miniatura|250x250px|Península dels Balcans, definida geogràficament per la línia Danubi-Sava-Kupa Els Balcans i parts d'aquesta zona se situen alternativament al Sud-est, Sud, est d'Europa i Centre d'Europa. La identitat diferenciada i la fragmentació dels Balcans es deu en gran manera a la seva història comuna i sovint turbulenta en relació amb segles de conquesta de l'Imperi Otomà i a la seva geografia molt muntanyenca.

Prehistòria Paleolític Les primeres proves creïbles de la presència dels humans moderns a Europa són un conjunt d'artefactes trobats al sud-centre i possiblement a l'Europa de l'Est, corresponents al Paleolític mitjà i que daten de fa uns 48.000 anys, similars als conjunts fets al Llevant en una data anterior i aparentment representen un moviment de població cap als Balcans durant un interval de clima càlid. Un segon moviment de població correspon a un conjunt divers d'artefactes similars als conjunts contemporanis fets per humans moderns al Llevant, trobats als Balcans, parts del sud-oest d'Europa i probablement a l'Europa de l'Est, i que daten de diversos interstadials breus que van precedir al començament del quart event Heinrich fa uns 40.000 anys. Les restes esquelètiques humanes més antigues conegudes a Europa que es poden assignar inequívocament a l'Homo sapiens trobades a Peștera cu Oase daten de fa uns 42.000 anys però no s'associen amb artefactes. Després de l'erupció ignimbrítica de la Campània fa uns 40.000 anys, els conjunts d'artefactes assignats a la fase cultural Aurinyacià, una indústria associada a les modernes restes esquelètiques humanes desenvolupades a Europa, es van estendre per tot el continent. Les restes trobades representen que probablement els moviments moderns de població humana des del Pròxim Orient cap a Europa es van produir a través dels Balcans, per la seva proximitat. Àsia central es considera una altra possible font de poblacions humanes modernes a Europa, especialment per l'Europa de l'Est. en canvi, la península Ibèrica i el Caucas semblen rutes menys probables, perquè les poblacions locals de neandertals van estar presents a les dues zones fins relativament tard.

Mesolític miniatura|Lepenski Vir a Sèrbia El primer assentament humà a Europa és el Mesolític de les Portes de Ferro (11000 a 6000 abans de Crist), situat prop del riu Danubi, a l'actual Sèrbia i Romania. Ha estat descrita com «la primera ciutat d'Europa», a causa de la seva permanència, organització, així com a la sofisticació de la seva arquitectura i tècniques de construcció.

Neolític miniatura|Un enterrament a Varna, Bulgària, amb algunes de les joies d'or més antigues del món. Arqueòlegs han identificat diversos complexos culturals primerencs, incloent-hi la cultura de Cucuteni (4500 a 3500 abans de Crist), la cultura de Starčevo (6500 a 4000 abans de Crist), cultura de Vinča (5000 a 3000 abans de Crist), cultura de la ceràmica de bandes (5500 a 4500 abans de Crist), i cultura d'Ezero (3300-2700 aC). La eneolítica cultura de Varna a Bulgària (4600-4200 aC datació per radiocarboni) va produir el primer tresor d'or conegut al món i tenia sofisticades creences sobre la vida després de la mort. Un conjunt notable d'artefactes són les Taules de Tărtăria trobades a Romania, que semblen estar inscrites amb Escriptura Vinča, la protoescritura. La cultura butmir (2600 a 2400 aC), trobada als afores de l'actual Sarajevo, va desenvolupar una ceràmica única, i probablement va ser envaïda pels proto-il·liris a l'Edat de Bronze.

La Hipòtesi dels kurgans de la llengua protoindoeuropea (PEU) suposa una expansió gradual de la cultura kurgan, entorn del 5000 abans de Crist, fins a abastar tota l'Estepa Pòntica. Kurgan IV es va identificar amb la cultura Yamna del voltant del 3000 aC.

Edat del Coure esquerra|miniatura|250x250px|Un ritó daurat, un dels elements del tresor traci Panagyurishte de Bulgària, que data dels segles IV al III aC.

En ca. 1000 aC,Els il·liris (Els Pobles d'Europa) per John Wilkes, , 1996, pàgina 39: "... d'altra banda, se sosté que els inicis de l'Edat de ferro al voltant del 1000 aC coincideixen amb la formació dels pobles històrics il·liris. ... " Les tribus Il·líries apareixen en el que és l'actual Albània i fins a la mar Adriàtica en l'actual Montenegro, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, parts de Sèrbia, etc. Els tracisLa Història Antiga de Cambridge, Volum 3, Part 1: La Prehistòria dels Balcans, Orient Mitjà i el Món Egeu, segles X a VIII aC per John Boardman, I. E. S. Edwards, N. G. L. Hammond, i E. Sollberger,1982,página 53,"... No obstant això, no podem identificar els tracis en aquest remot període, perquè no sabem amb certesa si les tribus tràcies i il·líries s'havien separat per llavors. És més segur parlar de proto-tracis a partir dels quals es van desenvolupar en l'Edat de Ferro ..." vivien a Tràcia i terres adjacents (ara principalment Bulgària, però també Romania, al nord-est de Grècia, la Turquia europea, l'est de Sèrbia i Macedònia del Nord), i els estretament relacionats dacis vivien en el que avui és Romania.

Aquests tres grans grups tribals parlaven llengües paleobalcàniques, llengües indoeuropees. Els frigis semblen haver-se assentat en el sud dels Balcans en un primer moment, i segles més tard van continuar la seva migració per establir-se a Àsia Menor, avui extinta com a grup i llengua independent.

Edat antiga Edat de Ferro Després del període que va seguir a l'arribada dels doris, conegut com a Edat Fosca o Període geomètric, la cultura grega clàssica es va desenvolupar al sud de la península balcànica, a les illes de l'Egeu i en les colònies gregues de l'oest d'Àsia Menor, començant al voltant del o VIII aC i aconseguint el seu punt màxim amb la democràcia que es va desenvolupar als segles VI i V aC Atenes. Posteriorment, la cultura hel·lenística cultura es va estendre per l'imperi creat per Alexandre el Gran al segle IV aC. Els grecs van ser els primers a establir un sistema de rutes comercials als Balcans, i per facilitar el comerç amb els nadius, entre el 700 aC  i el 300 aC  van fundar una sèrie de colònies al mar Negre (Pont Euxí), Àsia Menor, Dalmàcia, el sud d'Itàlia (Magna Grècia), etc.

A la fi de , la llengua i la cultura gregues eren dominants no només en els Balcans, sinó també a tota la Mediterrània oriental. A la fi de , els perses van envair els Balcans, per després dirigir-se a les zones fèrtils d'Europa. Parts dels Balcans i zones més septentrionals van ser governades pel Perses aquemènides durant algun temps, incloent-hi Tràcia, Peònia, Macedònia, i la majoria de les regions costaneres de la mar Negra de Bulgària, Romania, Ucraïna, i Rússia.El Diccionari Clàssic Oxford de Simon Hornblower i Antony Spawforth,, "página 1515, "Els tracis foren sotmesos pels perses cap a l'any 516"Joseph Roisman,Ian Worthington A Companion to Ancient Macedonia pp 342-345 John Wiley & Sons, 7 jul. 2011 No obstant això, el resultat de les Guerres mèdiques greco-perses va fer que els aquemènides es veiessin obligats a retirar-se de la majoria dels seus territoris europeus.

L'imperi traci odrisi, el regne odrisi, va ser el més important estat daco-traci de la unió, i probablement va ser fundat en la dècada de 470 aC, després de la derrota dels perses a Grècia, tenia la seva capital a Seutòpolis, prop de Kazanlak, Stara Zagora Província, al centre de Bulgària. Altres unions tribals existien a Dàcia almenys des de principis de segle II aC sota el rei Oroles. Les tribus il·líries estaven situades a la zona corresponent a l'actual costa adriàtica. El nom Illyrii s'utilitzava originalment per referir-se a un poble que ocupava una àrea centrada en el llac Skadar, situat entre Albània i Montenegro. No obstant això, el terme va ser utilitzat posteriorment pels grecs i els romans com a nom genèric per als diferents pobles dins d'una àrea ben definida però molt més gran.Els il·liris. John Wilkes De la mateixa manera, el territori a nord del regne de Macedònia estava ocupat pels paeonians, que també estaven governats per reis.

L'Imperi Aquemènida (segles  a  aC)

Al voltant de l'any 513 aC, com a part de les incursions militars ordenades per Darios I, un enorme exèrcit aquemènida va envair els Balcans i va intentar derrotar els escites occidentals que vagaven a nord del riu Danubi. Diversos pobles tracis, i gairebé totes les altres regions europees que voregen el mar Negre (incloent-hi parts de l'actual Bulgària, Romania, Ucraïna i Rússia), van ser conquerits per l'exèrcit aquemènida abans que aquest tornés a l'Àsia Menor. El molt apreciat comandant de Daríos Megabazos va ser el responsable de complir les conquestes als Balcans. Les tropes aquemènides van conquerir Tràcia, les ciutats costaneres gregues i les peonianes.<ref>Timothy Howe, Jeanne Reames. Macedonian Legacies: Studies in Ancient Macedonian History and Culture in Honor of Eugene N. Borza'''] (original de la Indiana University) Regina Books, 2008 p 239</ref> Finalment, al voltant del 512-511 aC, el rei macedoni Amintes I va acceptar la dominació aquemènida i va lliurar el seu país com a estat vassall a la Pèrsia aquemènida. L'exèrcit multiètnic aquemènida comptava amb molts soldats dels Balcans. A més, molts dels membres de l'elit macedònia i persa es van casar entre si. Per exemple, el mateix fill de Megabazos, Bubares, es va casar amb la filla d'Amyntas, Gygaea; i això suposadament va assegurar les bones relacions entre els governants macedonis i aquemènides.

Estats preromans (segles IV a I aC)

Bardil·lis, un cacic dardani, va crear un regne que va convertir a Il·líria en una formidable potència local al . Les principals ciutats d'aquest regne eren Shkodër (Albània) i Risano (Montenegro). L'any 359 abans de Crist, el rei Pérdicas III de Macedònia va ser assassinat pels atacs dels il·liris.

Però l'any 358 aC, Filip II de Macedònia, pare d'Alexandre el Gran, va derrotar els il·liris i va assumir el control del seu territori fins al llac Okhrida. (actual Macedònia del Nord). El mateix Alexandre va derrotar les forces del cap il·liri Clit al 335 aC , i els líders tribals i soldats il·liris van acompanyar a Alexandre en la seva conquesta de Pèrsia. Després de la mort d'Alexandre al 323 aC , els estats grecs van tornar a lluitar entre si, mentre que al nord van tornar a sorgir estats il·liris independents. Al 312 aC , el rei Glaucies es va apoderar de Epidamno (Durrës). A la fi de , un regne il·liri amb seu a Scodra controlava parts del nord d'Albània i el litoral de Montenegro. Sota el comandament de la Reina Teuta, els il·liris van atacar als vaixells mercants romans que solcaven el mar Adriàtic i van donar a la Roma una excusa per envair els Balcans.

Període romà A partir del , la naixent República Romana va començar a annexionar la zona dels Balcans, transformant-la en una de les regions més pròsperes i estables de l'Imperi. El llegat romà és visible fins avui en els nombrosos monuments i artefactes repartits pels Balcans i, sobretot, en les llengües de base llatina utilitzades per gairebé 25 milions de persones a la zona, les llengües balcorromances. No obstant això, la influència romana no va aconseguir dissoldre la cultura grega, que va mantenir un estatus predominant en la meitat oriental de l'Imperi, i va seguir sent fort a la meitat sud dels Balcans.

A partir del , les fronteres de Roma en els Balcans es van debilitar a causa dels desordres polítics i econòmics interns. Durant aquesta època, els Balcans, especialment Il·lírico, van adquirir més importància. Es va convertir en una de les quatre prefectures de l'Imperi, i molts guerrers, administradors i emperadors van sorgir de la regió. Molts governants van construir les seves residències a la regió.Els serbis, Capítol 1 -Patrimoni antic, S M Cirkovic

Ascens del cristianisme miniatura|Placa trilingüe (llatí, búlgar, grec) amb l'Edicte davant de l'Església de Santa Sofia, Sofia, Bulgària.