miniatura|Mapa de Taiwan de 1896 La història de Taiwan es remunta a la prehistòria, cap al 30000 aC. (home de Zuozhen). Fa uns divuit mil anys, la fusió del gel va separar aquesta petita serralada del continent i la va convertir en l'illa de Taiwan.

Diferents grups proto-austronèsics, de la Cultura d'Hemudu de la badia de Hangzhou, avantpassats dels actuals indígenes taiwanesos, s'hi van establir des del 4000 aC. Assimilen i després substitueixen les poblacions antigues del Plistocè.

Els arxius de la Xina antiga indiquen que l'Ètnia Han hauria tingut coneixement de l'existència de Taiwan des de l'època dels Tres Regnes a la Xina (); tanmateix, aquesta hipòtesi és difícil de validar perquè els noms que es donen a les illes de la costa de la Xina difereixen d'una dinastia a una altra i cap es pot connectar directament a Taiwan.

A Europa, els mariners portuguesos van fixar-s'hi per primera vegada i li van donar el nom de Formosa (formosa, "bonica") sota la qual es coneixerà a Occident fins al , Taiwan s'enfronta realment a Occident al , quan els holandesos van colonitzar part de l'illa, van cristianitzar part de la població aborigen i van crear una escriptura per la siraya (una llengua aborigen que es parlava a la regió de Tainan). Seran expulsats per Koxinga, un lleialista Ming hostil a la dinastia Qing nascut al Japó. El 1683, els manxús (dinastia Qing) van prendre el control de part de l'illa i van posar fi al regnat dels Zhengs. Fins cap al final del la dinastia Qing només tenia un control efectiu sobre la part oest i la part nord de l'illa, la resta va romandre sota el control de les diferents tribus indígenes. Arran de l'incident de Mudan (1871) i la guerra sino-francesa (1884-1885), els Qing van fer grans esforços per tal d'aconseguir el control efectiu de tota l'illa. Un d'aquests esforços va ser elevar la categoria de Taiwan a província xinesa el 1887 per tal d'administrar-la millor. Després de la seva derrota contra el Japó el 1895 durant la guerra sino-japonesa (1894-1895), la Xina signa el tractat de Shimonoseki pel qual ha de cedir Taiwan per perpetuïtat a l'Imperi Japonès. Aquesta colonització s'acompanya d'una certa segregació, però també d'una japonització-assimilació de la població i de la industrialització de l'illa. Durant la derrota de 1945, el Japó va lliurar Taiwan a les Nacions Unides, que va confiar la seva estabilització a la República de la Xina, per la qual cosa les tropes xineses del Guomindang van recuperar ràpidament el control de l'illa, amb el suport dels Estats Units. El 1949-1950, els nacionalistes del Kuomintang, després de la seva derrota a la Guerra Civil xinesa (1927-1950), van fugir de l'Exèrcit Popular d'Alliberament i la creació de la República Popular de la Xina pel Partit Comunista Xinès, i s'hi van establir llavors dos milions xinesos continentals, principalment tropes, amb l'ambició de recuperar el continent del Partit Comunista Xinès. Sota l'impuls de Chiang Kai-shek, imposen un règim de partit únic on domina el Kuomintang i l'estat d'emergència i continuen la industrialització de l'illa. La democratització va començar a la dècada del 1970 i va progressar a mesura que el país es va unir aviat al grup de "països desenvolupats". Als anys noranta, es van autoritzar diferents partits i es van celebrar eleccions. El debat polític es polaritza al voltant de la qüestió de la independència.

Taiwan és un gegant econòmic després del 1970 (1970-1990) el primer dels "quatre dracs" asiàtics, per davant de Corea del Sud, Hong Kong i SingapurGEO (revista) número 400 de juny 2012

Prehistòria miniatura|Home de Zuozhen Les restes humanes més antigues trobades a l'illa daten de fa trenta mil anys: l'Home de Zuozhen (左 鎮 人) de Kaohsiung. No obstant això, els habitants originals no estan genèticament relacionats amb les poblacions austronèsiques actuals de l'illa.

Hi ha molts jaciments arqueològics a Taiwan. La cultura més antiga de l'illa és la cultura Xangbin. Aquesta cultura és una cultura de l'edat de pedra, es remunta a més de quinze mil anys i es diu que va durar fins fa cinc mil anys.

Els austronesians Fa sis mil anys (quatre mil anys aC.), va arribar la població de la Cultura d'Hemudu, originària de la badia de Hangzhou, cultivadors de mill i arròs, portant la seva cultura i Llengües austronèsiques a l'illa, van suplantar ràpidament els pobles del Plistocè i són els avantpassats dels actuals indígenes taiwanesos. Segons la teoria Out of Taiwan ("sortida de Taiwan"), el grup taiwanès va deixar l'illa cap al 2500 aC i va poblar diverses parts del sud-est asiàtic, on van difondre les llengües austronèsiques.

També han existit altres cultures, com la Cultura de Dapenkeng () que és una cultura neolítica i de la qual trobem rastres al nord, al sud de l'illa, així com a les Illes dels Pescadors. També es diu "cultura de la ceràmica de corda", perquè la ceràmica trobada té motius de corda. A la conca de Taipei trobem les restes de la cultura de Yuanshan (), des del -5000 fins al començament de l'era cristiana. Als esquelets trobats veiem que la gent d'aquesta cultura practicava l'extracció de dents, aquest costum encara era practicat per alguns grups aborígens actuals a principis del .

miniatura|Monòlit a Beinan Al final del Neolític, dues cultures van conviure a l'est de Taiwan: la cultura Beinan i la cultura Qilin (). Aquestes dues cultures es caracteritzen per l'ús de lloses de pedra. La cultura Beinan (卑南 卑南) utilitza aquestes lloses per fabricar taüts, i la cultura Qilin (麒麟) com a megàlits. El costum d'extracció de dents també es va practicar en aquesta població.

Les cultures de l'illa de Taiwan no van entrar a l'Edat del ferro o fins tard. Trobem diversos rastres de diferents cultures d'aquesta època. Com la cultura de Shisanhang (十三 行) al nord de l'illa, s'hi han trobat moltes eines de ferro. Al mateix temps, també trobem altres cultures de l'edat del ferro, la cultura Fanziyuan al centre de l'illa prop de la costa, la cultura Niaosong (鳥 松) al sud o la cultura Jingpu a la costa est. Tot i això, és difícil establir vincles directes entre aquestes cultures i els grups aborígens actuals.

Colonització holandesa i espanyola lang=ca|miniatura|Mapa de Taiwan amb les colònies espanyoles (en verd) i holandeses (en rosa) al segle XVII El primer contacte amb els europeus es va produir el 1542 quan un vaixell portuguès va veure l'illa i la va anomenar ilha Formosa, o illa bella en portuguès.

Els portuguesos no van fer cap intent de colonització. Només el Japó es va interessar per Taiwan a finals del segle XVI i principis del XVII. Toyotomi Hideyoshi primer el 1593 i després el shogunat Tokugawa va intentar dues vegades dirigir expedicions a Taiwan el 1609 i el 1616; aquestes expedicions van ser fracassos a causa de la resistència dels aborígens. La política aïllacionista posa fi a les idees expansionistes.

miniatura|Formosa i els Pescadors / Johannes Vingboons / ca.1640 / Octobers, Den Haag Els holandesos que intentaven establir un lloc avançat per comerciar amb la Xina i el Japó i acabar així amb el monopoli mantingut pels portuguesos i espanyols, van establir una base a les Illes dels Pescadors el 1622. Forçats per les tropes xineses, van haver de retirar-se i traslladar-se a Tayouan (Anping a l'actual ciutat de Tainan) el 1624, on construiran el fort Zeelandia.

Els holandesos de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals van colonitzar l'illa fins al 1662, que seran expulsats per Koxinga. Els holandesos inicialment volien utilitzar el seu establiment a Taiwan només com a base per al comerç entre la Xina i el Japó. Per estendre la seva influència sobre les poblacions aborígens i controlar així les possibles revoltes, van intentar cristianitzar-les. Van fer transliteracions romanitzades de la llengua siraia de textos religiosos amb finalitats evangelitzadores i van construir escoles, on s'ensenyava l'ús d'aquesta escriptura als aborígens.

Tot i que no es va normalitzar en la seva grafia, l'ús d'aquesta escriptura es mantindrà fins al , però en queden pocs d'aquests documents escrits. Els holandesos van encoratjar els camperols de la província xinesa de Fujian a migrar a Taiwan per cultivar les terres que consideraven mal explotades per les poblacions aborígens. Per augmentar encara més els seus beneficis, la Companyia d'Índies va afegir al desenvolupament agrícola de l'illa i als ingressos que en derivava, una suma d'impostos que afectava totes les zones. Entre aquests, podem esmentar el comerç de pell de cérvol que va tenir un gran èxit, el dret a pescar, etc. La dominació dels holandesos no va començar realment fins al 1635, quan a l'agost van arribar els reforços que es van utilitzar en els mesos següents. Els holandesos van emprendre expedicions militars per sotmetre els diversos pobles aborígens i imposar-ne així la seva dominació. Aquestes expedicions van tenir tant d'èxit que fins i tot els pobles que maig havien estat en contacte amb els holandesos van demanar la pau.

Altres expedicions també van tenir lloc a principis de la dècada de 1640, cosa que va permetre estendre la influència holandesa al centre de l'illa i expulsar-hi els espanyols. De fet, els espanyols, preocupats per la instal·lació dels holandesos a Taiwan i l'amenaça que això representava per al seu comerç amb la Xina i el Japó, també van decidir establir-se a Taiwan, però al nord de l'illa. Van desembarcar a prop de Keelung el 1626 amb Antonio Carrendo de Vales al capdavant. També construiran dos forts, un a Keelung (Fort San Salvador) i l'altre a Tamsui (Fort Santo Domingo). Mai no aconseguiran ampliar la seva influència a l'illa i finalment abandonaran l'illa als holandesos el 1642. La colonització holandesa va tenir un cert impacte sobre les poblacions aborígens que van viure en contacte amb elles, especialment al sud-oest i en particular sobre els siraia. Els espanyols, per la seva banda, a causa de la seva curta presència a l'illa i la seva poca capacitat d'expansió, no van influir en la vida dels aborígens. L'arribada de Koxinga i els xinesos tindrà un impacte molt més gran en la vida de les poblacions aborígens.

Koxinga i el regne de Tungning L'abril de 1661, una flota dirigida per Koxinga, un lleialista de Ming, va desembarcar a l'illa de Taiwan amb 25.000 homes per expulsar els holandesos, convertir-la en base i, així, tornar a reconquerir la Xina i expulsar la dinastia Qing. Després de nou mesos de setge el 1662, els holandesos es van rendir i van deixar Taiwan. Koxinga va fer de Fort Zeelandia el seu palau i la seva seu, va canviar el nom per Anping. Koxinga va morir quatre mesos després, el 23 de juny de 1662 i el va succeir el seu fill Zheng Jing.

Els Zheng van fomentar la recuperació de terres: Zheng Jing (鄭 經) continuarà la política del seu pare de neteja de terres. Reforçarà les defenses de l'illa per protegir-se d'un atac dels Qing i llançarà certs atacs contra les costes xineses. Zheng Jing va morir el 1682 i el seu fill Zheng Keshuang el va succeir al tron, només tenia dotze anys.

El govern establert pels Zheng va ser extremadament sever i molt militaritzat i va imposar forts impostos, el control de la població xinesa va ser total. Aquests darrers no es van revoltar, només els aborígens es van revoltar algunes vegades. Durant el regnat dels Zheng, la migració de la població xinesa va continuar malgrat la prohibició dels manxús de travessar l'estret.

Taiwan sota la dinastia Qing miniatura|Liu Mingchuan, primer governador de Taiwan miniatura|Aborigen taiwanès, vestit amb pell de lleopard, vers el 1900 Els manxús van decidir el 1683 atacar. El juny de 1683, els Qing van enviar una força militar contra els Zheng, comandada per l'almirall Shi Lang va desembarcar per primera vegada als Pescadors. Acaba així el regnat de Zheng.

Migració a Taiwan