La hipòtesis gê-tupí-carib s una proposta recent de família de llengües que estaria formada per les llengües macro-gê, les llengües tupí i les llengües carib d'Amèrica. Aryon Rodrigues (2000) va basar aquesta proposta en patrons morfològics compartits.Rodrigues A. D., 2000, "‘Ge–Pano–Carib’ X ‘Jê–Tupí–Karib’: sobre relaciones lingüísticas prehistóricas en Sudamérica", in L. Miranda (ed.), Actas del I Congreso de Lenguas Indígenas de Sudamérica, Tome I, Lima, Universidad Ricardo Palma, Facultad de lenguas modernas, p. 95-104. En una proposta anterior, Rodrigues (1985) també havia proposat una família lingüística Tupí-Carib.Rodrigues, Aryon. 1985. Evidence for Tupi-Carib relationships. In South American Indian Languages: Retrospect and Prospect, ed. HE Manelis Klein, LR Stark, p. 371–404. Austin: University of Texas Press.
Història El lingüista Joseph Greenberg va proposar que existia una relació filogenètica entre el macro-gê, el macro-pano-takana, i el carib. No obstant això, aquesta proposta encara que va ser acollida inicialment amb interès, no va ser acceptada majoritàriament una vegada es va revisar l'evidència aportada en favor d'aquesta hipòtesi i la pròpia hipòtesi ameríndia.
A.Rodrigues (2000) va examinar l'evidència disponible i va proposar incloure al macro-tupí però excloure al pano-takana. Eduardo Ribeiro de la universitat de Chicago, que havia treballat sobre les llengües macro-gê i macro-tupí, va trobar més evidència en forma d'irregularitats morfològiques compartides entre aquests dos grups, que també semblaven ser presents a Carib, però no en pano-takano. La presència d'irregularitats comunes és un fort indici en favor de la relació filogenètica de les llengües, ja que difícilment pot ser atribuïda a un altre factor que a l'herència comuna de la protollengua, i es considera altament improbable que sigui el resultat de préstecs o atzar.
Viegas Barros (2005) que mostra que podria existir una relació entre el mataco-guaicurú i les llengües macro-gê, per la qual cosa de confirmar-se tindríem una família encara més extensa.
Evidències El següent quadre mostra algunes marques de persona en els grups que putativamente han estat relacionats amb la hipòtesi ye-tupí-caribe GLOSSA macro-tupí macro-gê proto-Carib pano takana mataco- guaicurú 1a personasingular wi-, o-, ɨ- *a-, *sʲe- [TG] *ʔi-, yo- *ɨwɨ (ind.) *ʧi- (A) ʔɨʔ-, e- i-, e- *y- 2a personasingular *e- (A) *né- [TG](O) *ʔa-, gʷa- *m(ɨ)- (A) *a(y)- (O) mi- mi-, me- *a- 3a personasingular *o- [TG](A) *i-, *ts- [TG](O) *i-, ɛ- *kiʧɨ- (A) *k(i)- (O) haa-, xa- *i- 1a personaplural *ku- *qo- 2a personaplural *pe(ye)- *ka- *qa- 3a personaplural En el quadre anterior les formes marcades amb (A) es refereixen a les marques d'ergatiu, d'agent o de subjecte actiu, mentre que les formes marcades amb (O) es refereixen a les marques de absolutivo, pacient, experimentador o subjecte passiu. La indicació [TG] es refereix a una construcció basada en el proto-tupí-guaraní.
Referències
Bibliografia Rodrigues A. D., 2000, "‘Ge-Pano-Carib’ X ‘Jê-Tupí-Karib’: sobre relaciones lingüísticas prehistóricas en Sudamérica", in L. Miranda (ed.), Actas del I Congreso de Lenguas Indígenas de Sudamérica, Tome I, Lima, Universidad Ricardo Palma, Facultad de lenguas modernas, p. 95-104. Viegas Barros, P. 2005, "Algunas semejanzas gramaticales macro-guaicurú-macro-je"
Categoria:Famílies lingüístiques