miniatura|Tomba d'urna de Meyer al Dornhaldenfriedhof de Stuttgart Horst Ludwig Meyer (Schwenningen, Baden-Württemberg, República Federal d'Alemanya, 18 de febrer de 1956 - Viena, 15 de setembre de 1999) va ser un activista polític alemany, militant de la tercera generació de la Fracció de l'Exèrcit Roig (RAF).
Trajectòria Meyer va aprendre l'ofici de tècnic d'enginyeria energètica i, entre 1975 i 1979, va treballar com a electricista i després com a venedor de quiosc. El 1979 es va casar amb Barbara Meyer i el 1984 van passar alhora a la clandestinitat. Segons declaracions d'ella, des de 1987 van estar una temporada al Líban. Segons l'Oficina Federal d'Investigació Criminal alemanya (BKA), va disposar de nivell de comandament de la tercera generació de la Fracció de l'Exèrcit Roig (RAF). Tot i que la investigació no ha finalitzat, se sospita que va integrar l'«escamot Patsy O'Hara» de la RAF, que l'1 de febrer de 1985 va assassinar Ernst Zimmermann, conseller delegat de l'empresa de propulsió aeronàutica MTU i president de l'Associació Federal d'Indústries Aeroespacials Alemanyes (BDLI), així com va participar en l'assassinat l'any 1986 del diplomàtic Gerold von Braunmuhl. De forma més fefaent se li atribueix haver integrat l'«escamot Mara Cagol» de la RAF, que el 9 de juliol de 1986 va assassinar al gerent de Siemens AG Karl Heinz Beckurts i al seu xofer, mitjançant una bomba de rellotgeria quan es desplaçaven en un vehicle. Segons diversos articles de periòdics, l'Oficina Federal per a la Protecció de la Constitució (BfV) va tenir dubtes des de mitjans dels any 1990 si persones sol·licitades amb una ordre de detenció, com Meyer, pertanyien realment al «cercle d'il·legals».
El 23 de desembre de 1991, Klump i Meyer van intentar matar 28 jueus sionistes (altres fonts indiquen 31) en suport a la causa palestina. La parella va col·locar una bomba de 20 quilos d'explosius en un cotxe situat a l'aeroport de Budapest, Hongria, per tal de fer-la esclatar quan passés l'autocar amb els jueus procedents de la Unió Soviètica que estaven de trànsit cap a Israel. Aquest atemptat va ser reivindicat amb el fals nom de «Moviment per l'Alliberament de Palestina». No obstant això, el mecanisme de detonació va explotar abans d'hora i l'artefacte només va poder ferir dos policies que anaven davant i lleument a quatre passatgers de l'autobús.
El 1993 tots dos van tornar a l'Alemanya reunificada i a partir de 1995 van viure a Viena, Àustria, amb els noms de «Heidi Vieri» i «Jens Jensen», respectivament. Concretament, es van mudar a un apartament de dues habitacions en una residència d'estudiants que els havia subarrendat un estudiant de dret que ignorava la seva autèntica identitat. En alguna ocasió, Klump va poder guanyar alguns diners fent de mainadera però la seva situació econòmica era tant precària que es veien forçats a falsificar bitllets de tren, autobús, tramvia i metro per poder utilitzar el transport públic.
El juliol de 1999, Klump i Meyer van començar a inspeccionar una zona del districte vienès de Donaustadt, on hi havia diversos bancs i una casa d'apostes amb l'objectiu de fer un robatori. Tanmateix aquesta investigació va aixecar les sospites del veïnat, ja que sovint, dues vegades per setmana, es posaven a la cantonada de Wagramer Straße i Schrickgaße, amb roba cridanera i durant molta estona. El 15 de setembre de 1999, el duet es trobava al lloc esmentat amb gorres de beisbol i ulleres de sol quan un veí els va fotografiar i va avisar la policia. Quan una agent, Barbara B. (24 anys), es va presentar a l'indret i els hi va demanar que mostressin la documentació, Meyer va treure la pistola Beretta de 7,65 mm que duia i la va apuntar. Per la seva banda, l'agent de policia també va treure la seva pistola i, després d'una baralla, va acabar immobilitzada a terra pels dos revolucionaris. Després de prendre-li l'arma de servei i les claus del cotxe, van fugir corrents i la policia va desplegar la unitat d'elit especial WEGA per trobar-los, fet que es va aconseguir mitja hora més tard a prop d'una llar d'infants, al barri vienès de Kagran. Quan els agents especials van sortir dels cotxes, Meyer va intentar robar-ne un i va començar a disparar els agents amb la seva pistola i la que havia robat prèviament. En l'intercanvi de trets, Meyer va rebre una ferida mortal al pit i un agent va ser ferit a la cama i al genoll. En canvi, Klump va deixar anar la navalla que duia i es va lliurar. Entre la documentació confiscada es va descobrir que Klump duia un document d'identitat amb el nom de «Monica Arini» i Meyer un passaport italià amb el nom de «Francesco Spinola». La investigació policial també va revelar que la pistola que duia Meyer s'havia utilitzat més de tres anys abans per disparar a un caixer d'un supermercat vienès. Després de ser detinguda, el 23 de desembre de 1999 va ser repatriada cap a Alemanya.
L'any de la mort de Meyer, un grup anomenat «Grup d'Acció Horst Ludwig Meyer, respectivament RAF, 4a generació» (Aktionsgruppe horst ludwig meyer, respektive raf, 4. Generation) va llançar un atac amb còctels Molotov contra l'ambaixada austríaca a Copenhaguen. Tanmateix, aquest grup probablement no tenia res en comú amb la RAF. Meyer va ser enterrat al cementiri Dornhalden, situat al districte de Degerloch a Stuttgart, on també s'hi troben sepultats companys de militància com Andreas Baader, Gudrun Ensslin i Jan-Carl Raspe, així com inicialment Juliane Plambeck i Wolfgang Beer.
Referències
Categoria:Morts el 1999 Categoria:Militants de la Fracció de l'Exèrcit Roig Categoria:Persones de Baden-Württemberg Categoria:Morts a Viena Categoria:Activistes alemanys Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Nascuts el 1956