Joan de Peralta (fl. a mitjans del ) fou un militar català, cap de la guàrdia catalana de l'emperador romà d'Orient Joan VI Cantacuzè fins a l'abdicació d'aquest últim el 1354.L'acadèmica grega Elissàvet Zakhariadu interpreta una misteriosa referència a un grup de «guàrdies imperials» en les memòries de Silvestre Siropul sobre el Concili de Florència com un indici que la guàrdia imperial catalana podria haver existit com a mínim fins al 1437, però no hi ha proves que donin suport a aquesta hipòtesi. Peralta estava al capdavant d'un contingent d'uns 300 o 500 mercenaris catalans contractats per Joan VI després de la participació de la Corona d'Aragó al costat de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic de Imperi Bizantí. en la batalla del Bòsfor contra els genovesos (1352). Els dos ja havien coincidit a Sèrbia a la dècada del 1340, quan Peralta prestava servei a l'exèrcit serbi i Cantacuzè, aleshores regent de Joan V Paleòleg, havia cercat refugi a la cort d'Esteve Dušan durant la guerra civil romana d'Orient del 1341-1347. Peralta s'uní a Joan VI i fou el seu fidel servidor tot al llarg del conflicte.
Durant la seva estada a Constantinoble, també estigué implicat en la reparació de Santa Sofia després d'uns terratrèmols que havien provocat l'ensorrament de part de la cúpula central de l'edifici. La guàrdia catalana feu costat a Joan VI fins a l'últim moment; fins i tot quan aquest es disposava a abdicar en Joan V Paleòleg, els catalans apostats a la Porta Àuria es negaren a abaixar les armes i lliurar el complex militar a Joan V. No cediren fins que Joan VI, ansiós de transferir el poder sense vessament de sang, els amenaçà d'escriure al rei d'Aragó dient-li que s'havien amotinat.
Notes
Referències
Bibliografia
Vegeu també Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient
Categoria:Militars catalans històrics Categoria:Baixa edat mitjana de Catalunya Categoria:Nascuts al segle XIV Categoria:Morts al segle XIV