Grup dels set300x300px|Mapa de les nacions membres del G-7 i de la Unió Europea
Canceller Olaf Scholz
Primer ministre Mark Carney
President Donald Trump
President Emmanuel Macron
President del Consell de Ministres Giorgia Meloni
Primer ministre Shigeru Ishiba
Primer ministre Keir Starmer
Amb representació permanent:
Unió Europea Presidenta de la Comissió Europea Ursula von der Leyen President del Consell Europeu António Costa Es denomina Grup dels Set (abreujat com G7 o G-7) a un grup de països del món amb un pes polític, econòmic i militar considerat rellevant a escala global. Representa als set principals poders econòmics avançats. Està conformat per Alemanya, Canadà, els Estats Units, França, Itàlia, Japó i el Regne Unit. A més, la Unió Europea compta amb representació permanent, sent membre de facto.
A partir de l'any 2018, el G7 representa al voltant del 58 % de la riquesa neta mundial (317 bilions de dòlars americans) i més del 46 % del producte interior brut (PIB) mundial, basat en valors nominals.
En aquest sentit, el G-7 pot ser definit com «una aliança conformada per un grup selecte d'estats, amb un posicionament estructural similar —resultat de la coincidència en les seves capacitats nacionals—, sense barreres ideològiques, amb disposició per coordinar les seves polítiques cap a la consecució d'objectius comuns i la voluntat per establir alguns mitjans tècnics de cooperació».
Creació i evolució del G-7 Els orígens del G-7 s'estableixen al març de 1973 quan, a petició del secretari del Tresor nord-americà George Shultz, es van reunir els ministres de finances de l'Alemanya Occidental, els Estats Units, França, Japó i el Regne Unit. En la cimera de 1975, en Rambouillet, França, es va produir l'entrada d'Itàlia. El 1977, a San Juan (Puerto Rico), es va unir el Canadà. Amb l'ingrés d'aquest últim es va formar el G-7, que a partir de 1998, amb la integració de Rússia - pel seu pes polític i no pel seu pes financer -, es va passar a denominar fòrum polític G8. esquerra|miniatura|250x250px|Cimera de 1977, la primera amb els 7 estats membres actuals: Helmut Schmidt (GER), Pierre Trudeau (CAN), Valery Giscard d'Estaing (FRA), James Callaghan (GBR), Jimmy Carter (USA), Giulio Andreotti (ITA) i Takeo Fukuda (JAP). Els representants d'aquests set països es reuneixen anualment en poblacions dintre d'algun dels estats membres en les anomenades Cimeres del G-7. La finalitat d'aquestes reunions és analitzar l'estat de la política i les economies internacionals i intentar conjuminar posicions respecte a les decisions que es prenen entorn del sistema econòmic i polític mundial. Al llarg de l'any, els ministres es troben per preparar la cimera anual, acostant posicions i negociant consensos.
El juny de 1997, a Denver (Colorado, Estats Units), la reunió de líders va ser batejada com a «Cim dels Vuit», doncs la Federació Russa hi va assistir per primera vegada en qualitat de soci i no com a observador, com venia fent fins llavors, encara que tampoc com a membre de ple dret.
Rússia, malgrat pertànyer al grup, ha estat durant tots aquests anys marginada al debat dels temes econòmics i financers del G8 per no pertànyer encara a l'Organització Mundial del Comerç (OMC), donades les seves discrepàncies amb els Estats Units. Aquest és l'únic país amb el qual els ex-soviètics encara no han conclòs les negociacions comercials bilaterals requerides per accedir a l'organització multilateral, integrada per 149 països.
El 24 de març de 2014, Rússia va ser exclosa del grup polític G8 després d'haver-se annexionat la península de Crimea (enmig d'una crisi política i econòmica, després de les fallides negociacions d'Ucraïna amb la Unió Europea), per la qual cosa els 7 membres originals del grup, reunits en la cimera anual, aquest cop a La Haia (Països Baixos), van aplicar diverses sancions econòmiques a Rússia i van acordar la seva exclusió del grup.
Existeixen diverses propostes per ampliar el G-7. Alguns juristes dels països membres han suggerit diversos països candidats potencials, com Austràlia i Espanya, a causa de les seves posicions polític-econòmiques i els seus pesos històric-geogràfics. Anteriorment, Donald Trump també va suggerir les candidatures de Corea del Sud i Índia, més la reincorporació de Rússia. Encara que el Govern de Boris Johnson va estar d'acord amb l'expansió, a excepció de la tornada dels russos, la controvertida proposta de Trump va ser fermament rebutjada per part de la resta de membres del G-7 i Polònia.
Membres del G-7 Països del G-7 segons el seu producte interior brut (PIB)
Cimeres #DataOrganitzadorPresident de tornLocalitat115–17 novembre 1975Valéry Giscard d'EstaingRambouillet227–28 juny 1976Gerald FordDorado (Puerto Rico)37–8 maig 1977James CallaghanLondres416–17 juliol 1978Helmut SchmidtBonn528–29 juny 1979Masayoshi ŌhiraTòquio622–23 juny 1980Francesco CossigaVenècia720–21 juliol 1981Pierre E. TrudeauMontebello, Quebec84–6 juny 1982François MitterrandVersalles928–30 maig 1983Ronald ReaganWilliamsburg, Virginia107–9 juny 1984Margaret ThatcherLondres112–4 maig 1985Helmut KohlBonn124–6 maig 1986Yasuhiro NakasoneTòquio138–10 juny 1987Amintore FanfaniVenècia1419–21 juny 1988Brian MulroneyToronto1514–16 juliol 1989François MitterrandParís169–11 juliol 1990George H. W. BushHouston1715–17 juliol 1991John MajorLondres186–8 juliol 1992Helmut KohlMúnic197–9 juliol 1993Kiichi MiyazawaTòquio208–10 juliol 1994Silvio BerlusconiNàpols2115–17 juny 1995Jean ChrétienHalifax2227–29 juny 1996Jacques ChiracLió2320–22 juny 1997Bill ClintonDenver2415–17 maig 1998Tony BlairBirmingham2518–20 juny 1999Gerhard SchröderColònia2621–23 juliol 2000Yoshirō MoriNago2721–22 juliol 2001Silvio BerlusconiGènova2826–27 juny 2002Jean ChrétienKananaskis, Alberta291–3 juny 2003Jacques ChiracÉvian-les-Bains308–10 juny 2004George W. BushSea Island, Geòrgia316–8 juliol 2005Tony BlairGleneagles, Escòcia3215–17 juliol 2006Vladimir PutinStrelna, Sant Petersburg336–8 juny 2007Angela MerkelHeiligendamm, Mecklenburg-Pomerània Occidental347–9 juliol 2008Yasuo FukudaTōyako 358–10 juliol 2009Silvio BerlusconiL'Aquila3625–26 juny 2010Stephen HarperHuntsville (Ontario)3726–27 maig 2011Nicolas SarkozyDeauville3818–19 maig 2012Barack ObamaCamp David3917–18 juny 2013David CameronLlac Erne, Irlanda del Nord404–5 juny 2014 Unió EuropeaHerman Van Rompuy i José Manuel Durão BarrosoBrussel·les, Bèlgica417–8 juny 2015Angela MerkelSchloss Elmau, Baviera4226–27 maig 2016Shinzō AbeShima, prefectura de Mie4326–27 maig 2017Paolo GentiloniTaormina448–9 juny 2018Justin TrudeauLa Malbaie, Quebec4524–26 agost 2019Emmanuel MacronBiarritz46Suspesa Donald Trump Camp David 4711–13 juny 2021Boris JohnsonSaint Ives4826–28 juny 2022Olaf ScholzElmau, Baviera49s/d, 2023s/ds/d50s/d, 2024s/ds/d Consell Assessor per a la igualtat entre homes i dones del G-7 L'any 2018, coincidint amb la presidència de torn canadenca, el primer ministre Justin Trudeau va crear el Consell Assessor per a la igualtat entre homes i dones del G-7, per promoure la igualtat de gènere com un dels eixos prioritaris de treball del G-7, sumat al desenvolupament econòmic, comerç i tecnològic. França va assumir la presidència del G-7 en 2019 i el president Emmanuel Macron va donar continuïtat al Consell durant el seu mandat.
Notes
Referències
Vegeu també
G-3 G-8 Occident Troica europea
Categoria:Relacions internacionals de la Unió Europea Categoria:Relacions internacionals del Regne Unit Categoria:Relacions internacionals del Japó Categoria:Relacions internacionals d'Itàlia Categoria:Relacions internacionals de França Categoria:Relacions internacionals dels Estats Units Categoria:Relacions internacionals del Canadà Categoria:Relacions internacionals d'Alemanya Categoria:Diplomàcia Categoria:Organitzacions financeres Categoria:Organitzacions internacionals