Lipova (pronunciat en romanès: [ˈLipova] ; Alemany i hongarès: Lippa; Serbi: Липова, Lipova; Turc: Lipva) és una ciutat de Romania, al comtat d'Arad, situada a la regió del Banat a l'oest de Transsilvània. Es troba a una distància de 34 A km d'Arad, la capital del comtat, a la zona de contacte del riu Mureș amb les muntanyes Zărand, l'altiplà occidental i els turons de Lipova. Administra dos pobles, Radna (Máriaradna) i Șoimoș (Solymosvár), i la seva superfície total és de 134,6 km quadrats.
El primer registre escrit de la ciutat es remunta a 1315 amb el nom de Lipwa. El 1324 es va esmentar l'assentament com a castellanus de Lypua, topònim que reflecteix el seu caràcter reforçat d'aquella època.
Segons el cens del 2011 la població de la ciutat era de 9648 habitants.Rezultatele finale ale Recensământului din 2011: Els grups ètnics eren: 94% romanesos, 2,89% hongaresos, 1,47% gitanos, 1,27% alemanys, 0,07% eslovacs, 0,18% ucraïnesos i 0,1% d'altres nacionalitats o no declarades.
Etimologia El seu nom deriva de la paraula eslava lipa, til·ler amb sufix -ova.
Història esquerra|miniatura|200x200px| Ruïnes de la Ciutadella de Șoimoș Situada a l'encreuament de les carreteres que condueixen a Transsilvània, Banat i Valàquia, Lipova tenia una història plena de vicissituds. Estava situat estratègicament a la sortida del congost dels Mureș i, en conseqüència, era un centre extremadament envejable. Després de la invasió tàrtara el 1241, es van reconstruir les fortaleses i les línies del futur assentament urbà van començar a contornar-se al voltant del castell. Hi ha diversos noms de personalitats històriques famoses relacionades amb aquest castell, com ara Joan Hunyadi, Maties Corví, György Dózsa, John Zápolya, etc.
A causa de les contínues disputes, la ciutat ha quedat quatre vegades sota administració turca (entre 1552 i 1595, entre 1613 i 1686, entre 1690-1691 i entre 1695 i 1716), i a partir del 1716 va passar a ser dominada pels Habsburg. Als segles XVIII-XIX, Lipova era un centre econòmic ben desenvolupat on treballaven artesans famosos. En el període de la revolució del 1848-49 i a principis del , Lipova es va convertir en un important centre d'emancipació política i nacional, a causa de l'activitat de personalitats destacables, com Nicolae Bălcescu, Vasile Goldiș, Alexandru Mocioni i Teodor Șerb.
El castell de Șoimoș també ha participat dels períodes vicissitudinaris successius relacionats amb els fets històrics de Lipova i amb el paper defensiu de la porta d'entrada principal de Transsilvània.
Atraccions turístiques La indústria automobilística, la lleugera, els serveis i el turisme són els sectors econòmics més representatius. Els llocs turístics de la ciutat inclouen elements tant naturals com antròpics. A causa de l'abundància d'atraccions turístiques, Lipova és un important centre turístic. La reserva natural "Balta Șoimoș", el castell de Șoimoș, el monestir anomenat "Santa Maria" a Radna, l'església anomenada "Buna Vestire" a Șoimoș, l'església anomenada "Adormirea Maicii Domnului", el museu de la ciutat, el "Sub dughene" bazar (basar turc), els voltants de l'ajuntament (carrer Nicolae Bălcescu) i el bany termal on brollen fonts amb aigua mineral curativa.
Fills il·lustres Carmen-Francesca Banciu, novel·lista Ion Vincze, activista comunista Jovan Nenad, autodeclarat emperador de Sèrbia Tinu Veresezan, cantant
Referències
Enllaços externs Lloc de l'Ajuntament Pàgina oficial de Facebook de Lipova
Categoria:Ciutats de Romania Categoria:Província d'Arad