El tamanaku era una llengua indígena de la família carib antigament parlat a Veneçuela. Es va extingir en el o XX. Gran part del que se sap de l'idioma es deu al treball del jesuíta i lingüista Filippo Salvatore Gilii, qui va conviure entre ells el 1750.Meira S, Birchall J, Chousou-Polydouri S. 2015. A character-based internal classification of the Cariban family. Talk presented at the 48th Annual Meeting of the Societas Linguisticae Europaea, Leiden, Netherlands, Sept. 4.
Classificació El tamanaku és part de la família Carib molt pròxim al també extint chaima. Està també relacionat amb l'idioma panare i en menor grau amb el pemon.
Fonologia Consonants BilabialAlveolarPalatalVelarGlotalOclusivesp tk ʔAfricadats (dz)Fricativa[β][h]Nasalmn[ɲ]Líquidar [l]Aproximantwj És possible que les parades hagin expressat al·lòfons de [b d ɡ]. Al·lòfons de /p, n, r/ inclouen [β h ɲ l].
Vocals FrontalCentralPosteriorAltai ĩɨ ɨ̃u ũMitjanae ẽə ə̃o õObertaa ã
Comparació lèxica A continuació una llista comparativa d'algunes paraules tamanaku i pemon. Tamanaku Pemon Castellà ure yuurö jo tuna tuna aiguacanepokonokplujanunanunalluna, mespejepeitortuga tekeiparurupaturubanana
Referències
Categoria:Llengües carib Categoria:Llengües de Veneçuela