Les llengües uru-chipaya són una família lingüística indígena de Bolívia de la que en sobreviuen dos idiomes estretament relacionats. El chipaya té prop de mil parlants i observa un ús vigorós en la seva comunitat nativa, mentre que per a l'any 2000 només quedaven dos parlants de l'uru, per la qual cosa es pot declarar llengua morta. Antigament al Perú es va parlar l'uru de chimú, una llengua presumiblement de la família uru-chiapaya.
Classificació S'ha proposat que podria aquestes llengües podrien tenir relació amb el quingnam del nord del Perú. No tenen cap llengua viva amb relació comprovada, encara que s'ha intentat trobar connexions amb les llengües arauac i les llengües maies. Stark (1972) va proposar una macrofamília maia–yunga–chipaya vinculant les llengües maies amb les Uru–Chipaya i el Yunga (Mochica).
Llengües de la família Chipaya, Bolívia, (Oruro), 1.200 parlants el 1995,Ethnologue report for language code - Chipaya 1.000 el 2004Willem F. H. Adelaar & Pieter Muysken (2004). The Languages of the Andes. Cambridge: Cambridge University Press, p. 622. . y 1.500-3.000 en 2017. Uru, també anomenat Uchumataqu o Uru d'Iru-Itu, Bolívia, (La Paz), 2 parlants en 2000.Ethnologue report for language code - Uru Uru de Ch'imú, Perú (Puno), extint. Murato, Bolívia (Oruro), extint.
Comparació lèxica Pronoms A continuació es comparen els pronoms presonales de diverses llengües de la regió andina. Totes aquestes llengües distingeixen en la primera persona del plural una forma inclusiva (jo + tu + [uns altres]) i una forma exclusiva (jo + uns altres, però no tu). La forma dels pronoms no mostra un parentiu pròxim de les llengües uruchipaya amb la resta de famílies que es comparen: GLOSA Puquina proto-Uru-chipaya proto-Quítxua proto-Aimara 1a personasingular nisi *wir- *nuqa *naya 2a personasingular chuu *am(t) *qam *huma 3a personasingular jiru *ni (masc) *am (fem) *pay *hupa 1a personaplural (incl.) nisinchis *ucum *nuqanchis *hiwasa 1a personaplural (excl.) nisiyku *nuqayku *na(naka) 2a personaplural chuukuna *amcuk *qamkuna *huma(naka) 3a personaplural jirukuna *ninaka (masc) *ninak (fem) *paykuna *hupa(naka)
Numerals Els numerals comparats amb les mateixes famílies anteriors són: {| class=wikitable style=text-align:center; |- style="background:#efefef;" ! GLOSA !! Chipaya !! Uru !! Puquina !! PROTO-ARU !! PROTO-QUÍTXUA |- | 1 || tsi || ši || pesk || *maya || *suk |- | 2 || pišk || piske || so || *paya || *iškay |- | 3 || čep || čep || kapak || || *kimsa |- | 4 || paxpix< pax kpik || pácpic || sper || *pusi || *çusku |- | 5 || panoqu || paanucu || takpa || || *pichqa |- | 6 || paqčui || pacchui || čiču || || *suqta |- | 7 || thoqo || tohoro || stu || || *qançis |- | 8 || qonqo || cohonco || kino || || *pusaq |- | 9 || śanqaw || sankau || čeka || || *isqun |- | 10 || (tunka) || kalo || skata || || *çunka |} Els termes entre parèntesis són préstecs lèxics d'alguna altra família lingüítica.
Referències
Bibliografia Gordon, Raymond G., Jr. (ed.), 2005. Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International. Online version: http://www.ethnologue.com/.
Enllaços externs
Uru-Chipaya Uru-chipaya