miniatura|Símbol del Moviment raelià, una religió ovni que considera els extraterrestres com l'origen de la vida humana El no teisme és el conjunt de creences religioses o no religioses caracteritzades per l'absència de la creença explícita en un déu o déus. El no teisme s'ha utilitzat generalment per descriure l'apatia o el silenci envers Déu i es diferencia de l'ateisme, el no teisme no necessàriament descriu ateisme o la no creença absoluta Déu; s'ha utilitzat com a terme general per resumir diverses posicions diferents i fins i tot mútuament excloents com ara agnosticisme, ignosticisme, ietsisme, escepticisme, panteisme, ateisme, ateisme fort o positiu, ateisme implícit i apateisme. S'utilitza en els camps de l'apologètica cristiana i el liberalisme religiós.
Un dels primers usos del terme amb guionet no-teisme s'atribueix a George Holyoake el 1852. Dins de l'abast de l'agnosticisme no teístic, el filòsof Anthony Kenny distingeix entre els agnòstics que consideren incerta l'afirmació que «Déu existeix» i els no-cognitivistes teològics que consideren que cap discussió sobre Déu no té sentit. No obstant això, alguns agnòstics no són no teistes, sinó més aviat teistes agnòstics.
Altres opinions filosòfiques relacionades sobre l'existència de deïtats són l'ignosticisme i l'escepticisme. A causa de les diverses definicions del terme Déu, una persona podria ser atea en termes de certes concepcions dels déus, mentre que es manté agnòstica en altres termes.
Origen i definició Ni la GEC ni el centre de terminologia termcat tenen una entrada per no teisme, però si per teisme, com a doctrina que afirma l'existència d'un Déu personal creador i provident, o la creença en l'existència d'un Déu personal, supramundà, creador i conservador del món.
LOxford English Dictionary (2007) no té una entrada per a nontheism o non-theism, però sí que té una entrada per a non-theist, definit com Una persona que no és teista, i una entrada per a l'adjectival non-theistic.
Un dels primers usos del no-teisme amb guionet és el de George Holyoake el 1852, que l'introdueix perquè:
Aquest passatge és citat per James Buchanan a la seva obra Modern Atheism under its formes of Pantheism, Materialism, Secularism, Development, and Natural Laws de 1857, que tanmateix continua afirmant:
L'ortografia sense guionet es fa servir de manera dispersa a finals del segle XX, després de Secular City de Harvey Cox de 1966: «Així, el Déu ocult o deus absconditus de la teologia bíblica es pot confondre amb el no-déu del no-teisme». L'ús va augmentar a la dècada del 1990 en contextos on l'associació amb els termes ateisme o antiteisme no era desitjada. LEnciclopèdia Baker d'Apologetica Cristiana de 1998 afirma: «En sentit estricte, totes les formes de no-teismes són naturalistes, incloent-hi l'ateisme, el panteisme, el deisme i l'agnosticisme».
Pema Chödrön utilitza el terme en el context del budisme:
Religions no teistes Les tradicions de pensament no teistes han jugat un paper en el budisme, el cristianisme, incloent-hi els quàquers no teistes, l'hinduisme, el jainisme, el taoisme, la creativitat, el dudeisme, el raëlisme, el judaisme humanista, el satanisme laveyan, el temple satànic, l'universalisme unitarista, i la cultura ètica.
Referències
Bibliografia addicional Richard Dawkins, The God Delusion, Black Swan, 2007 (). Christopher Hitchens, God is Not Great: How Religion Poisons Everything. Twelve Books, 2007 (). Hick, John, ed. (1964). The Existence of God: Readings, in The Problems of Philosophy Series. New York: Macmillan Co.
Vegeu també Falsabilitat Humanisme secular Lliurepensament
Categoria:Creences