fou un periodista, escriptor i traductor argentí. Reconegut per ser el pioner, amb el seu llibre Operación Masacre, d'allò que, autors americans com Tom Wolf o Gay Talese, anomenarien nou periodisme. Ja que, aquesta, és considerada la primera novel·la de no-ficció.
Militant contra la dictadura argentina autodenominada "Proceso de Reogranización Nacional" entre 1976 i 1983. Va pertànyer a les organitzacions guerrilleres FAP i Montoneros. No va arribar a exiliar-se.
Entre octubre de 1976 i gener de 1977 va escriure quatre documents interns de Montoneros, coneguts com Els papers de Walsh, criticant l'allunyament de l'organització vers el poble peronista i les violacions que estava cometent dels tractats internacionals en matèria de guerra.
L'endemà del primer aniversari de la instauració de la dictadura, mentre repartia a les bústies de la ciutat de Buenos Aires les primeres còpies de la Carta oberta d'un escriptor a la Junta miliar i es dirigia a una cita amb un company de l'Organització - que havia estat torturat per revelar el lloc de trobada-, Walsh fou emboscat, se sap que va treure la seva pistola calibre 22 i que fou tirotejat per un grup de defensors del règim. Aquest mateix grup va segrestar el seu cos moribund. De llavors ençà, apareix a la llista de desapareguts pel Terrorisme d'estat a l'Argentina, malgrat que estrictament no ho sigui.
Biografia Naix el 9 de gener de 1927 a Pueblo Nuevo de la Colonia de Choele-Choel, que des de 1942 rep el nom de Lamarque), a la província de Río Negro (Argentina).
L'any 1941 es traslladà a Buenos Aires per cursar els estudis secundaris, primer a una escola de monges a Capilla del Señor i, després, a l'Institut Fahy de Moreno, una escola a càrrec de capellans d'una congregació irlandesa, destinada a fills de famílies amb ascendència d'aquesta nacionalitat.
Les vivències en aquest darrer centre li serviria per ambientar tres contes que formaren el "Ciclo de los irlandeses: Irlandeses detrás de un gato, Los oficios terrestres i Un oscuro día de justicia. Els tres relats foren publicats en llibres en diverses ocasions.
Va cursar dos anys de la carrera de Lletres a la Universitat de La Plata, que abandonà per treballar en una tracalada d'oficis: oficinista, obrer, rentacopes, venedor d'antiguitats o rentador de finestres.
Amb 17 anys, va començar a treballar com a corrector a l'editorial Hachette. Poc després va iniciar-se en el periodisme, publicant articles i contes en diversos mitjans de Buenos Aires i La Plata.
Va casar-se amb Elina Tejernia amb qui va tenir dues filles: Victoria i Patricia. Ambdues implicades en política. De fet, Victoria va militar en la mateixa organització que el seu pare i va posar fi a la seva vida en mig d'un abordatge militar a casa seva.
Activitat periodística Des del 1951 fins al 1961 va treballar per les revistes Leoplán, Panorama i Vea y Lea, a més de continuar a l'editorial Hachette, ja com a traductor. En aquells anys va publicar les antologies Diez cuentos policiales argentinos (1953) i Antología del cuento extraño (1956).
L'any 1953 publicà el seu primer llibre, Variaciones en rojo, que conté tres novel·les curtes de gènere policíac, al qual era molt aficionat i amb el que va obtenir el Primer Premi Municipal de Literatura de Buenos Aires. Anys més tard va renegar d'aquest llibre. Està dedicat a Elina Tejerina, la seva primera dona. miniatura|Portada del llibre Operación Masacre (1957) de Rodolfo Walsh, utilitzant com a imatge el quadre El 3 de mayo en Madrid, del pintor Francisco Goya. L'any 1956, va presenciar un alçament militar contra el Gobierno de facto que havia enderrocat a Juan Domingo Perón i combatents de carrer a La Plata, on residia. Durant la matinada del 9 al 10 de juny, nou civils foren detinguts i afusellats en un femer. Va passar el mateix a la zona sud de Gran Buenos Aires. Mesos després, en un bar que freqüentava Walsh, va escoltar una primícia que canviaria la seva vida: "Hi ha un afusellat que és viu".
Va aconseguir identificar-lo com a Juan Carlos Livarga. Va entrevistar-lo i així descobrí que hi havia més supervivents. Durant els mesos següents no va aturar d'entrevistar a coneguts, veïnes i sobrevivents. Va llogar una casa al Delta del Tigre, sota el nom de Francisco Freire. Pocs mesos després va escriure el primer esborrany del que seria Operación Masacre. El pròleg de la primera edició evidencia les seves intencions i dona per acabada la investigació que publica:Aquesta és la història que escric en calent i d'una tirada, perquè no em guanyin de mà, però que després se'm va arrugant dia a dia en una butxaca perquè la passejo per tot Buenos Aires i ningú me la vol publicar i gairebé ni assabentar-se.A la fi, del 15 de gener al 30 de març de 1957 aconsegueix imprimir-ho en el petit diari nacionalista Revolución Nacional. Del 27 al 29 de juny, publicà nou articles més a la revista Mayoría. El desembre de 1957, apareix la primera edició del llibre, amb el subtítol "Un procés que no ha estat clausurat", d'Ediciones Sigla. En reedicions posteriors (1964, 1969, set edicions entre 1972 i 1974), Wlash anà rectificant dades, afegint i suprimint pròlegs i epílegs, comentant l'impacte del llibre amb el pas dels anys, demostrant al mateix temps l'evolució del seu pensament, que anà virant cada vegada cap a la militància política.
Operación Masacre és considerada la primera peça del Nou Periodisme, anticipen-se deu anys a A sang freda del nord-americà Truman Capote, fundadora del gènere en llegua anglesa.
La política en els anys anteriors a la seva militància Fins al 1957, la seva relació amb grups polítics va ser gairebé nul·la. Entre 1944 i 1945 va tenir acostaments a l'Alianza Libertadora Nacionalista, un grup que anys més tard fou considerat "la millor creació del nazisme a l'Argentina (...) antisemita, anticomunista en una ciutat on els jueus i l'esquerra tenia pes propi."
Es considerava antiperonista i donà suport al cop d'estat que va tombar a Perón al 1955, almanco fins a octubre del 1956, quan firmà a la revista Leoplán la nota "Aquí cerraron sus ojos" laudatòria dels aviadors navals caiguts mentre bombardejaven a resistents peronistes durant la Revolució Alliberadora. El setembre de 1958, va escriure a la revista Mayoría nº77:No sóc peronista, no ho he estat ni tinc intenció de ser-ho... Puc, sense remordiment, repetir que he estat partidari de l'esclat de setembre de 1955. No sols per urgents motius d'afecte familiar ―que n'hi havia―, sinó que vaig tenir la certesa que acabava d'enderrocar-se un sistema que burlava les llibertats civils, que fomentava l'obsecuencia d'una banda i els desbordaments per l'altre. I no tinc curta memòria: el que llavors vaig pensar, equivocat o no, continuo pensant-ho… El que no comprenc bé és que es pretengui obligar-nos a optar entre la barbàrie peronista i la barbàrie revolucionària. Entre els assassins del Dr. Ingalinella i els assassins de Satanowsky.
Activitat política a Cuba i Guatemala L'any 1959, viatjà a Cuba, on junt amb els seus col·legues i compatriotes Jorge Masetti i Rogelio García Lupo (als que va conèixer durant el pas per l'Aliança Alliberadora Nacionalista) i Gabriel García Márquez fundà l'agència de Premsa Llatina. El 1960 interceptà per accident les comunicacions secretes entre la CIA i agents a Guatemala sobre els preparatius per la invasió de Playa Girón. Aconseguí desxifrar-ho amb un manual de criptografia i volia fer una gran nota sobre el tema, però el govern cubà va vetar la idea. Masetti també maquinà que Walsh partís a Guatemala disfressat de capellà i fes veure que venia bíblies porta a porta fins a aconseguir arribar als camps d'entrenament dels cubans desertors, a Retalhuleu. El govern revolucionari Cubà ja tenia altres plans. Masetti i García Márquez volaren en missió periodística al Perú i de tornada feren una inesperada escala a Guatemala. Masetti volia espiar els camps d'entrenament de Retalhuleu, però Márquez el va dissuadir.
El febrer de 1961, sense coneixement del govern cubà, Walsh va enviar un extens reportatge a la revista Che de Buenos Aires on revelava correspondència de l'ambaixador dels Estats Units a Guatemala i si bé no mencionava els camps d'entrenament, revelava com havia desxifrat les claus. Masetti havia renunciat al seu càrrec de l'agència dos dies abans de la publicació del text.
De tornada a l'Argentina D'ençà de la seva tornada de Cuba (1961) seguí vivint a Lorelei, la casa llogada al Delta del Tigre, on havia escrit la primera versió d'Operación Masacre.
En aquells anys, publicà les seves dues úniques obres de teatre (La granada i La batalla) i les seves col·leccions de contes més cèlebres (Los oficios terrestres (1965) i Un kilo de horo (1967).
El 1967, conegué a Lilia Ferreya, qui seria la seva companya fins a la seva desaparició.
A partir del 1968, segons va escriure el mateix Walsh, les seves idees sobre literatura i compromís polític es modifiquen de manera substancial, començant a privilegiar el segon sobre la primera.
Treballà a la revista Panorama i durant la dictadura d'Onganía, fundà el semanri de la CGT dels Argentins que va dirigir entre 1968 i 1970, i que després de la detenció de Raimundo Ongaro i el registre el 1969 a la CGTA es publicà de forma clandestina.
El 1969, publicà ¿Quién mató a Rosendo?, una investigació sobre l'assassinat del dirigent sindical Rosendo García. Walsh conclogué que el responsable era Augusto Timoteo Vandor, secretari general de la CGT, i partidari d'una política menys combativa i més concessiva amb el govern militar.
Militància als Montoneros A mitjans de 1970, havia començat a relacionar-se amb el Peronisme de Base, braç polític de les Forces Armades Peronistes (FAP). Després d'una escissió, produïda per diferències polítiques, un sector d'aquesta organització es fusionà amb els Montoneros. Allà, el seu nom de guerra fou "Esteban" i més tard "El Capitàn", "Profesor Neurus" o "Neurus".
Segons Horacio Verbistky, Wlash conegué als germans Villaflor, sobre els qui escrigué a ¿Quién mató a Rosendo?, a la CGTA, i al principi quan li plantejaren entrar a les Forces Armades Peronistes es va negar.
El 1972, va escriure durant un any en el Setmanaro Villero i a partir de 1973 en el diari Noticias al costat dels seus amics Verbitsky, Paco Urondo, Juan Gelman i Miguel Bonasso, entre d'altres. Aquest any va participar en l'adaptació al cinema d'Operación massacre, dirigida per Jorge Cedrón, amb la participació de Julio Troxler, un supervivent de l'episodi que es va interpretar a si mateix. La pel·lícula va ser filmada en la clandestinitat i estrenada un any més tard.
En 1973 va publicar la seva tercera i última recerca en llibre, el Caso Satanowsky, sobre l'assassinat d'un advocat per agents de la SIDE per un conflicte de propietat del diari La Razón. Encara que el cas i la seva recerca per part de Walsh van tenir lloc entre 1958 i 1959, Walsh no va publicar les notes en forma de llibre fins a aquest moment. Paral·lelament també va publicar el relat Un Oscuro día de justicia amb una entrevista feta per Ricardo Piglia a mode de pròleg, en la qual s'exposava el seu pensament i la idea que l'escriptura no pot deslligar-se de la militància política. Walsh no va tornar a publicar ficció i es va dedicar de ple a l'activitat periodística i a la militància a Montoneros, moviment al qual ingressà aquest any.
El 1974 començaren les diferències de Walsh amb la dirigencies del moviment, a partir del pas a la clandestinitat. A finals del 1975 alguns oficials, entre els quals es trobava Walsh, començaren a elaborar documents afirmant que Montoneros devia "tornar a integrar-se al poble, separar a l'organització en cèl·lules de combat estanques i independents, distribuir els doblers entre les mateixes i tractar d'organitzar una resistència massiva, basada més en la inserció popular que en operatius del tipus foquista".
ANCLA