italianització de Johannes Ulrich Höpli, fou un editor i filantrop suís naturalitzat italià.
Johannes Ulrich Höpli va néixer al si d'una família pagerola en el petit llogaret de Tuttwil (des de 1969 pedania de Wängi), al cantó de Turgòvia, a Suïssa. Als 14 anys, va anar a treballar a Zúric d'aprenent la libreria Schabelitz; es va traslladar successivament a Alemanya (Leipzig i Breslau), d'on va transferir la pròpia activitat a Trieste. Al Caire, a Egipte, va rebre l'encàrrec del kediv d'Egipte de sistematitzar un fons bibliotecari. L'any 1870 va adquirir per correspondència la petita llibreria de Theodor Laengner a Milà, a l'antiga galeria De Cristoforis, prop del Duomo, i es va transferir a la capital llombarda.
La llibreria va esdevenir ràpidament un punt de trobada de la burgesia culta milanesa, que hi podia trobar ja sigui llibres preciosos de vell o textos especialitzats, en especial científics i tècnics, en les principals llengües europees de l'època.
Hoepli va morir a Milà, a casa seva, després de seixanta-un anys d'activitats editorial ininterrompuda. L'editorial que duu el seu nom continua activa.
Activitat editorial Es va relacionar amb els cercles de l'Institut Tècnic Superior (que esdevindria amb els anys el Politècnic de Milà) i a d'altres institucions científiques milaneses, com ara l'Observatori Astronòmic de Brera, el llibreter-editor va concebre una important operació cultural: posar remei a la relativa pobresa de l'edició científico-tècnica italiana, tot creant una col·lecció de textos àgils, destinats als operadors i gerents tècnics i industrials, el desenvolupament econòmic dels quals deixava entreveure una creixent necessitat d'aquest tipus de producte. La col·lecció dels manuals Hoepli va començar el 1875 amb el Manual del tintorer de Roberto Lepetit i el seu títol més famós fou el Manual de l'enginyer de Giuseppe Colombo, un dels protagonistes de la industrialització llombarda i lligat a Hoepli per una profunda amistat. En la col·lecció, que arribaria a contenir més de dos mil títols, els continguts tècnics eren centrals però no exclusius: al voltant d'aquests s'havia organitzat cada àmbit del saber, des de la història de la literatura bizantina a l'estudi de les malalties mentals.
A banda dels manuals l'editorial va publicar també obres de luxe, com ara la reproducció del Còdex Atlàntic de Leonardo da Vinci o la monumental Història de l'Art Italiana. miniatura|El planetari cívic de Milà "Ulrico Hoepli"
Mecenatge Ulrico Hoepli va contribuir al desenvolupament cultural, també mitjançant el mecenatge: en particular, el 1921 va fundar la "Biblioteca Popular Ulrico Hoepli" i el 1930 va fer donació, a la ciutat de Milà, del planetari que avui duu el seu nom. A Suïssa va crear la Fundació Ulrico Hoepli (Ulrico Hoepli Stiftung) la finalitat de la qual és donar suport a institucions i a iniciatives d'interès i utilitat pública que promoguin les ciències i les arts a Suïssa.
Referències
Categoria:Protestants Categoria:Morts a Milà Categoria:Editors italians Categoria:Persones de Turgòvia Categoria:Empresaris suïssos Categoria:Morts el 1935 Categoria:Nascuts el 1847