Kapóng és una llengua carib parlada principalment a Guyana i Veneçuela, més comunament a la regió de l'Alt Mazaruni. Tot i que molts parlants no viuen als pobles, hi ha diversos nuclis de població, especialment Kamarang, Jawalla, Waramadong i Kako. Hi ha dos dialectes, Akawaio i Patamona.
El nom macuxi de la llengua és Ingarikó.
Història Les tribus caribs practiquen un sistema de creences indígenes, que es remunta al . No va ser fins al que es va intentar comprendre les creences i les pràctiques d'aquesta tribu. Gran part del llenguatge Kapóng fa referència al culte al sol i als esperits solars, que reflecteixen el sistema de creences d'aquestes tribus que parlen els caribs. La literatura també ha trobat la creença en un ésser superior al cel entre les tribus dels caribs a Guyana.
Distribució geogràfica Es diu que la llengua kapóng es parla a les terres baixes de l'Amèrica del Sud tropical, particularment als països de Guyana, Brasil i Veneçuela.
A Guyana, el kapóng es troba als boscos a la conca del riu Mazaruni. El 2013, una enquesta del Banc Interamericà de Desenvolupament va identificar el 20% de fluïdesa entre els akawaio, que era la taxa de fluïdesa més alta entre tots els grups indígenes de Guyana a la mostra. Tanmateix, el poble guyanès patamona no utilitzava cap llengua indígena a l'enquesta.
El nombre de parlants al Brasil és d'uns 10.000 i la transmissió d'idiomes al Brasil es considera que té bona reputació. Els parlants del Brasil es troben a la Terra Raposa indígena de Roraima.
A Veneçuela, Kapóng es troba als estats de Bolívar i Monagas.
Dialectes / Varietats Kapóng té tres dialectes, que són: Akawaio (Akawayo) Ingarikó (Ingaricó) Patamona
Fonologia Consonants Bilabial Alveolar Palatal VelarOclusivaptkbdgFricativaszNasalmnAproximantjwBategantɾ Els al·lòfons de /k s n/ són /ʔ tʃ ŋ/, així com els al·lòfons de /z/ són /ʃ ʒ dʒ/.
Vocals FrontalCentralPosteriorTancadaiɨuSemitancadaeʌoObertaa
Ortografia Vocals i diftongs a - [a] e/ee - [ɛ] i/ii - [i/ɪ] ï/y/i - [i] o/oo - [o/ɔ] ö - [ø/ə] u/uu - [u] ai - [aj] au - [aw] ei - [ej] oi - [ɔj]
Consonants b - [b] ch - [t͡ʃ] d - [d] g - [g] j - [d͡ʒ] k/c/qu - [k] kw/qu - [kw] m - [m] n - [n] ñ - [ɲ] ng - [ŋ] p - [p] r/l - [ɺ] s - [s] sh - [ʃ] t - [t] w/hu - [w] y - [j] z - [z] zh/rr - [ʒ] ' - [ʔ]
Vocabulari Gran part del llenguatge Kapóng posa èmfasi en un esperit / déu superior al cel, i això es reflecteix en el vocabulari en aquest idioma.
Kapóng = Poble del Cel akwalo = l'esperit akwa = Lloc de déu Waica = guerrer Taemogoli = avi Kapo = al cel Iopotari akuru = cap esperit
Morfologia yamok (aemvk)) és una terminació que s'utilitza per fer plurals. (i.e.) Afegint yamok a "Kapong" fas "Kapong" plural; Kapong yamok.
-da és un marcador que s'utilitza per marcar la possessió. (i.e.) kaata = llibre; da kaata = llibre.
L'ordre de paraules preferit de Kapóng és subjecte-objecte-verb, per exemple: Walawokyamàkuyamolokyachinois (plural) peix atrapar"Els nois agafen un peix" Tot i això, l'ordre de les paraules és flexible i hi ha casos en què l'objecte precedeix el subjecte en frases. Com ara: Kanauikuurabökmang vaixell ell remant és"Ell està remant la barca" No hi ha distincions de gènere a Kapóng, ja que no hi ha diferències en els sistemes de pronoms personals ni en els afixos que indiquin gèneres de substantius.
Els símils s'utilitzen sovint per escrit, ja que moltes paraules d'aquest idioma permeten que això passi. Mitjançant l'ús de sufixos, moltes paraules es poden convertir en símils. Els exemples són els següents: -kasa = 'com' -walai = 'similar a'
Referències
Enllaços externs http://www.ethnologue.com/language/ake http://www.language-museum.com/encyclopedia/a/akawaio.php http://www.endangeredlanguages.com/lang/668/guide http://www.native-languages.org/akawaio.htm
Categoria:Llengües carib Categoria:Llengües del Brasil Categoria:Llengües de Veneçuela Categoria:Llengües de Guyana