La Universitat de València va ser fundada l'any 1499Història de la UV-EG al web de la Universitat. sota el nom dEstudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'Estat espanyol.
La sèu històrica es troba a l'edifici de la La Nau, al barri de la Xerea del centre històric de la ciutat de València. Actualment l'edifici està destinat a Centre Cultural de la mateixa universitat que ara s'organitza al voltant de quatre campus universitaris principals: dos situats a la ciutat (el campus de Blasco Ibáñez i el de Tarongers), un a l'àrea metropolitana (campus de Burjassot-Paterna) i un quart a la capital de la Vall d'Albaida (campus d'Ontinyent). A més a més compta amb diverses extensions, delegacions i centres adscrits, com ara Gandia. La Universitat de València compta, a més, amb emplaçaments com el Jardí Botànic, o el Palau de Cerveró on es donen cita, sovint, congressos, trobades i exposicions diverses.
En l'actualitat té aproximadament 55.000 alumnes entre totes les seues titulacions, i és així la universitat més gran en nombre d'alumnes de les set que conformen el sistema universitari del País Valencià (comptant també les dues universitats privades de l'autonomia) i la setena en l'àmbit estatal. Així mateix té prop de 1.700 empleats d'administració i serveis i més de 3.500 docents i investigadors.
La Universitat de València se situa entre les quatre més destacades d'Espanya en el camp de l'R+D+I, amb 18 instituts universitaris d'investigació (tres d'ells centres mixts amb el Consell Superior d'Investigacions Científiques). És de destacar el Parc Científic de la Universitat de València), en el qual se situen grups d'investigació juntament amb el viver d'empreses de base tecnològica, i empreses spin-off de la mateixa universitat i altres externes. És reconeguda com una de les universitats espanyoles més capdavanteres en l'àmbit investigador.
Des d'abril de 2018, la rectora és Maria Vicenta Mestre Escrivà.
Història miniatura|El claustre de la Nostra Antiga Universitat (NAU). El 1245 es va aprovar la Carta de Fundació de l'Estudi General de València, però no seria fins al 1499 que realment es constitueix la Universitat de València com a tal, amb el nom d'Estudi General de València.
Malgrat que ja des del existia a València la possibilitat de cursar certs ensenyaments superiors, aquests eren impartits per cases i entitats diferents. Per això, els Jurats de València van treballar per reunir tots els estudis dependents de la ciutat i de l'Església en un únic Estudi General, i fruit del seu treball van ser els estatuts publicats l'any 1412 i aprovats pel govern municipal i el bisbe Hug de Llupià. Inicialment l'Estudi General s'establí en uns locals vora l'església de Sant Llorenç, encara que la llibertat d'educació atorgada pels Furs de València va permetre que s'establiren escoles també en altres punts. Esta primera unificació dels estudis va durar poc, fins al 1416, encara que va servir de base per a la futura creació de la Universitat.
Anys després, la pròspera societat valenciana del , el Segle d'Or valencià, desitjava que els estudis impartits al Cap i Casal del Regne aconseguiren el rang d'estudis universitaris, i va empényer el Consell municipal a reprendre la tasca d'unificació dels estudis. Des del punt de vista logístic, el Consell va acordar l'adquisició de cases i finques que serviren d'instal·lacions de l'Estudi General; fruit d'estes gestions va ser la compra a Isabel Saranyó, l'1 d'abril de 1493, d'una casa amb hortes i patis que esdevindria la seu de la Universitat: l'edifici del carrer de la Nau. Alhora, des del punt de vista administratiu, encarregà als Jurats de València que elaboraren uns segons estatuts que preveren la concessió de títols acadèmics de nivell universitari: el 30 d'abril de 1499 fou la data en què finalment es redactaren les noves Constitucions de l'Estudi General.
Amb l'aparell logístic i administratiu ja preparat, només faltaven les llicències corresponents per a iniciar les activitats. Estes arribaren, primer, de la mà del papa Alexandre VI, és a dir, del valencià Roderic de Borja, que amb la seua butla pontifícia del 23 de gener de 1501 reconeixia la nova universitat i autoritzava l'arquebisbe a atorgar els títols de batxillerat i de doctor en nom de l'autoritat pontifícia; més tard, el rei de València i dels estats de la Corona d'Aragó, Ferran el Catòlic, va ratificar el caràcter universitari de la nova institució amb el seu privilegi reial del 2 de febrer de 1502. Així, l'Estudi General es va inaugurar oficialment el 13 d'octubre de 1502 amb prerrogatives i distincions equivalents a les de les universitats de Roma, Bolonya, Salamanca i Lleida.
Titulacions La Universitat de València ofereix titulacions de llicenciatura, enginyeria i diplomatura, juntament amb alguns graus ja implantats en el curs 2009-2010, màsters, doctorats i títols propis.
Oferix titulacions oficials en Ciències, Humanitats, Salut, Ciències Socials, i Ensenyaments Tècnics, cobrint quasi totes les branques del saber. En el curs 2009-2010 es començaren a impartir titulacions de grau.
Oferta complementària Els programes d'intercanvi amb altres institucions acadèmiques estrangeres i els programes de cooperació internacional i ajuda al desenvolupament, permeten als estudiants realitzar part dels seus estudis a Europa, Nord Amèrica, Amèrica Llatina i Àsia. Es desenvolupen tres tipus de programes de mobilitat: el programa Erasmus, els Programes Internacionals de Mobilitat (PIM), i els Programes Específics de Mobilitat. En relació amb la mobilitat d'estudiants en el marc del programa Erasmus, la Universitat de València està entre les deu més actives d'Europa.
El Servei de Llengües i Política Lingüística oferix serveis de formació i assessorament en valencià i llengües de comunicació internacional a tota la comunitat universitària. A més, també organitza proves d'acreditació de valencià i altres llengües i promou el respecte i la tolerància a la diversitat lingüística i el compliment dels drets lingüístics de l'estudiantat, el professorat i el personal treballador.
La Universitat promou la llengua i cultura xineses i dona suport a l'ensenyament del xinès. Està entre els vint millors instituts Confuci del món. Les seues instal·lacions se situen en la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació.
El Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València oferix cursos, màsters i seminaris, i desenvolupa el Espaco de Cultura Brasileira. Durant l'estiu desenvolupa la Universitat d'Estiu de Gandia, sent una de les més antigues d'Espanya en el seu gènere.
El Centre d'Idiomes de la Universitat de València oferix ensenyament de llengües a la comunitat universitària. Està obert a totes les persones que desitgen millorar el seu coneixement de llengües.
Màsters universitaris i doctorat La Universitat de València ofereix 90 màsters oficials i 100 doctorats adaptats a l'Espai Europeu d'Educació Superior. Més informació en la Web de Postgrau. Els estudis de màster, impartits per professors d'universitat, amb la col·laboració de prestigiosos professionals i investigadors, tenen una durada entre un i dos anys (de 60 a 120 crèdits ECTS).
Cobrixen totes les branques del saber en els camps de les humanitats, ciències, salut, ensenyaments tècnics, socials, jurídiques i econòmiques. Més informació en Web de Postgrau
Facultats i escoles La Universitat de València posseeix 18 facultats i escoles localitzades en les seues tres grans campus urbans. Cadascuna alberga departaments, fins a un total de 92, i oferixen diverses titulacions de grau, màsters oficials i programes de doctorat. miniatura|Facultat de Geografia i Història, al Campus de Blasco Ibàñez. Campus de Blasco Ibàñez Facultat de Geografia i Història La Facultat de Geografia i Història és un centre educatiu on s'imparteixen els graus universitaris de Geografia i Medi Ambient, Història, Informació i Documentació, i Història de l'Art. A més, també s'imparteix el final de les llicenciatures d'Història, Geografia i Història de l'Art, i la diplomatura de Biblioteconomia i documentació. Fou creada a partir de la subdivisió de l'antiga facultat de Filosofia i Lletres, el 1978. A partir d'aquest moment s'institueixen set especialitats (geografia, prehistòria i arqueologia, història antiga, medieval, moderna, contemporània i història de l'art) amb els seus corresponents departaments (més un general). El 1991 es du a terme una reforma per convertir les antigues especialitats en tres llicenciatures, afegint-se poc després una diplomatura.
Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació Facultat de Medicina i Odontologia Escola Universitària de Fisioteràpia Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació Facultat de Psicologia Facultat d'Infermeria i Podologia Facultat de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport miniatura|Vista aèria del Campus de Burjassot
Campus de Tarongers Facultat de Ciències Socials Facultat d'Economia La Facultat va ser creada l'any 2000 en fusionar l'aleshores Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials. Compta amb una Extensió Universitària a Ontinyent. Amb els seus més de vuit mil estudiants (2015-16) és la facultat més gran.
Facultat de Dret Facultat de Magisteri Campus de Burjassot Facultat de Física Facultat de Química Facultat de Farmàcia Facultat de Ciències Matemàtiques Facultat de Ciències Biològiques Escola Tècnica Superior d'Enginyeria
Investigació La Universitat de València desenvolupa una intensa labor investigadora a través dels seus Departaments acadèmics de cada Facultat o Escola, els seus Instituts Universitaris d'Investigació, el Parc Científic de la Universitat de València, i altres.
Els Instituts Universitaris d'Investigació són estructures multidisciplinàries d'investigació. La seua finalitat és desenvolupar la demanda social d'investigació en camps específics i la transferència de coneixement. Pot veure el detall de cadascun dels instituts mostrats a continuació.
Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE) Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva Institut d'Economia Internacional Institut d'Economia Social i Cooperativa (IUDESCOOP) Institut d'Estudis de la Dona Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero Institut d'Investigació en Psicologia dels Recursos Humans, del Desenvolupament Organitzacional i de la Qualitat de Vida Laboral (IDOCAL) Institut d'Investigació en Trànsit i Seguretat Viària (INTRAS-UVEG) Institut de Biologia Integrativa i de Sistemes (I2SysBio) Institut de Ciència dels Materials (ICMUV) Institut de Ciència Molecular (ICMOL) Institut de Creativitat i Innovacions Educatives Institut de Criminologia i Ciències Penals Institut de Drets Humans (IUDHUV) Institut de Física Corpuscular (IFIC) Institut de Robòtica Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IFV)
El Parc Científic de la Universitat de València és un lloc de trobada entre la Universitat de València i les empreses. Amb més de 200.000 m², se situa en el municipi de Paterna, prop del campus universitari de Burjassot-Paterna, a 12 km del centre de la ciutat de València i a 5 km de l'aeroport. El Parc Científic es convertix en un pol d'atracció per a incentivar la transferència de coneixement.
La Universitat de València difon la seua activitat científica a través de la revista Mètode.
Biblioteca