A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars. Habitualment, la veritat històrica s'hi sacrifica per la dramatúrgia, el que provoca que:
apareguin barrejats personatges històrics i ficticis que es barregin fets o personatges històrics que, en realitat, no van poder trobar-se alguns fets històrics canvien la cronologia o els llocs on van esdevenir els personatges històrics participen en fets ficticis, i personatges ficticis en fets reals els actes de personatges reals s'atribueixen a persones diferents
Els personatges d'altres etapes històriques es poden trobar a: Llista de personatges històrics de l'Antiguitat a l'òpera Llista de personatges històrics de l'Edat Moderna a l'òpera Llista de personatges històrics contemporanis a l'òpera
Els títols d'òpera on apareix el nom del personatge citat es mostren en negreta. L'ordenació és cronològica; i ressegueix els principals períodes històrics i, dintre dels quals, per llocs.
La citació pot incloure: Autors de la música. Títol de l'òpera (data d'estrena, lloc d'estrena; autors del llibret).
Segles i
Regnes francs i germànics Genoveva de París, santa Gaston Salvayre: Sainte Geneviève (1919, "fresque musicale") Gondicari, rei burgundi Richard Wagner: Götterdämmerung (1876, 17-8, Festspielhaus, Bayreuth; R. Wagner), com a Gunther Ernest Reyer: Sigurd (1884, Camille du Locle i Alfred Blau), com a Gunther Oscar Straus: Die lustigen Nibelungen (1904, Fritz Oliven) Clotari I el Vell, rei merovingi dels francs Antonio Draghi: Gundeberga (1672) Khilperic I, rei de NèustriaGalsuinda, esposa seva Francesco Gasparini: La Fredegonda (1704) Reinhard Keiser: Fredegunda (1715) Hervé: Chilpéric (1869, opéra comique) Ernest Guiraud i Camille Saint-Saëns: Frédégonde (1895) Franz Schmidt: Fredigundis (1922, Bruno Hardt-Warden i Ignaz Michael Welleminsk) Fredegunda, reina consort merovíngia Francesco Gasparini: La Fredegonda (1704, F. Silvani) Reinhard Keiser: Fredegunda (1715) César Franck: Ghiselle (1889) Ernest Guiraud i Camille Saint-Saëns: Frédégonde (1895, Louis Marie Alexandre Gallet) Franz Schmidt: Fredigundis (1922, Bruno Hardt-Warden i Ignaz Michael Welleminsk) Brunequilda, reina consort d'Austràsia Richard Wagner: Die Walküre (1870, 26-6, Hoftheater, Múnic; R. Wagner): la figura de Brunhilde s'hi basa en part Richard Wagner: Siegfried (1876, 16-8, Festspielhaus, Bayreuth; R. Wagner), en el personatge de Brunhilde Richard Wagner: Götterdämmerung (1876, 17-8, Festspielhaus, Bayreuth; R. Wagner). El personatge històric dona lloc als personatges de Brunhilde i de Gutrune. Ernest Reyer: Sigurd (1884, Camille du Locle i Alfred Blau), com a Brunehild i Hilda Ernest Guiraud i Camille Saint-Saëns: Frédégonde (1895) Oscar Straus: Die lustigen Nibelungen (1904, Fritz Oliven) Pretextat de Rouen, bisbe i santVenanci Fortunat, bisbe de Poitiers, escriptor Ernest Guiraud i Camille Saint-Saëns: Frédégonde (1895, Louis Marie Alexandre Gallet) Duc Garibald I de Baviera, fundador de la dinastia agilofinga Joseph Hartmann Stuntz: Garibald der Agilolfinger (1824, Cäsar Max Heigel) Dagobert I, rei dels francs Laurent Grillet: Le roi Dagobert (1893, pantomima) Marcel Rousseau: Le bon roi Dagobert (1927, André Riviore, comèdia musical) Sigebert I, rei merovingi d'Austràsia Francesco Gasparini: La Fredegonda (1704, F. Silvani) Reinhard Keiser: Fredegunda (1715) Carles Martel, duc i príncep franc Jacques Offenbach: Geneviève de Brabant Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí, valí de l'Àndalus, invasor de França Franz Schoberlechner: Gli arabi nelle Gallie (1819) Giovanni Pacini: Gli arabi nelle Gallie, o sia Il trionfo della fede (1827, 8-3, T. alla Scala, Milà; Luigi Romanelli), com a Agobar Stefano Pavesi: Gli arabi nelle Gallie (1827, 4-10, T. San Carlo, Nàpols; Luigi Romanelli) Giovanni Pacini: L'ultimo dei Clodovei (1855, 30-1, T. italien, París; Luigi Romanelli), revisió de Gli arabi nelle Gallie amb set nous números. Sant Guntram, rei de Borgonya César Franck: Ghiselle (1889) Sant Corentí de Quimper, eremita bretó, sant Édouard Lalo: Le Roi d'Ys Sant Hubert de Lieja, bisbe de Maastricht i de Lieja René Defossez: La conversion de Saint Hubert (1933, òpera-cantata)Genoveva de Brabant i Sigfrid de Trèveris, personatges llegendaris, comtes palatins Francesco Provenzale?: La Geneviefa (1666) Alessandro Scarlatti, Giovanni Lorenzo Lulier i Carlo Francesco Pollarolo: La santa Genuinda. overo L'innocenza difesa dall'inganno (1684, Pietro Ottoboni?), "dramma sacro per musica" Giacomo Sellitto: La Gineviefa (1745, Lorenzo Brunassi) Matthäus Fischer: Genoveva (1811) Robert Schumann: Genoveva (1848) Carlo Pedrotti: Genoveffa del Brabante (1854) Bernhard Scholz: Golo (1875, B. Scholz) Erik Satie: Geneviève de Brabant (1899, José-Patricio Contamine de Latour, òpera per a titelles)Duc Teodó II de BavieraSant Rupert de Salzburg, bisbe Johann Gregor Schreyer: Orthodoxiae primogenitus in Boiaria, sive Theodo III. Dux Bavariae a Ruperto Episcopo ad Fidem Catholicam conversus (1752)
Regnes itàlics Odoacre, primer rei bàrbar d'Itàlia Alessandro Scarlatti: Odoacre (1694, Novello Bonis) Giovanni Lorenzo Lulier: Fausta restituita al impero (1697) Giovanni Porta: Teodorico (1720, D. A. Salvi di Lucignani) Giovanni Battista Lampugnani: Antigono (1736)Teodoric el Gran, rei dels ostrogots Carlo Pallavicino: Ricimero re de' Vandali (1684) Alessandro Scarlatti: Odoacre (1694, Novello Bonis) Giovanni Lorenzo Lulier: Fausta restituita al impero (1697) Giovanni Porta: Teodorico (1720, D. A. Salvi di Lucignani) Giovanni Battista Lampugnani: Antigono (1736) Felix Draeseke: Dietrich von Bern (1877, no estrenada ; F. Draeseke) (com a Dietrich von Bern, personatge llegendari creat a partir de la figura real) Felix Draeseke: Herrat (1885, estr. 1892, 10-3, Hofteather, Dresde ; F. Draeseke) ; nova versió de Dietrich von Bern Siegfried Wagner: Banadietrich (1909, S. Wagner) (com a Dietrich von Bern)Amalasunta, reina dels ostrogots Johann Hugo von Wilderer: Amalasunta (1713, Stefano Benedetto Pallavicini) Fortunato Chelieri: Amalassunta, regina dei goti (1719) Antonio Caldara: Amalasunta (1726, tardor, Schloss Questenberg, Jaromerice; Nicodemo Blinoni) Stefano Gobatti: I goti (1873, Stefano Interdonato) André Messager: Isoline (com a La Reine Amalasonthe)Tòtila, rei ostrogot Giovanni Legrenzi: Totila (1677) Francesco Gasparini: Totila in Roma (1696, M. Noris) Xaver Scharwenka: Mataswintha (1896, Ernst Koppel) Alboí, rei dels longobards Carlo Francesco Pollarolo: Alboino in Italia (1691, Giulio Cesare Corradi) Marc' Antonio Ziani: L'Alboino (1707) Johann Friedrich Reichardt: Rosamunda (1801, Filistri da Caramondani)Rosamunda, reina dels longobards Carlo Francesco Pollarolo: Alboino in Italia (1691, Giulio Cesare Corradi) Johann Friedrich Reichardt: Rosamunda (1801, Filistri da Caramondani) Giuseppe Lillo: Rosmunda in Ravenna (1837) Jules Alary: Rosmunda (1840) Francesc Porcell i Guàrdia: Rosamunda in Ravenna (1844, La Corunya) Joan Carreras i Dagàs: Rosamunda in Ravenna (1848, Girona) Helmichis, amant de Rosamunda i rei longobard Carlo Francesco Pollarolo: Alboino in Italia (1691, Giulio Cesare Corradi) Giuseppe Lillo: Rosmunda in Ravenna (1837) (com a Almachilde) Jules Alary: Rosmunda (1840) (com a Almachilde) Flaví Longí, exarca de Ravenna Giuseppe Lillo: Rosmunda in Ravenna (1837) (com a Itulbo) Jules Alary: Rosmunda (1840) (com a Itulbo) Agilulf, rei longobard Antonio Draghi: Gundeberga (1672) Teodelinda, reina, esposa d'AgilulfAdaloald, rei longobard, fill d'Agilulf i Teodelinda Giacomo Maccari: L'Adaloaldo furioso (1727, carnevale, T. San Mosè, Venècia ; Antonio Maria Lucchini) Gundeperga, reina dels longobardsArioald, espòs seu Antonio Draghi: Gundeberga (1672) Giacomo Maccari: L'Adaloaldo furioso (Ariold apareix com a Antario) (1727, carnevale, T. San Mosè, Venècia ; Antonio Maria Lucchini)Rodoald, rei longobardAripert I, rei longobard Carlo Pallavicino: Il re infante (1683) Domenico Gabrielli: Rodoaldo, re d'Italia (1685) Aripert I, rei longobard Carlo Ambrogio Lonati: Ariberto e Flavio, regi de Longobardi (1684) Alessandro Scarlatti: Flavio Cuniberto (1693, Matteo Noris) Luigi Mancia: Flavio Cuniberto (1695) Alessandro Scarlatti: Flavio Cuniberto, segona versió (1702, Matteo Noris) Pertari, rei dels longobards (s. VII)Rodelinda, reina, esposa sevaDuc Grimoald I de Benevent Carlo Francesco Pallarolo: Flavio Bertarido re dei Langobardi (1706, Stefano Ghisi) Georg Friedrich Haendel: Rodelinda HWV 19 (1725, 13-2, King's Theatre, Londres; Nicola Francesco Haym) Giacomo Antonio Perti: Rodelinda (1710, A. Salvi) Giovanni Antonio Canuti: Rodelinda (1724) Giuseppe Boniventi: Il Bertarido re de' Longobardi (1727) Georg Philipp Telemann: Flavius Bertaridus, König der Langobarden (1729, Christoph Gottlieb Wendt i Georg Ph. Telemann) Bartolomeo Cordans: Rodelinda (1731) Ferdinand Kauer: Die Fürsten der Longobarden (1808)Flavi Cunipert, rei dels longobards Giovanni Domenico Partenio: Flavio Cuniberto (1682) Alessandro Scarlatti: Flavio Cuniberto (1693, Matteo Noris) Luigi Mancia: Flavio Cuniberto (1695) Alessandro Scarlatti: Flavio Cuniberto, segona versió (1702, Matteo Noris) Carlo Francesco Pallarolo: Flavio Bertarido, re dei Langobardi (1706, Stefano Ghisi) Georg Friedrich Haendel: Flavio, re de' longobardi (1723, 14-5, King's Theatre, Londres; Nicola Francesco Haym) Ferdinand Kauer: Die Fürsten der Longobarden (1808)Liutpert, rei longobard Carlo Pallavicino: Il re infante (1683)Teodat, rei dels ostrogots Giovanni Legrenzi: Totila (1677)Vítiges, rei dels ostrogots Giovanni Legrenzi: Totila (1677) Giovanni Battista Bassani: Vitige, rè de' Vandali (1686) Francesco Antonio Pistocchi: I rivali generosi (1710, A. Zeno) Giacomo Facco: I rivali generosi (1712) Giuseppe Vignati: I rivali generosi (1726, Apostolo Zeno) Xaver Scharwenka: Mataswintha (1896, Ernst Koppel) Matasunta, noble ostrogoda, esposa de Vítiges Xaver Scharwenka: Mataswintha (1896, Ernst Koppel)Desideri d'Ístria, rei longobard Reinhard Keiser: Desiderius, König der Longobarde (1709, 26-7, Schaus Platz, Hamburg; Barthold Feind) Antonio Buzzi: Ermengarda (1855)Ermengarda, la seva filla Antonio Sartorio: L'Ermengarda regina de' longobardi (1669, Pietro Dolfin) Antonio Buzzi: Ermengarda (1855)Adalgis o Adelchis, príncep longobard Reinhard Keiser: Desiderius, König der Longobarde (1709, 26-7, Schaus Platz, Hamburg; Barthold Feind) Giuseppe Apolloni: Adelchi (1852)
Península Ibèrica Roderic, rei visigot Carlo Francesco Pollarolo: Il Roderico (o L'Anagilde) (1685, G. B. Bottalino) Francesco Gasparini: Roderico (1686) Reinhard Keiser: La forza della virtú, oder Die Macht der Tugend (1700) Georg Friedrich Haendel: Vincer se stesso è la maggior vittoria o Rodrigo HWV 5 (1707, tardor, Teatro Civico Accademico, Florència; Francesco Silvani) Antonio Caldara: L'Anagilda (1711, 4-1, Palazzo Ruspoli, Roma; Girolamo Gigli) Luca Antonio Predieri: Il duello d'amore e di vendetta (1718, F. Silvani) Baldassare Galuppi: L'odio placato (1729, 27-12, T. San Samuele, Venècia; Francesco Silvani)Llibret Antonio Pampani: L'Anagilda (1735) Sigismund Thalberg: Florinda, or, The Moors in Spain (1851, E. Scribe) Spiridon Xindas: Il conte Giuliano (1857) Henry Charles Litolff: Rodrique de Tolède (1860) Amilcare Ponchielli: Roderigo, re dei Goti (1863, 26-12, T. Municipale, Piacenza ; Francesco Guidi) Pere Miquel Marquès: Florinda (1880, sarsuela) José María Ponce de León: Florinda, o La Eva del imperio godo español (1880, 22-11, T. Coliseo, Bogotà (Colòmbia) ; Rafael Pombo) Leandro Ruiz: Florinda, o La cava baja (1887, 1-12, T. Eslava, Madrid ; Salvador María Granés),"Llibret ópera española... con gotas"