El jaciment romà de Quinta da Abicada es troba a Mexilhoeira Grande, a Portimão. Es tracta d'una vil·la romana, que haurà estat una gran mansió. L'excavà José Leite de Vasconcellos el 1919.SIMÕES, 2007:30-36. Aquest monument és conegut sobretot pels seus mosaics de motius geomètrics, que foren traslladats a museus de Portimão i Lagos per preservar-los. La vil·la estigué habitada principalment entre els segles I i IV, amb proves de possible ocupació posterior.FABIÃO, 1993:249. Està classificada com a Monument Nacional. esquerra|miniatura|Mapa de la zona d'Abicada
Descripció Situació Les ruïnes estan situades en una zona plana a la península d'Abicada, formada per la confluència del Farelo i de Senhora do Verde, a la ria d'Alvor. BRANCO e CONCEIÇÃO, 2015:24. Aquest lloc fou triat perquè es troba a la ria d'Alvor i prop d'una carretera principal, que faciliten l'accés terrestre i marítim, amb bona vista, i açò se solia cercar per a les villae romanes.
Es troba prop del poble de Figueira, a la freguesia de Mexilhoeira Grande, part del municipi de Portimão. És a prop de 7,5 km de Portimão, i a 10 km de Lagos. És el principal vestigi arqueològic de la civilització romana a Mexilhoeira Grande, i s'hi han trobat altres indicis romans, com ara sepultures i estructures industrials, que indiquen que la zona de Mexilhoeira Grande hauria estat un centre de producció agrícola i piscícola.MEDEIROS, 2012:52.
Composició El conjunt visible de les ruïnes és una zona de 80 per 30 m, que pertany a l'estat, envoltada de propietat privada. Les ruïnes corresponen a un conjunt d'origen romà, que inclou una casa grans dimensions (pars urbana). El conjunt està dividit en tres parts: una zona productiva, l'edifici residencial, i algunes dependències. Durant les excavacions fetes per José Formosinho al 1938, es trobà un conjunt amb una àrea superior a 1.000 m², amb trenta divisions. esquerra|miniatura|Planta de l'antiga casa d'Abicada
Edifici principal La casa és una típica villa romana, de construcció complexa, i de gran qualitat i durabilitat: encara en resten molts vestigis de les parets, prop de 2.000 anys després de ser edificada.
Té forma rectangular, dividida en tres parts. Cada part tenia almenys una porta cap a l'exterior, totes girades al sud. La zona del mig estava distribuïda al voltant d'un pati central, de forma hexagonal. Aquesta configuració era poc comuna en les cases romanes, n'hi ha exemples semblants en les vil·les de Rabaçal, a Portugal, Valdetorres de Jarama, a Espanya, i Palazzo Pignano, a Itàlia. Aquesta zona va ser identificada per José Formosinho com a androceu, la part masculina de la casa, mentre que les sis divisions al voltant del pati serien cambres individuals (cubiculum). Al centre del pati, hi havia un tanc que recollia l'aigua de pluja (impluvium). La zona oest estava al voltant d'un peristil (peristylum), un pati orlat de columnes de forma rectangular, envoltat per un corredor (ambulacrum) que donava accés a cinc compartiments.MEDEIROS, 2012:52. Aquestes sales serien segurament el gineceu, la part de la casa destinada a les dones, i la sala de recepció (oeacus). En les ales esquerra i dreta del corredor hi havia les alae, sales allargades i estretes, on normalment es col·locaven els retrats dels avantpassats, amb el larari, un altar als déus de la família. El costat est n'era la zona utilitària, compost per diverses petites sales dividides per un corredor, on era la cuina, els rebosts i cambres per als esclaus. Aquesta zona tenia una canalització de plom que comunicava amb l'exterior.
Els corredors al voltant dels patis centrals tenien una coberta de teula (tegulae), d'estil romà, de forma rectangular i plana. La teulada recolzava en columnes de secció hexagonal, compostes per rajoles de quart de cercle.
Els compartiments de les zones central i oest tenien els paviments revestits amb panells de mosaics, que són considerats dels més significatius no sols de l'Algarve sinó de tot l'estat.MEDEIROS, 2012:52. Un dels motius utilitzats eren estreles de sis raigs dins de quadrats, emmarcats en dibuixos geomètrics fets amb tessel·les blanques, negres i roges.
També es trobaren vestigis d'estuc pintat en algunes parets en la zona ponent de l'edifici. En el gineceu, les parets estaven pintades amb murals de motius geomètrics en tons de blanc, roig obscur, groc ocre i blau petroli.
D'artefactes, no es trobaren massa vestigis a la zona d'Abicada: alguns fragments de ceràmica del tipus terra sigillata, la més apreciada durant la civilització romana, incloent-hi part d'una figura de perfil que oferia un objecte. També hi aparegueren tres fragments de ceràmica de terra sigillata clara, que només existia a la conca de la Mediterrània, i a Portugal només va ser trobada a la zona sud. Degué ser produïda al nord d'Àfrica entre 90-100 i 180-220, i és un exemple de les connexions comercials entre la futura regió de l'Algarve i la resta de la civilització romana. També s'hi trobaren tres fragments de vidre, dels quals un pertanyia a una urna de to verd gel, produït segurament a finals del o inicis del II. Un altre fragment de vidre formava part d'una copa incolora, i el tercer era una tapadora igualment sense color, una peça considerada molt rara. Tots les peces de vidre són petites i delicades, probablement part d'atuells per a perfums, que durant el període romà es produïen a Orient, la qual cosa demostra que aquesta família romana seria prou rica. També s'hi recolliren artefactes metàl·lics, incloent-hi part d'un espill que tenia decoració geomètrica, una peça de gran valor, i diverses monedes dels segles I a IV, especialment petites monedes de bronze del , període en què la villa fou abandonada i després destruïda.
Zona productiva Prop de 20 m de l'edifici principal, es trobà un celler, que fou totalment destruït pel propietari del terreny del . S'hi trobaren restes de premsa de vi i oli, i de tancs en Opus signinum, que alguns autors consideraren per a salaó, tot i que sembla poc probable per la situació. miniatura|Jaciment de la Quinta da Abicada el 2006, encara amb vestigis dels mosaics
Història Ocupació primitiva Fundació i expansió La regió de Mexilhoeira Grande fou habitada almenys des del Neolític: hi resten vestigis com ara menhirs, i els monuments funeraris d'Alcalar. També hi aparegueren cistes de l'edat del bronze a Mexilhoeira Grande, i restes de poblats de l'edat del ferro als municipis veïns. La població de la zona llavors eren conis, un poble d'origen indoeuropeu, i després turdetans, i hi havia un intens contacte comercial i cultural amb les civilitzacions mediterrànies, especialment fenicis i grecs.SIMÕES, 2007:20-28
En els primers segles de la nostra era, la península Ibèrica va formar part de la civilització romana. Les primeres campanyes romanes a la península començaren durant les guerres púniques, i continuaren després de la derrota de Cartago, fins a dominar tota la península, procés que trigà prop de 200 anys. La Guerra lusitana, moviment de resistència contra els exèrcits romans, es va iniciar el 155 ae, i va acabar al segle I, amb la derrota dels pobles nadius.CAPELO et al, 1994:9-10
Des dels primers anys del domini romà les elits mostraren preferència pel sud-oest de la península, que després seria l'Algarve, a causa de la seua estabilitat en relació amb la resta de la península, el seu clima suau, el sòl fértil, i una extensa franja costera, rica en peix, que permetia l'establiment de ports per comunicar-se amb Roma. Així, es van formar diversos pobles al llarg de l'Algarve, que tenien la doble funció de servir de fastuoses residències per a les famílies més riques i grans explotacions agrícoles, com ara Cerro da Vila, a Vilamoura, Milreu, a Estoi, Lacóbrigaa Lagos i Abicada.HAUSCHILD e TEICHNER, 2002:8. La villa romana d'Abicada seria un d'aquests casos, concentrant en un indret una casa residencial i diverses estructures per a la preparació de productes agrícoles i piscícoles. Fou fundada en el . Formava part d'un complex major: sols se n'ha excavat aquesta part, que és l'única estatal. La situació, en un turonet junt a la ria de l'Alvor, s'escollí per la fertilitat de les terres i la proximitat a l'oceà. En aquesta època la ria de l'Alvor era navegable, amb un intens trànsit comercial.MEDEIROS, 2012:52. A més del transport marítim, la villa tenia accés a una xarxa de carreteres, propera a Ipses (Alvor), Portus Hannibalis (Portimão) i Lacóbriga (Lagos). La població romana d'Abicada podria haver estat sota domini administratiu de la ciutat de Lacóbriga. El període de major prosperitat per a la regió seria al segle II, durant el règim de pax romana establerta pels emperadors Trajà (98-117), Hadrià (117-138), Antoní Pius (138-161) i Marc Aureli (161-180).
A més a més del complex d'Abicada, es trobaren altres dèsset indrets amb vestigis de civilització romana al voltant de Mexilhoeira Grande, especialment restes d'estructures industrials i funeràries. Un dels principals és Mesquita, situat a prop de 1.500 m de la vila, vora la carretera cap a Lagos, que va ser estudiat el 1878 pel pare Nunes da Glória i després per Estácio da Veiga, on hi havia restes d'un molí de marea, que aprofitava el moviment de les aigües de la ria de l'Alvor. Leite de Vasconcelos va trobar algunes sitges romanes a Malhadal, a prop de 3 km d'Alcalar, i al desembre de 1900 Santos Rocha va descobrir una premsa a Vale de Marinho. També aparegueren restes d'altres cinc sitges a la muntanya d'António José Serenho, dues moles a Almandanim, un forn a Monte Canelas, escòria d'una foneria a Peganheira, i un tanc per a salaó a Lameira. En estructures funeràries, s'identificaren dues làpides amb inscripcions romanes, una a Monte Velho descoberta el 1940 i destinada a un nen, i una altra a Cruzinha, trobada a finals del , les dues guardades al Museu Nacional d'Arqueologia de Lisboa. També hi havia necròpolis romanes a Mexilhoeira Grande i Malhadal, que foren destruïdes. Altres làpides i algunes columnes d'origen romà es trobaren a prop de l'església de la Senhora do Verde: aquest edifici fou construït damunt d'un temple romà, destinat al culte d'una deïtat femenina de l'aigua i de la fertilitat agrícola, posteriorment cristianitzat. També s'identificà una sepultura romana que contenia un fragment d'una urna de vidre i una moneda del segle primer, damunt d'un túmul neolític a Alcalar, la qual cosa demostra una sensibilitat de la població romana en relació amb les creences primitives, en aprofitar llocs sagrats per als seus propis fins. També aparegueren alguns artefactes a Mexilhoeira Grande, com ara un vas d'argila, monedes que ara són al Museu de Lagos, i una cap de carner de bronze, traslladat al Museu Nacional d'Arqueologia.
Decadència