miniatura|Escut oficial Al-XafarLa Filà Al-Xafar és una comparsa del bàndol musulmà que forma part de les Festes de Moros i Cristians de Castelló de Rugat. Des de la seua fundació l'any 2016 és membre de l'associació moro-cristiana de la mateixa localitat i un any més tard es va integrar a la ULDEF (Unió Local d’ Entitats Festeres de Moros i Cristians) per a la recerca i difusió de l'expressió popular de la festa.
La comparsa ha tingut un progressiu creixement des dels seus inicis i es nodreix principalment de músics membres de la Banda Unió Musical Benicadell del mateix municipi, essent aquest un tret que ha caracteritzat des del primer moment el tarannà fester de la filà. Així
doncs, als components de la mateixa se'ls coneix amb el malnom d'al-xafarenques i al-xafarencs, que a la vegada estan dividits ens tres esquadres: Fundadors, Al-Morsars i Del-Mig.
Les esquadres no tenen una indumentària definida encara que les diferents propostes de vestit oficial conjuguen elements decoratius amb el color ocre de l'arena del desert.
La filà té la seu al carrer la Font i subseu a l'Ataque de les Escoles Velles. Tots dos espais pròxims entre si i ubicats a Castelló de Rugat on l'associació organitza la majoria dels seus actes, en vista d'adquirir un espai propi i adequat a la normativa europea.
Història i origen El component humà de la filà Al-Xafar està format per persones què, encara que de diversa procedència, algunes d'elles mantenen el substrat andalusí que va habitar les comarques valencianes al llarg de segles. No debades, el nom de la filà no és casual ja que respon a la derivació del mal nom d'un clan àrab primer i morisc després que visqué a la Vall d'Albaida al llarg de més de huit segles. Estem parlant de la família Pal·lâ.
La primera cita escrita del llinatge la trobem a la relació de danys provocats per l'Exèrcit dels Agermanats al saqueig de Castelló l'any 1521 poc abans de la batalla de Vernissa. Ací, Abdal·là Pal·lâ confesa que els agermanats li han causat 50 lliures de danys a casa on també, Ubaydal Pal·lâ, apareix com a propietari d'un corral de bestiar danyat als afores del lloc.ARV, Governació 2479, fs. 488-492. Les referències als diferents llibres de patrimoni que existeixen sobre la baronia de Castelló de Rugat evidencien la importància patrimonial d'aquesta família. Així, els tornem a trobar al cappatró de 1530Archivo Histórico de la Nobleza, Osuna, C. 713, doc. 21, f. 45. on apareixen enumerades les propietats de Micael Pal·lâ, o al capbreu de 1576, on hi apareixen les de Joan Pal·lâArchivo Histórico de la Nobleza, Osuna, C. 1220, doc. 6, f. 22. o Maria, Francisca i Jerònima Pal·lâ.Archivo Histórico de la Nobleza, Osuna, C. 1220, doc. 6, f. 186. A més a més, la família anirà acumulant presència i càrrecs municipals, com el de jurat del lloc als anys 1597 i 1604 de la mà de Martí i Miquel Pal·lâ.PASTOR ALBEROLA, E., Castellón de Rugat. Estudio histórico-geográfico, Castelló de Rugat, 1973, p. 78.
Ens centrem però amb Miquel Pal·lâ, de malnom el Coix, que també trobem a l'esmentat capbreu de 1576,Archivo Histórico de la Nobleza, Osuna, C. 1220, doc. 6, f. 25. i que acumularà un considerable patrimoni al 1597.Archivo Histórico de la Nobleza, Osuna, C.1407, doc. 1, capbreu de Castelló, cinquena mà, f. 13v. Per un costat serà un dels moriscos més influent, amb pes polític municipal, i a la vegada disposarà d'un important patrimoni immoble.
Malauradament, aquest pes quedarà en no res ja que el Decret de Felip III publicat el 22 de setembre de 1609 a València condemnava a l'expulsió de tots els moriscos valencians i amb ells a la família Pal·lâ i els seus descendents.
Així doncs, ens centrem de nou amb Miquel Pal·lâ perquè serà el primer d'una dinàstica, els Coix, que perdurarà en terres valencianes fins als nostres dies. Molt hàbilment, en Miquel va aconseguir defugir l'embarcament forçós al port de Dénia d'un dels seus fills, un xiquet de 8 anys també nomenat Miquel adoptat pel notari Jaume Diego(Osarrat I),GIRONÉS GUILLEM, I., Els morisquets de la vall, dins Almaig. Estudis i Documents, 16, Ontinyent, 2000, ps. 35-40. qui mantindria el malnom de el Coix, i es quedà vivint a la Vall com un més dels morisquets que no embarcà cap a Algèria o Tunísia.SOLER MOLINA, A., Castelló, refugi dels Borja. Història de Castelló de Rugat del segle XI al XVII, Ajuntament de Castelló de Rugat, Castelló de Rugat, 2009, p. 152.
El rastre del darrer Pallâ documentat es perd al llarg dels anys. No serà fins a la fi del quan tornem a localitzar el llinatge a el Ràfol de Salem. Serà Blai Payà i Orts,PASTOR ALBEROLA, E., Castellón de Rugat. Estudio histórico-geográfico, Castelló de Rugat, 1973, p. 43. amb el malnom de el Coix, qui tornarà a Castelló de Rugat a principi del segle XX per a restablir la família.miniatura|Banderí originalDe nou, amb anys per davant, seran alguns dels descendents de Blai Payà el Coix qui s'ajuntaran per a fundar la filà Al-Xafar, ja l'any 2016, amb l'objectiu de mantenir viva la memòria d'aquells qui varen ser els predecessors musulmans a Castelló de Rugat.
Amb orígens incerts, conta la llegenda que la idea de formar aquesta filà va sorgir una nit d'Herbero a les festes de Sant Blai de la població de Bocairent, on un xicotet grup de músics que estaven fent gaudir de la seua música a aquesta població, varen formar una primera esquadra on van començar sorgir idees per a aquesta fundació.
Mesos més tard d'aquests músics al costat d'amics de la població i voltant de Castelló de Rugat varen formar la filà amb l'esquadra de Fundadors.
Història del banderí El banderí de la Filà Al-Xafar, que encapçala els actes en els quals participa la filà, és molt més que un simple emblema: és un símbol carregat de significat històric i cultural. El banderí actual és una rèplica del guió històric que es va perdre durant els fets revolucionaris del 3 d'agost de 1936, però manté els elements essencials que identificaven la filà i els seus orígens.
Un dels elements més representatius del banderí és la mitja lluna, clara al·lusió al món islàmic, que recorda l'herència morisca de la família Pal·lâ, arrelada a Castelló de Rugat. A més, hi trobem el botí, que evoca l'ofici d'espardenyer, practicat pels avantpassats de la família, i al mateix temps fa referència a Miquel Pal·lâ, el Coix, del qual descendeixen els fundadors de la comparsa. Aquestes dues icones són clàssiques i es mantenen des de l'origen de la filà, ressaltant la seva vinculació amb la història morisca de la Vall d'Albaida.
En les darreres revisions del banderí, s'han incorporat altres elements per fer-lo encara més representatiu de la filà i del territori. L'escut inclou ara l’Scan line de Castelló de Rugat, la silueta del Benicadell, i el nom de la filà en un format que s'assembla a un escut heràldic propi. A més, s'han sumat els colors àuric i negre, que aporten un toc elegant i distintiu a l'emblema. També s'ha volgut destacar el cordó que envolta circularment l'escut, interpretat per alguns com un símbol de la unió clànica, tot i que aquesta teoria no ha pogut ser confirmada amb certesa i queda com una hipòtesi suggestiva.
L'antic banderí es conservava en una de les dependències annexes de l'església de Castelló de Rugat fins que va ser destruït. A partir de fonts orals, i amb l'ajuda de testimonis que recordaven els trets essencials, es va poder reconstruir el guió actual, mantenint l'esperit de l'original i adaptant-lo als temps moderns.
Finalment, no podem deixar de mencionar un detall curiós però important: el banderí actual, encara que no ha estat pesat oficialment, es creu que arriba als 200 kg. El motiu? El material massís i pesant del qual està fet. Encara que ningú hagi tingut la gosadia de posar-lo sobre una balança, els membres de la filà ho tenen clar: "No és per als dèbils d'esquena!"
Celebracions Anuals de la Filà Al-Xafar: Un Enllaç amb la Història Les festivitats de la Filà Al-Xafar no només són un reflex de l'esperit festiu que caracteritza les festes de moros i cristians a Castelló de Rugat, sinó que també serveixen per recordar i homenatjar la rica història morisca de la Vall d'Albaida i, en especial, la família Pal·lâ. Els actes festius estan impregnats d'aquesta connexió amb el passat, fent que cada celebració tingui un significat històric més profund.
Festes d'Agost: Un Pont entre Tradició i Història Les Festes d'Agost són el moment culminant de l'any per a la Filà Al-Xafar i sempre se celebren Diumenge després del 15 d'agost. Aquestes festes, que tenen lloc de divendres a dimarts, inclouen diversos actes plens de simbolisme i connexions amb els fets històrics de la Vall.
Divendres: Nit de l’Olla La Nit de l'Olla és coneguda per les seves desfilades satíriques, i la Filà Al-Xafar, amb el seu característic trage d'americana i banyador, contribueix amb un toc d'humor. Aquesta vestimenta no és només una broma, sinó també un recordatori de la dualitat històrica dels moriscos, que van haver de navegar entre dues cultures diferents després de la conversió forçada al cristianisme. La desfilada recorda el contrast entre l'herència morisca i la vida cristiana que es va imposar, i com els descendents dels Pal·lâ van trobar maneres creatives de sobreviure i prosperar en aquestes circumstàncies adverses. Dissabte: Entrà de Moros i Cristians El dissabte, amb l'Entrà de Moros i Cristians, la Filà Al-Xafar desfila amb tota la seva esplendor, evocant l'orgull morisc. Aquest acte recorda les èpoques de resistència i convivència de la família Pal·lâ abans de la seva expulsió el 1609. Durant la desfilada, els membres de la filà simbolitzen la dignitat i la força dels seus avantpassats moriscos, especialment figures com Miquel Pal·lâ, el Coix, qui va aconseguir mantenir el seu llinatge després de la deportació massiva. Dilluns: Dia de Sant Arnulfo El dilluns és un dels dies més importants per a la filà, i està íntimament vinculat amb la història de la família Pal·lâ. Al matí se celebra la Diana de Gala, però és a partir del migdia quan comença l'acte central de la filà: la Cercavila de Sant Arnulfo. Aquesta processó, on es porta la imatge del patró de la filà a la filà agermanada dels Arquers de Castelló, no només és una cerimònia religiosa, sinó també un homenatge a la resistència cultural de la família Pal·lâ. Sant Arnulfo, com a patró de la filà, representa el vincle entre les dues cultures. De la mateixa manera que Miquel Pal·lâ, el Coix, va ser adoptat pel notari Jaume Diego (Osarrat I) per evitar l'expulsió, la imatge de Sant Arnulfo és un símbol de la protecció i la continuïtat de la identitat morisca dins de la comunitat cristiana. El retorn de la imatge a la filà després de la seva estada sota la vigilància dels arquers simbolitza el retorn a casa i la pervivència d'una herència que, malgrat els obstacles, ha aconseguit sobreviure.
Mig Any: Recordant la Resistència Al voltant del març o l'abril, la Filà Al-Xafar celebra el Mig Any, que marca el punt mitjà entre les Festes d'Agost. Aquest esdeveniment és un moment per recordar la història de la Vall d'Albaida i la resistència de la família Pal·lâ. És també un moment de germanor, on els membres de la filà es reuneixen per reviure l'esperit d'aquells que van resistir a les adversitats de la història, en particular durant la rebel·lió dels agermanats o l'expulsió morisca. Aquest acte es converteix en un espai de reflexió i celebració del patrimoni cultural que la filà preserva amb orgull.
1/4 d'Any i 3/4 d'Any: La Unió de la Filà Finalment, la filà celebra el 1/4 d'Any i el 3/4 d'Any, reunions més informals però no menys significatives. Aquests actes reforcen els vincles entre els membres de la filà i serveixen per recordar les petites però importants lluites diàries dels moriscos per mantenir viva la seva identitat. Cada reunió festiva, cada àpat i celebració serveixen per enfortir aquesta germanor que ha perdurat durant segles, des dels temps d'Abdal·là i Ubaydal Pal·lâ fins als seus descendents actuals.