Assurbanipal o Aixurbanipal (Aššur-bāni-apal, literalment ‘Aixur ha donat un fill hereu’; accadi: Aššur-bāni-apli; ) va ser l'últim gran rei d'Assíria. Va regnar entre el 669 aC i el 627 aC. Els autor clàssics l'anomenen Sardanapal (en llatí: Sardănăpālus; grec antic: Σαρδανάπᾱλος).
Fill d'Assarhaddon i Naqi'a (Zakutu), dona de palau i no reina, d'origen semita; l'única reina fou Ashur-hamat que no fou mare de cap dels fills d'Assarhaddon), és famós per ser un dels pocs reis de l'antiguitat que sabia llegir i escriure. Durant el seu regnat l'escultura assíria va assolir el seu apogeu, tal com es pot apreciar als palaus de Nínive. Era conegut amb diversos noms: alguns textos llatins i medievals l'anomenen Sardănăpālus, els grecs el coneixien com Σαρδανάπαλος, i a l'Antic Testament apareix com a Asenafar (Bíblia de Montserrat) o Osnapar (Bíblia Catalana Interconfessional), essent אָסנַפַּר - ʔāsənapˈpar la forma hebrea subjacent,Bíblia Hebraica online : ‘וּשְׁאָר אֻמַּיָּא דִּי הַגְלִי אָסְנַפַּר רַבָּא וְיַקִּירָא וְהוֹתֵב הִמּוֹ בְּקִרְיָה דִּי שָׁמְרָיִן--וּשְׁאָר עֲבַר-נַהֲרָה וּכְעֶנֶת.’.
Bíblia de Montserrat online : ⁹ «Rehum, el governador, Samsai, el secretari, i els seus ajudants, jutges i delegats, funcionaris perses, provinents d'Arac, de Babilònia i de Susa, és a dir, els elamites, ¹⁰ i els altres pobles que el gran Asenafar deportà i establia les viles de Samaria i a les altres regions occidentals de l'Eufrat».
Bíblia catalana interconfessional online: ⁹ «De part de Rehum, governador, de Ximxai, secretari, i dels seus col·legues —jutges i alts funcionaris, homes oriünds de Tarpel, Afaràs, Èrec, Babilònia i Susa, és a dir, Elam—, ¹⁰ i de part de tots els altres pobles que el gran i honorable Osnapar va deportar i va establir a les ciutats de Samaria i a la resta de la Transeufratina.» Asenaphar la forma llatinaVulgata online : ⁹ Reum Beelteem, et Samsai scriba, et reliqui consiliatores eorum, Dinæi, et Apharsathachæi, Terphalæi, Apharsæi, Erchuæi, Babylonii, Susanechæi, Dievi, et Ælamitæ, ¹⁰ et ceteri de gentibus, quas transtulit Asenaphar magnus et gloriosus, et habitare eas fecit in civitatibus Samariæ, et in reliquis regionibus trans flumen in pace. i ᾿Ασσεναφάρ la forma grega.Versió grega online: ⁹ τάδε ἔκρινε Ραοὺμ βααλτὰμ καὶ Σαμψὰ ὁ γραμματεὺς καὶ οἱ κατάλοιποι σύνδουλοι ἡμῶν, Δειναῖοι, ᾿Αφαρσαθαχαῖοι, Ταρφαλαῖοι, ᾿Αφασραῖοι, ᾿Αρχυαῖοι, Βαβυλώνιοι, Σουσαναχαῖοι, Δαυαῖοι ¹⁰ καὶ οἱ κατάλοιποι ἐθνῶν, ὧν ἀπώκισεν ᾿Ασσεναφὰρ ὁ μέγας καὶ ὁ τίμιος καὶ μετῴκισεν αὐτοὺς ἐν πόλεσι τῆς Σομόρων καὶ τὸ κατάλοιπον πέραν τοῦ ποταμοῦ· Totes aquestes formes són atestades al Llibre d'Esdres, 4:10.
En el regnat d'Assurbanipal, l'esplendor assíria era evident no només en el seu poder militar, sinó també en la cultura i les arts. Assurbanipal va crear la biblioteca de Nínive, que era la primera biblioteca que recollia i que organitzava material de forma sistemàtica. A Nínive s'hi va recollir tota la literatura disponible en escriptura cuneïforme en aquell moment.
Fonts del regnat miniatura|esquerra|Relleu d'Assurbanipal caçant (Museu Britànic) miniatura|Imperi neoassiri Les fonts són nombroses, i només es poden esmentar les principals:
El prisma de Rassam, amb 1.808 línies escrites per deu costats, traduïda a l'alemany per P. Jensen Inscripcions paral·leles, que complementen l'anterior. Inscripcions diverses. Llistats d'aquestes apareixen a Bezold (Kurtgefasster Ueberhlick uber die Babylonish-Assyrische Literatur) a George Smith (History of Assurbanipal Londres, 1871), Samuel Alden Smith (Die Keilschriftexte Asurbanipals Konigs von Assyrien ..., Leipzig, 1887-1889.) La "Crònica Babilònia", la qual no obstant acaba quan va pujar al poder, amb la campanya a Kirbit.
Ascens al poder Va arribar al tron per la mort del seu germà gran Sin-iddina-apla abans del 672 aC. Es coneixen els noms de cinc germans i una germana. Com que no estava previst que arribés al tron la seva educació no fou militar sinó intel·lectual. El 672 aC, morta la reina, Assarhaddon, sota consell de la seva mare, va designar hereus, i per la mort del fill gran, un de més jove, Assurbanipal, va ocupar el seu lloc, mentre el segon, destinat a ser rei de Babilònia, va restar al mateix lloc. A la mort del seu pare va demorar el 668 aC uns mesos en ser coronat mentre la seva àvia arranjava els problemes a la cort. Fou coronat probablement el mateix 668 aC i després, formalment, va instal·lar al seu germà gran Shamash-shum-ukin com a rei de Babilònia.
La campanya de Kirbit, a la frontera d'Elam (regió de Der), va haver de ser al començament del regnat, segons la "Crònica Babilònia" el 667 aC (però a les inscripcions s'esmenta com la cinquena campanya, ja que no segueixen un orde cronològic sinó lògic). Bandes de caldeus de Kirbit van saquejar territoris fronterers especialment Emutbal, que fou el territori originari d'Eri-Aku abans que aquest va passar a governar Larsa, i que ara pertanyia a Babilònia. El rei hi va enviar un exèrcit (que no és clar que l'hagués dirigit en persona) i segons la crònica "va tenyir els rius de sang com un tenyeix les llanes"; és evident que el districte de Kirbit va ser assolat però en tot cas fou una campanya menor.
També al començament del regnat havia de ser la submissió de Tir. Revoltada en el regnat anterior, s'havia sotmès en la manera tradicional, comprant el perdó amb regals i ara el rei Baal va enviar a una de les seves filles i un nombre de les seves netes a l'harem d'Assurbanipal, i al seu fill Yakhi-melek, per ser educat a la cort, amb valuosos regals. Assurbanipal va fer tornar al fill però va acceptar les dones i els regals. Tir va contribuir amb tropes a l'expedició a Egipte. Al mateix temps altres sobirans van enviar regals per marcar la seva submissió al nou rei, i així el rei Yakinlu d'Arvad, va enviar la seva filla amb els regals; i Mukallu de Tabal i Sandasharme de Khilliki (Cilícia) també van enviar valuosos presents.
Campanyes militars La seva primera preocupació fou Egipte, revoltat i cap on anava el seu pare quan va morir i que ara tornava a estar en gran part en mans de Taharqa; els oficials assiris i els prínceps vassalls havien estat expulsats i Taharqa controlava Memfis. A aquesta situació no és clar si s'hi havia arribat ja el 669 aC o no havia esdevingut greu fins al 688 aC a la mort d'Assarhaddon. Assurbanipal ho esmenta a la crònica com si hagués passat sota el seu govern. L'exèrcit que estava en marxa cap a Egipte segurament va rebre l'orde de continuar.
El 667 aC hi va enviar un exèrcit. No se sap segur si ell mateix el dirigia o estava sota el comandament del tartan (que alternativament hauria dirigit l'exèrcit que el va precedir). Només entrar a Egipte els 22 prínceps van enviar regals i van fer protestes de la seva lleialtat, unint les seves forces a les assíries. Poc després es va presentar l'exèrcit de Taharqa amb el que es van trobar a Karbanit a la part centro-oriental del delta no gaire lluny de Memfis. L'exèrcit de Taharqa fou derrotat i el faraó, que havia restat a Memfis, va tornar a fugir cap a Tebes. Els assiris van recuperar Memfis on foren rebuts els prínceps, governadors i oficials que havien estat establerts per Assarhaddon i havien hagut de fugir en tornar Taharqa, tots els quals segons una versió (que suposa al rei a Memfis) foren restaurats. Poc després tres prínceps apareixen conspirant contra Assíria: Sharludari de Pelúsion, Pakruru de Pisept i Necó I de Memfis i Sais i van contactar amb Taharqa; els missatgers enviats a aquest faraó foren interceptats per oficials assirians lleials i Necó i Sharludari van ser arrestats i només Pakruru va aconseguir fugir. Tres ciutats del delta sota influència dels sediciosos, Sais, Per-Banebdjedet i Tanis, foren ocupades pels assirians sense cap resistència i els habitants massacrats, molts espellats vius i la pell penjada als murs de les ciutats; altres foren empalats. Els dos prínceps rebels foren enviats a Nínive on Necó de Sais va convèncer a Assurbanipal de la seva lleialtat i fou reenviat a Egipte com a rei vassall. El seu fill Nabu-shezib-anni,El seu nom egipci fou Psammètic que portava un nom assirià com a prova de la devoció paterna per Assíria, fou designat governador d'Athribis (Baix Egipte), al delta, al nord de Memfis.
El rei de Lídia Giges (Gūgu, Guggu), va demanar ajut a Assurbanipal contra els cimmeris. Va enviar una ambaixada suplicant l'ajut. En arribar a la frontera un oficial assirià va preguntar al cap de l'ambaixada que volien si mai cap correu havia fet aquell camí abans; els ambaixadors no coneixien la llengua assíria i es van explicar en signes, i finalment foren enviats a Nínive on finalment es va trobar una persona que va poder interpretar la petició. Assurbanipal no va enviar ajut en forma visible i es va limitar a pregar a Asshur i Ishtar per ajudar a Giges contra els seus enemics. Aquesta suposada ajuda fou creguda pels lidis, que en tornar la van referir a Giges i aquest va agafar confiança i va atacar les hordes cimmèries que foren derrotades i dos caps cimmeris enviats a Nínive amb el botí obtingut a la batalla. Però dels fets posteriors queda clar que l'ajut assirià no fou gaire ben considerat i que Giges va quedar desil·lusionat amb aquesta mena d'ajut.
Mort Taharqa el 664 aC el seu nebot i successor Tantamani (Tanut-Amon), fill de Shabaka va envair l'alt Egipte i es va establir a Tebes amb molt poca oposició dels assiris, el control dels quals era principalment al delta. Va seguir al nord i va arribar a Heliòpolis. A la zona de Memfis va derrotar a altres prínceps i segurament fou llavors que va matar a Necó I de Sais i es va apoderar de gairebé tot el país. Assurbanipal va enviar un nou exèrcit que va derrotar els cuixites (nom donat als nubians) i Tantamani es va retirar cap a l'alt Egipte agafant per base Tebes. Els assirians van ocupar i saquejar la ciutat i van fer un gran botí i Tamtamani va haver de retirar-se cap al sud a Napata, on encara va regnar uns anys. Pel seu costat el fill de Necó I, amb el nom de Psamètic I, va aconseguir ser reconegut pels assirians com a rei (faraó) d'Egipte i fou de fet independent però va mantenir cordials relacions amb Assíria durant un cert temps. Assurbanipal no confiava a poder mantenir el control d'Egipte mentre l'esperit nacional seguís tant viu (i per canviar-ho calia colonitzacions massives o havia de tenir al país un gran exèrcit d'ocupació repartit per tot el territori i manat per assiris), i per això va acceptar de moment l'establiment d'un regne client.
Fins al 664 aC les relacions d'Assíria i Elam havien estat bones. Durant una fam, els assiris van permetre l'establiment a territori de Babilònia de milers de refugiats i van exportar gra pels que quedaven a Elam; quan la fam va passar els assiris van permetre i encara organitzar el retorn dels refugiats. Però després del 664 aC la situació de pau amb Elam es va modificar; Urtaku el rei d'Elam va atacar Babilònia per sorpresa i sense que es coneguin les causes, i Assurbanipal, potser ocupat en la qüestió egípcia o altres afers, o perquè els missatgers foren interceptats pels elamites, va tardar a enviar ajut. Els elamites es van retirar abans de l'arribada dels assiris i el mateix any va morir Urtaku i el va succeir el seu germà Teumman (Tempti-Khumma-In-Shushinak) que no era el seu hereu legítim amb el que molts notables elamites es van passar a Assurbanipal incloent el fill gran d'Urtaku, Humban-nikash. Assurbanipal va refusar entregar aquestos nobles a Teumman.
Abans del 660 aC Psamètic I d'Egipte (Pišamelki/Tušamelki) es va declarar independent i doncs de fet quedava en rebel·lió contra Assíria.