La llengua hoti (Jodï, Jotí, Hodï), també coneguda com a Yuwana (Yoana), Waruwaru, o Chikano (Chicano), és una petita llengua no classificada de Veneçuela parlada pels hotis. Se'n sap molt poc; els seus diversos centenars de parlants són caçadors-recol·lectors monolingües. La gent es fa dir Jojodö ("el poble") o Wįlǫ̈ i el seu llenguatge Jojodö tjįwęnę.Jorge Emilio Rosés Labrada (2013) Reciprocal constructions in Mako. 6th Oklahoma Workshop in Native American Languages.
Les fonts són incompatibles amb les nasals, que varien entre, per exemple nV i lṼ.Jorge Emilio Rosés Labrada (2019) 'Jodï-Sáliban: A linguistic family of the northwest Amazon. IJAL 85.3.
Classificació Encara no s'ha establert cap classificació pel hoti que satisfagui als lingüistes. S'ha intentat vincular el hodï amb les llengües salibanes properes. Una proposta recent classifica Hodï i (Piaroa–) Salibana com les branques d'una sola macrofamília Jodï–Saliban.Labrada, Rosés; Emilio, Jorge (2015). "Jodi-Saliban". Glottolog 2.7. Jena: Max Planck Institute for the Science of Human History. Tanmateix, les similituds del vocabulari amb les llengües salibanes deuen deure's al sprachbund: Henley, Mattéi-Müller i Reid (1996) argumenta que les aparents cognats entre hodï i salibanes són més aviat préstecs.
Limitat per dades pobres, Henley et al. argumenta que el hodï pot estar relacionat amb els llengües nadahup.Henley, Paul; Marie-Claude Mattéi-Müller y Howard Reid 1996. "Cultural and linguistic affinities of the foraging people of North Amazonia: a new perspective"; Antropológica 83: 3-37. Caracas. L'únic lingüista que parla hodï i piaroa, Stanford Zent, ha recopilat dades més fiables i argumenta que "probablement" està relacionat amb les llengües salibanes.Zent S & E Zent. 2008. Los Hoti, in Aborigenes de Venezuela, vol. 2, second edition
Des de 1985 també es va suggerir una relació amb les llengües ianomami, en part basant-se en el fet que el hodï comparteix el 20% del seu vocabulari amb aquesta família,Migliazzi, Ernesto C. 1985. "Languages of the Orinoco-Amazon region"; H.M.Klein & L. Stark (eds.): South American Indian Languages: 17-139. Austin: University of Texas Press. però aquesta hipòtesi ha estat des de llavors rebutjada.
Fonologia La primera anàlisi fonològica va ser estat realitzat per Diana VileraVilera Díaz, Diana C. 1985. "Introducción morfológica de la lengua Hoti". Tesis de Licenciatura em Antropologia. Caracas: Universidad Central de Venezuela.
Vocals orals nasals anterior central posterior anterior central posterior Tancades mitjanes obertes Consonants labialalveolarpalatalvelarlabiovelarglotal simple aspirada simple aspirada simple aspirada simple aspirada simple aspirada simple aspirada oclusives sordes oclusives sonores fricatives vibrants aproximants Les oclusives sonores es realitzen com nasals en ambient vocal nasal.
Referències
Bibliografia Guarisma P., V.; Coppens, W. (1978). Vocabulario Hoti. Antropológica, 49:3-27. GUDSCHINSKY, S. C. (1974). Fragmentos de Ofaié: a descrição de uma língua extinta. Série Lingüística, 3:177-249. Brasília: SIL. Krisólogo B., P. J. (1976). Manual glotológico del idioma wo'tiheh. (Lenguas indígenas de Venezuela, 16.) Caracas: Centro de lenguas Indigenas, Instituto de Investigaciones Historicas, Universidad Católica "Andrés Bello". Mattei-Müller, M. (1981). Vocabulario Hodï (Hoti). (Manuscript). Quatra, M. M. (2008). Bajkewa jkwïkïdëwa-jya jodï ine - Dodo ine. Diccionario básico Castellano - Jodï. Caracas: Ediciones IVIC.
Enllaços externs Alain Fabre 2005. Diccionario etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos: HOTI Yuwana (Intercontinental Dictionary Series)
Categoria:Llengües ameríndies Categoria:Llengües de Veneçuela