Les civilitzacions andines eren societats complexes de moltes cultures i pobles, desenvolupades principalment a les valls fluvials dels deserts costaners del Perú. S'estenien des dels Andes del sud de Colòmbia en direcció sud a través de la serralada fins a Xile i el nord-oest d'Argentina. Els arqueòlegs creuen que les civilitzacions andines es van desenvolupar per primera vegada a l'estreta plana costanera de l'oceà Pacífic. La civilització de Caral o Norte Chico del Perú és la civilització més antiga coneguda a Amèrica, que data del 3200 aC.
Tot i els greus desafiaments ambientals, les civilitzacions andines van desenvolupar una gran varietat de cultius, alguns dels quals van tenir importància mundial. Les civilitzacions andines també van destacar per l'arquitectura monumental, el teixit tèxtil i moltes característiques úniques de les societats que van crear.
Menys d'un segle abans de l'arribada dels invasors espanyols, els inques, des del seu territori originari centrat a la ciutat de Cusco, van unir la majoria de les cultures andines en un únic imperi que englobava tot el que normalment s'anomena civilització andina. La timoto-cuica de Veneçuela va romandre fora de l'òrbita inca. L'Imperi inca era un mosaic de llengües, cultures i pobles.
El domini espanyol liquidà o deformà molts elements propis de les civilitzacions andines, influint notablement en la religió i l'arquitectura.
Fets distintius esquerra|miniatura|Un quipu La civilització dels Andes era una de les cinc del món considerades pels erudits com "verges", és a dir, indígenes i no derivades d'altres civilitzacions.Upton, Gary and von Hagen, Adriana (2015), Encyclopedia of the Incas, New York: Rowand & Littlefield, p. 2. Some scholars cite 6 or 7 pristine civilizations. A causa del seu aïllament d'altres civilitzacions, els indígenes dels Andes van haver de trobar solucions pròpies, sovint úniques, als desafiaments ambientals i socials.
La civilització andina mancava d'algunes característiques que la distingien de les civilitzacions verges del Vell Món i de les cultures mesoamericanes. En primer lloc, i potser el més important, les civilitzacions andines no tenien un llenguatge escrit. En canvi, les seves societats feien servir el quipu, un sistema de cordes nuades i de colors, per transmetre informació. Han sobreviscut pocs quipus i mai no han estat desxifrats del tot. Els estudiosos difereixen sobre si les cordes nuades del quipu només eren capaces de registrar dades numèriques o també es podien utilitzar per a la comunicació narrativa, un veritable sistema d'escriptura. L'ús del quipu es remunta almenys a l'Imperi Huari (600-1000 dC) i possiblement a la civilització molt anterior de Caral del tercer mil·lenni aC.
Les civilitzacions andines tampoc no disposaven de vehicles amb rodes ni animals de tir. Les persones corrents només viatjaven a peu i el transport de mercaderies era només humà o en llama, animals de càrrega que podien transportar càrregues de fins a una quarta part del seu pes, un màxim de 45 quilograms. Les llames no eren prou grans ni fortes per a utilitzar-les per llaurar ni com a animals de transport per a adults.
A més, les civilitzacions andines es van enfrontar a greus reptes ambientals. Les primeres civilitzacions es trobaven a la costa desèrtica hiperàrida del Perú. L'agricultura només era possible amb reg a les valls travessades per rius procedents dels alts Andes, a més d'uns quants oasis de boira anomenats lomas. Als Andes, l'agricultura estava limitada per sòls prims, clima fred, precipitacions baixes o estacionals i l'escassetat de terres planes. S'hi podien produir temperatures de congelació cada mes de l'any a altituds superiors als 3.000 metres, el territori original de moltes de les civilitzacions andines de les terres altes.Guillet, David and others (1987), "Terracing and Irrigation in the Peruvian Highlands," Current Anthropology, Vol. 28, No. 4, p. 409–410. Downloaded from JSTOR.
Finalment, les civilitzacions andines no tenien moneda. Les "destrals moneda" de coure (també anomenades naipes)Smith, M.E. (1993). "Axe-Monies and Their Relatives" by Dorothy Hosler; Heather Lechtman; Olaf Holm. (Review). Ethnohistory, 40(1), p. 148–149. i les petxines SpondylusCarter, Benjamin. "Spondylus in South American Prehistory" in Spondylus in Prehistory: New Data and Approaches. Ed. Fotis Ifantidis and Marianna Nikolaidou. BAR International Series 2216. Oxford: Archaeopress, 2011: 63–89. funcionaven com a mitjans d'intercanvi en algunes zones, especialment a la costa de l'Equador, però la major part de la zona dels Andes tenia economies organitzades sobre la reciprocitat i la redistribució en lloc de diners i mercats. Aquestes característiques van ser especialment notables durant l'Imperi inca, però es van originar en èpoques molt anteriors.Fagan, Brian M. (1996), The Oxford Guide to Archaeology, Oxford: Oxford University Press, p. 343.
Agricultura miniatura|Les terrasses agrícoles van ser àmpliament construïdes i utilitzades per a l'agricultura als Andes. L'agricultura a Amèrica del Sud podria haver començat a la costa de l'Equador amb la introducció de la carbassera Cucurbita moschata al voltant del 8000 aC per la cultura de Las Vegas."Domestication History of the Squash Plant", https://www.thoughtco.com/domestication-history-of-the-squash-plant-172698, accessed 19 Jun 2018.
Alguns estudiosos creuen que les primeres civilitzacions de la costa peruana inicialment depenien més dels recursos marítims que de l'agricultura durant el període formatiu de les seves societats. Tanmateix, com en totes les civilitzacions fins a finals del , l'agricultura era l'ocupació principal de la gran majoria de la població. La major contribució de la civilització andina al món modern han estat les plantes que la seva gent va domesticar. Els conreus dels andins eren sovint exclusius de la regió. El blat de moro, que arribà als Andes des de Mèxic, era sovint el cultiu més important a cotes baixes i intermèdies. Els andins van conrear aproximadament 70 plantes diferents, gairebé tantes com es conrearen a tot Europa i Àsia.Stevens, William K., "Rediscovering the Lost Crops of the Inca," The New York Times, October 31, 1989. Moltes d'aquestes plantes ja no es cultiven, o són cultius menors, però les plantes importants que es van domesticar als Andes o a prop inclouen patates, quinoa, tomàquets, pebrots, cotó, coca, tabac, pinyes, cacauets i diverses varietats de mongetes.Piperno, Dolores r. (2011), "The Origins of Plant Cultivation and Domestication in the New World Tropics: Patterns, Process, and new Developments," Current Anthropology, Vol. 52, No. 54, pp. S457–S459 Downloaded from JSTOR. Els animals domesticats als Andes eren les llames i els conills porquins.
Els desafiaments mediambientals requerien una sofisticada tecnologia agrícola. A diferència de l'Orient Mitjà, als Andes mancaven plantes de grans llavors fàcilment domesticables i grans com el blat i l'ordi, així com animals grossos i fàcilment domesticables com els cavalls i els bous.Diamond, Jared (1999), Guns. Germs, and Steel: The Fate of Human Societies, New York: W.W. Norton & Co., p. 83–113. L'agricultura a la costa del desert va requerir el desenvolupament del reg. A les muntanyes, l'elevació, el clima fred i el terreny escarpat requerien una gamma de solucions tecnològiques com ara terrasses o plataformes, explotació de microclimes i selecció artificial. A causa de les incerteses climàtiques, els agricultors tradicionalment cultivaven diferents cultius en diverses elevacions i exposicions climàtiques. A un nivell extens, les societats i els estats van fer el mateix amb l'anomenat arxipèlag vertical, establint colònies en diferents elevacions i ubicacions per augmentar les possibilitats d'èxit agrícola.
miniatura|centre|450px|lang=ca|Diagrama que mostra l'enginyeria de terrasses agrícoles de l'Imperi Inca i els seus farciments i mesures més habituals
Cultures arqueològiques Caral
miniatura|Les piràmides Caral a l'àrida vall de Supe, a uns 20 km de la costa del Pacífic La civilització de Caral, també anomenada Norte Chico,El nom és discutit. Les fonts en anglès utilitzen Norte Chico per Haas et al. (2004). Caral o Caral-Supe és més probable que es trobin a les fonts en llengua espanyola per Shady. Aquest article segueix l'ús de fonts recents en anglès i utilitza Norte Chico, però el títol no és definitiu. No s'ha de confondre el Norte Chico peruà amb la regió xilena del mateix nom. era una complexa societat precolombina que incloïa fins a 30 grans nuclis de població a l'actual regió del Norte Chico de la costa nord-central del Perú. És la civilització més antiga coneguda a Amèrica i un dels bressols de la civilització, doncs s'originà pel seu compte al món antic. Va florir entre el segle 30 aC i el . El nom Caral-Supe deriva de la ciutat sagrada de Caral a la vall de Supe, un jaciment gran i ben estudiat de Norte Chico. La societat complexa de Norte Chico sorgí un mil·lenni després de Sumer, a Mesopotàmia; fou contemporània de les piràmides d'Egipte, i és anterior a la Mesoamericana olmeca en gairebé dos mil·lennis.
Valdivia
miniatura|Morter, Jaguar Valdivia, costa sud (4000 aC a 1500 aC) La cultura Valdivia és una de les cultures assentades més antigues registrades a Amèrica. Va sorgir de la primera cultura de Las Vegas i va prosperar a la península de Santa Elena, a prop de la moderna ciutat de Valdivia, Equador, entre el 3500 aC i el 1800 aC.
Chavín
esquerra|miniatura|Corona d'or de l'època formativa de Chavín, 1200-300 aC (Col·lecció Museu Larco, Lima) Es creu que la cultura chavín era principalment un moviment religiós. La cultura aparentment començà a les terres altes peruanes i després es va estendre per tot el país, entre els anys 900 i 200 aC. La cultura chavín té estils d'art molt distintius, sobretot en atuells d'efígies, alguns dels quals tenien formes felines. Chavín de Huántar fou un important centre ritual de la cultura Chavín, que data del 1500 aC.
Nazca miniatura|El Còndor, línies de Nazca, creat per la cultura del Nazca La cultura Nazca (o Nasca) fou una cultura arqueològica que va florir del 100 al 800 dC al costat de la seca costa sud del Perú a les valls fluvials que menen vers Río Grande de Nazca i la vall d'Ica (Silverman i Proulx, 2002). Va estar fortament influenciada per la cultura Paracas anterior, que era coneguda pels teixits extremadament complexos. Els Nazca van produir una gran quantitat de belles artesanies i tecnologies, com ara ceràmica, teixits i geoglífics (més coneguts com a línies de Nazca). També van construir un impressionant sistema d'aqüeductes subterranis, coneguts com a puquios, que encara avui funcionen. La província de Nazca a la regió d'Ica va rebre el seu nom per aquesta cultura.
Mochica
esquerra|miniatura|La cultura moche és mundialment reconeguda per la seva ceràmica, a la imatge un Còndor d'uns 300 anys