El cholón (cholona), també conegut com a seeptsá i tsinganeses, és una llengua del Perú recentment extingida.
Es va parlar a prop d'Uchiza, de Tingo María a Valle a la vall del riu Huallaga de les regions de Huánuco i San Martín.
Fonologia A causa de la grafia de pronunciació amateur del castellà que s'utilitza per transcriure el cholón, el seu inventari sonor és incert. El següent és un intent d'interpretar-los (Adelaar 2004: 464). Labial Alveolar Palatal Velar Glotal Nasal Oclusiva Africada Fricativa Aproximant
Les vocals semblaven ser similars al castellà .
Gramàtica Cholon distingeix gènere gramatical masculí i femení en la segona persona. És a dir, feia servir diferents formes per "vosaltres" segons si parléssiu amb un home o una dona:
katsok 'casa'aktsok 'la meva casa'miktsok 'la teva casa' (parlant un home)piktsok 'la teva casa' (parlant a una dona)intʃamma 'Què has dit?' (parlant a un home)intʃampa 'Què has dit?' (parlant a una dona)
Referències
Bibliografia
Fabre, Alain. 2005. Diccionario etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos: Cholón Alexander-Bakkerus, Astrid, Nominal Morphophonological Processes Observed in Pedro de la mata's Arte de la lengua Cholona (1748), a Crevels, Mily i Simon van de Kerke, Sérgio Meira, Hein van der Voort (editors), Current Studies on South American Languages, Indigenous Languages of Latin America 3, Leyde, CNWS, 2002
Categoria:Llengües del Perú Categoria:Llengües ameríndies