El Kanat de Jungària o Zunghar Janato, va ser un kanat d'origen Oirat Mongols a l'Àsia interior. En la seva major mesura, abastava una àrea des del sud de Sibèria al nord fins a l'actual Kirguizstan al sud i des de la Gran Muralla Xinesa a l'est fins a l'actual Kazakhstan a l'oest. El nucli del Kanat de Jungària és avui part del nord de Xinjiang, també anomenat Jungària.
Cap al 1620 els mongols occidentals, coneguts com els Oirats, es van unir a Jungària. El 1678, Galdan Boshughtu Khan va rebre del Dalai-lama el títol de Boshogtu Khan, convertint els jungars en la tribu líder dels Oirats. Els governants jungars van utilitzar el títol de Khong Tayiji, que es tradueix com a "príncep hereu". Entre 1680 i 1688, els jungars van conquerir la Conca del Tarim, que ara és al sud de Xinjiang, i van derrotar els mongols de Khalkha a l'est. El 1696, Galdan va ser derrotat per la dinastia Qing i va perdre Mongòlia Exterior. El 1717 els jungars van conquerir el Tibet, però van ser expulsats un any després pels Qing. El 1755, els Qing van aprofitar una guerra civil a Jungària per conquerir-la i van destruir els jungars com a poble. La destrucció dels jungars va conduir a la conquesta Qing de Mongòlia, el Tibet i la creació de Xinjiang com a unitat administrativa política.
Etimologia "Jungària" és un compost de la paraula Mongol jegün (züün), que significa "esquerra" o "est" i γar que significa "mà" o "ala".Per als mongols la direcció principal era cap al sud. La regió de Jungària deriva el seu nom d'aquesta confederació. Tot i que els jungars es trobaven a l'oest dels mongols orientals, la derivació del seu nom s'ha atribuït al fet que representaven l'ala esquerra dels oirats. A principis del , el cap de la confederació dels Oirats era el líder dels Khoshut, Gushi Khan. Quan Gushi Khan va decidir envair el Tibet per substituir el Tsangpa Khan local a favor de la secta tibetana Geluk, l'exèrcit d'Oirat es va organitzar en ala dreta i esquerra. L'ala dreta formada per Khoshuts i Torguts va romandre al Tibet mentre els Choros i Khoid de l'ala esquerra es retiraven cap al nord cap a la conca de Tarim, des de llavors el poderós imperi dels Choros es va conèixer com l'Ala Esquerra, és a dir, Zuungar.
Història miniatura|Els Oirats el 1616 Origen Els Oirats eren originaris de la zona de Tuvà a principis del . El seu líder, Quduqa Bäki, es va sotmetre a Genguis Kan el 1208 i la seva casa es va casar amb les quatre branques de la línia Gengisida. Durant la Guerra Civil Toluida, els Quatre Oirat (Choros, Torghut, Dörbet i Khoid) van fer costat a Arig Boke i, per tant, maig van acceptar el domini Kublaid. Després del col·lapse de la dinastia Yuan, els Oirats van donar suport a l'Arigbàkida Jorightu Khan Yesüder en apoderar-se del tron del nord de la dinastia Yuan. Els Oirats van dominar els kans del Yuan del Nord fins a la mort d'Esen Taishi el 1455, després de la qual cosa van emigrar cap a l'oest a causa de l'agressió mongola dels Khalkha. El 1486, els Oirats es van veure embolicats en una disputa successòria que va donar a Dayan Khan l'oportunitat d'atacar-los. A la segona meitat del , els Oirats van perdre més territori al Tumed.
El 1620, els líders dels oirats Choros i Torghut, Kharkhul i Mergen Temene, van atacar Ubasi Khong Tayiji, el primer Altan Khan de Khalkha. Van ser derrotats i Kharkhul va perdre la seva dona i els seus fills davant l'enemic. Una guerra total entre Ubasi i els Oirats va durar fins al 1623, quan Ubasi va ser assassinat. El 1625, va esclatar un conflicte entre el cap de Khoshut Chöükür i el seu germà uterí Baibaghas per qüestions d'herència. Baibaghas va morir en la lluita. Tanmateix, els seus germans menors Güshi Khan i Köndölön Ubashi van començar la lluita i van perseguir Chöükür des del Riu Ixim fins al riu Tobol, atacant i matant els seus seguidors el 1630. Les lluites entre els Oirats van fer que el cap de Torghut, Kho Orluk, emigrés cap a l'oest fins van entrar en conflicte amb l'Horda de Nogai, que van destruir. Els Torghut van fundar el Kanat de Kalmyk, però van mantenir el contacte amb els Oirats a l'est. Cada vegada que es convocava una gran assemblea, enviaven representants perquè hi assistissin.
Creació del Kanat de Jungària miniatura|Àsia en 1636 El 1632, l'escola budista Gelug de Qinghai va ser reprimida pel Khalkha Choghtu Khong Tayiji, de manera que van demanar ajuda a Güshi Khan. Després de la mort del seu pare, Khara Khula, el líder de la tribu Choros l'any 1634, Erdeni Batur va unificar les tribus dels Choros, Dörbet i Torgut que habitaven a la vora del riu Irtix superior i la regió de l'Altai en 1635. Erdeni Batur es va casar amb Amin Dara, la filla del prestigiós líder Güshi Khan del Kanat de Khoixut, consolidant una aliança política i militar. El mateix 1635, l'acabat de néixer khanat va llançar una agressiva campanya militar cap a l'oest contra el Khanat Kazakh.
L'any 1636, Erdeni Batur va acompanyar en Güshi Khan amb tropes oirades per envair Qinghai i el Tibet. Güshi va liderar 10.000 Oirats en una invasió de Qinghai que va resultar en la derrota d'un fort exèrcit enemic de 30.000 i la mort de Choghtu. Després va entrar al Tibet central, on va rebre del 5è Dalai Lama el títol de Bstan-'dzin Choskyi Rgyal-po (el rei del Dharma que defensa la religió). Llavors va reclamar el títol de Kan, el primer mongol no genguidista que ho va fer, i va convocar als Oirats per conquerir completament el Tibet, creant el Kanat Khoshut. Entre els implicats hi havia el fill de Kharkhul, Batur Khan, al qual se li va concedir el títol de Khong Tayiji, es va casar amb la filla del kan Amin Dara i el va enviar de nou per establir el Kanat de Jungària a la part alta del riu Iemil al sud de les muntanyes Tarbagatai. Baatur va tornar a Jungària amb el títol Erdeni (donat pel Dalai Lama) i molt botí. Durant el seu regnat va fer tres expedicions contra els kazakhs. Els conflictes dels jungars són recordats en una balada kazakh Elim-ai.
L'any 1640, Erdeni Batur va convocar una gran conferència pan-oirata i mongola a la regió de les muntanyes Tarbagatai en la que es va promulgar el Codi Mongol-Oirat per unir les diferents tribus mongoles rivals enfront de l'amenaça creixent de la dinastia Qing, i es va establir el budisme tibetà de l'escola Gelug com la religió oficial, consolidant un vincle polític i religiós estret amb el Tibet i el Dalai Lama.
Els jungars també van entrar en guerra contra els kirguisos, els tadjiks i els uzbeks quan van envair l'Àsia central fins a Yasi (Turkestan) i Taixkent el 1643. Una força reduïda de kazakhs liderada per Yahangir Khan amb el suport dels reforços del Kanat de Bukharà proporcionats pel governador Yalangtoʻsh Bakhodir de Samarcanda va aconseguir frenar l'avenç de l'exèrcit jungar en un congost a la batalla d'Orbulaq el 1643, utilitzant de manera innovadora trinxeres i armes de foc. Erdeni Batur va llançar noves campanyes punitives de revenja que van causar grans pèrdues humanes i destrucció a l'estepa, arribant a capturar temporalment Sairam i Turkistan però amb l'ajuda de les forces aliades de Bukharà encapçalades per Abd al-Aziz, els kazakhs van aconseguir finalment repel·lir l'exèrcit júngar cap al 1647, forçant una treva que va estabilitzar la frontera durant anys.
Disputa de successió (1653–1677) El 1653, Sengge va succeir al seu pare Batur Khan, però es va enfrontar a la dissidència dels seus germanastres. Amb el suport d'Ochirtu del Kanat de Khoshut, aquesta lluita va acabar amb la victòria de Sengge el 1661. El 1667 va capturar Erinchin Lobsang Tayiji, el tercer i darrer Altan Khan del Khalkha però va ser assassinat pels seus germanastres Txetxen Tayiji i Zotov en un cop d'estat el 1670.Autobiography of Dalai Lama V
El germà petit de Sengge, Galdan Boshughtu Khan quan va néixer el 1644 va ser reconegut com la reencarnació d'un lama tibetà que havia mort l'any anterior i el 1656 fou enviat al Tibet, on va rebre educació de Lobsang Chökyi Gyaltsen, el 4t Panchen Lama i 5è Dalai Lama al Monestir de Tashi Lhunpo. En assabentar-se de la mort del seu germà, va renunciar al seu estatus de lama i va tornar immediatament del Tibet per venjar-se. Aliat amb Ochirtu Sechen del Khoshut, Galdan va derrotar a Txetxen i va expulsar Zotov de Jungària. El 1671 el Dalai Lama va atorgar el títol de Khong Tayiji a Galdan. Els dos fills de Sengge, Sonom Rabdan i Tsewang Rabtan, es van revoltar contra Galdan, però van ser derrotats.
Després de la mort de Sengge, Galdan va prendre la seva vídua Khatan Anu, néta d'Ochirtu, com a esposa. El conflicte dins de la família aviat va tornar a esclatar quan Ochirtu, tement la popularitat de Galdan, va donar suport a Choqur Ubashi, oncle i rival de Galdan. El 1678 Galdan va obligar a Ochirtu a fugir a Kokonur i va establir l'hegemonia sobre els Oirats. L'any següent, el Dalai Lama li va atorgar el títol més alt de Boshughtu Khan (Khan Diví).
Conquesta del Kanat de Yarkand (1678-1680) A partir de finals del , el Kanat de Yarkand va caure sota la influència dels khodja, sufis de Naqxbandiyya que afirmaven descendència del profeta Mahoma o dels primers quatre califes àrabs. Amb el regnat de Sultan Said Khan a principis del , els khojas ja tenien una forta influència a la cort i sobre el kan. El 1533, un Khoja especialment influent anomenat Makhdum-i Azam va arribar a Kashgar, on es va establir i va tenir dos fills. Aquests dos fills es van odiar i van transmetre el seu odi mutu als seus fills. Els dos llinatges van arribar a dominar grans parts del kanat, dividint-lo entre dues faccions: l'Aq Taghliq (Muntanya Blanca) a Kashgar i la Qara Taghliq (Muntanya Negra) a Yarkand. Yulbars va patrocinar els Aq Taghliqs i va suprimir els Qara Taghliqs, que van causar molt ressentiment, i van resultar en el seu assassinat el 1670. El va succeir el seu fill, que va governar només un breu període abans que Ismail Khan fos entronitzat. Ismail va invertir la lluita de poder entre les dues faccions musulmanes i va expulsar el líder d'Aq Taghliq, Afaq Khoja. Afaq va fugir al Tibet, on el 5è Dalai Lama el va ajudar a demanar ajuda a Galdan Boshughtu Khan.
El 1680, Galdan va conduir 120.000 jungars al Kanat de Yarkent. Els van ajudar els Aq Taghliqs i Hami i Turfan, que ja s'havien presentat als jungars. El fill d'Ismail, Babak Sultan, va morir en la resistència contra la batalla per Kashgar. El general Iwaz Beg va morir en la defensa de Yarkent. Els jungars van derrotar les forces mogol sense moltes dificultats i van fer presoners a Ismail i la seva família. Galdan va instal·lar Abd ar-Rashid Khan II, fill de Babak, com a titella Khan.
Primera guerra kazakh (1681–1685) El 1681, Galdan va envair el nord de la muntanya Tengeri i va atacar el Kanat Kazakh, però no va aconseguir prendre Sairam.Baabar, Christopher Kaplonski, D. Suhjargalmaa Twentieth-century Mongolia, p. 80 El 1683 els exèrcits de Galdan Boshughtu Khan dirigides per Tsewang Rabtan van prendre Taixkent i Sairam. Van arribar a Sirdarià i van aixafar dos exèrcits kazakhs. Després d'això, Galdan va sotmetre el kirguís negre i va assolar la Vall de Ferganà. El seu general Rabtan va prendre la ciutat de Taraz. A partir del 1685 les forces de Galdan es van empènyer agressivament cap a l'oest, forçant els kazakhs cada vegada més a l'oest.Michael Khodarkovsky Where Two Worlds Met: The Russian State and the Kalmyk Nomads, 1600–1771, p. 211 Els jungars van establir el domini sobre els tàrtars de Baraba i van extreure'n el yasaq (tribut). Convertir-se al cristianisme ortodox i convertir-se en súbdits russos va ser una tàctica dels baraba per trobar una excusa per no pagar yasaq als jungars.
Guerra de Khalkha (1687–1688) miniatura|Kanat de Dzungar abans de la invasió de Galdan a Khalkha el 1688