El tucano, tukano o tucana, endònim dahseyé (dasea) forma part del grup oriental de la família tucano i la parlen aproximadament 10 mil persones a la conca del riu Vaupés, a Colòmbia i Brasil. A més dels tucanos, integrants d'altres ètnies de la regió són parlants d'aquest idioma (diglòssia), a causa dels intercanvis matrimonials i al seu ús com llengua franca pels missioners, entre ells els tarianes.Correa, François (1987) "Indígenas Horticultores del Vaupés"; Introducción a la Colombia Amerindia: 109-122. Bogotá: Instituto Colombiano de Antropología. És oficial al municipi brasiler de São Gabriel da Cachoeira.
Fonologia L'idioma tucano registra els següents fonemes:West, Birdie y Betty Welch (1976) "Sistema fonológico del Tucano"; Sistemas fonológicos colombianos I: 13-28. ILV. Lomalinda: Editorial Townsend.
Vocals Anteriors Centrals Posteriors Altes i ɨ u Mitjanes e o Baixes a
Són sis vocals orals. Totes les vocals orals poden portar el tret supra-segmental +NALSAL, d'aquesta manera elles poden contrastar amb les vocals orals. Welch i West (1977).
Consonants labial alveolar palatal velar glotal Oclusives sordes p t k ʔ (') Oclusives sonores b d g El tucano té tres nivells de to sil·làbic significatiu: alt, mitjà i baix. Els morfemes monosíl·labs sempre registren to alt. En els bisíl·labs ocorren només tres combinacions: alt-alt, alt-baix i baix-alt. En els trisíl·labs hi ha dues combinacions principals: baix-mig-alt i baix-alt-baix, encara que es registren altres quatre de manera excepcional. El to alt està associat amb l'accent, de manera que tota paraula està accentuada una o més vegades. El to mitjà podria no ser fonèmic i estar associat a les síl·labes intermèdies entre tons diferents o a casos gramaticals específics.Aikhenvald, 1996. fricatives sordes s h vibrants r aproximants w j (y)
Són dotze fonemes consonàntics. Les oclusives sonores b, d, g i la aproximant palatal j (i) tenen variants nasals m, n, ŋ (ng), ɲ (ñ), abans de vocal nasal.
To El tucano té tres nivells de to sil·làbic significatiu: alt, mitjà i baix. Els morfemas monosíl·labs sempre registren to alt. En els bisíl·labs ocorren només tres combinacions: alt-alt, alt-baix i baix-alt. En els trisíl·labs hi ha dues combinacions principals: baix-mig-alt i baix-alt-baix, encara que es registren altres quatre de manera excepcional. El to alt està associat amb l'accent, de manera que tota paraula està accentuada una o més vegades. El to mitjà podria no ser fonèmic i estar associat a les síl·labes intermèdies entre tons diferents o a casos gramaticals específics.
Referències
Bibliografia A Fala Tukano dos Ye'pâ-Masa: Tomo I: Gramática . Henri Ramirez (1997) · Manaus: Inspetoria Salesiana Missionária da Amazônia, CEDEM. Welch, Betty and West, Birdie (2000). In Lenguas indígenas de Colombia: una visión descriptiva edited by González de Pérez, María Stella and Rodríguez de Montes, María Luisa. Instituto Caro y Cuervo. Bibliografía de la familia lingüística Tukano (antes Betoya) (p. 79-104). Marcelino de Castellvi (1939). In Proceedings of the second convention of the Inter American Bibliographical and Library Association 2:2 Washington, D.C. Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. Nova York: Oxford University Press. . Proto Tucanoan (p. 119-149). Nathan E. Waltz and Alva Wheeler (1972). In Comparative Studies in Amerindian Languages Mouton de Gruyter.
Enllaços externs
Tucanoan Languages Collection de Janet Chernela, allotjat a l'AILLA, que conté enregistraments d'àudio, transcripcions, traduccions i notes de camp dels anys setanta i vuitanta.
Categoria:Llengües tucanes Categoria:Llengües de Colòmbia Categoria:Llengües del Brasil