -ian en anglès. Cal aplicar, doncs, aquest criteri en els estatges que no tenen tradició en català. En els casos que ens consulteu: ensenadà i bonaerà.» és un estatge faunístic de l'escala d'edats sud-americanes de mamífers terrestres. Començà fa 1,2 milions d'anys i s'acabà fa 400.000 anys.Entrada «Ensenadan » de la Paleobiology Database
Bioestratigràficament, es reconeix per la presència del seu tàxon guia, Mesotherium cristatum, en allò que es coneix com a «Biozona Mesotherium cristatum», i correspon al Plistocè inferior a mitjà. Segons alguns autors, inclou el Bonaerà (Plistocè mitjà) amb el seu tàxon guia, Megatherium americanum.Deschamps, C. M. (2005). «Bio-cronoestratigrafía de mamíferos del Cenozoico tardío en el sudoeste de la provincia de Buenos Aires, Argentina». Ameghiniana, 42(4), 733-750. Entre l'Ensenadà i el Bonaerà es produí un important canvi faunístic,Soibelzon, E., Miño–Boilini, A. R., Zurita, A. E., Krmpotic, C. M. (2010). Los Xenarthra (Mammalia) del Ensenadense (Pleistoceno inferior a medio) de la Región Pampeana (Argentina): Revista Mexicana de Ciencias Geológicas, 27, 449–469. que influí posteriorment en la conformació de la fauna moderna de la pampa.Pardiñas, U. F. J.; & Deschamps, C. (1996). Sigmodontinos (Mammalia, Rodentia) Pleistocenicos del Sudoeste de la Provincia de Buenos Aires (Argentina): Aspectos Sistemáticos, Paleozoogeograficos y Paleoambientales: Estudios Geológicos, 52, 367-379.
La zona tipus és el Bajo San José, província de Buenos Aires, centre-est de l'Argentina. L'estrat tipus comprèn la part inferior de la «seqüència San José», des de 2 m a partir de la base de la pedrera.
Els tàxons exhumats suggereixen un entorn complex, d'espais oberts amb boscos dispersos, localment associats a cossos d'aigua temperats-càlids, com el sistema fluvial suggerit per l'anàlisi de fàcies.Deschamps, C. M. & Borromei, A. M. (1992). La fauna de vertebrados pleistocénicos del Bajo San José (provincia de Buenos Aires, Argentina). Aspectos paleoambientales. Ameghiniana 29: 177-183.Deschamps, C. M. (2003). Estratigrafía y paleoambientes del Cenozoico en el sur de la Provincia de Buenos Aires. El aporte de los vertebrados. Tesi doctoral, Universitat Nacional de La Plata, pàg. 317.Tonni, E. P. (2009). El Cuaternario de la región pampeana y sus mamíferos: bioestratigrafía y paleoambientes. Ameghiniana, Revista de la Asociación Paleontológica Argentina. Resúmenes Tomo 46, Número 4, Buenos Aires, República Argentina.Cione, A. L. i Tonni, E. P. (1999). Biostratigraphy and chronological scale of uppermost Cenozoic in the Pampean area, Argentina. A: E.P. Tonni and A.L. Cione (eds.), Quaternary Vertebrate Paleontology in South America, Quaternary of South America and Antarctic Peninsula 12: 23-51.
És característica de l'ensenadà la «formació Ensenada».Riggi, J. C.; Fidalgo, F.; Martínez, O.; & Porro, N. E. (1986). Geología de los "Sedimentos Pampeanos" en el partido de La Plata. Revista de la Asociación Geológica Argentina, 41(3-4), 316-333. S'han identificat sediments atribuïbles a l'ensenadà en pedreres i excavacions per a edificis de la ciutat autònoma de Buenos Aires, la ciutat de La Plata i nombroses localitats de la província de Buenos Aires.Soibelzon, E.; Tonni, E. P.; Bidegain, J. C. (2008). Cronología, magnetoestratigrafía y caracterización bioestratigráfica del Ensenadense (Pleistoceno Inferior-Medio) en la Ciudad de Buenos Aires: Revista de la Asociación Geológica Argentina, 63(3), 421.Tonni, E. P.; & Deschamps, C. M. (2001). Las Aves del Ensenadense en el Sudoeste de la provincia de Buenos Aires: Ameghinana, 38(4), 41R.Tonni, E. P.; Nabel, P.; Cione, A.L.; Etchibury, M.; Tófalo, R.; Scillato-Yané, G.J.; San Cristóbal, J.; Carlini, A.A.; & Vargas, D. (1999). The Ensenada and Buenos Aires Formation (Pleistocene) in a quarry near La Plata, Argentina: Journal of South American Earth Sciences, 12, 273-291.
Els afloraments costaners són els que ofereixen la millor representació de l'ensenadà, destacant l'àrea costanera bonaerana del Riu de la Plata i el seu propi llit, que paleontològicament es coneixen com a «tosques del Riu de la Plata».Parker, G. (1990). Estratigrafía del Río de la Plata: Revista de la Asociación Geológica Argentina, 45(3-4),193-204. Les àrees portadores de restes situades al mateix llit del riu només són prospectables en les rares ocasions en les quals es produeixen excepcionals baixades del nivell de les aigües.Rusconi, C. (1936). Distribución de los Vertebrados fósiles del piso Ensenadense: Boletín de la Academia Nacional de Ciencias de Córdoba, 33, 183-215.
Referències
Categoria:Plistocè