miniatura|Catifes de l'església del Monestir de Sighişoara. El terme catifes de Transsilvània (en , en ) és usat per designar el patrimoni cultural de catifes islàmiques d'entre els segles XV i XVII, principalment d'origen otomà, que han estat preservades en les esglésies protestants transsilvanes (en unes cinquanta hongareses i en una seixantena saxones).
Constitueix una de les col·leccions més grans de catifes Anatòlies otomanes fora del món islàmic, amb un total de més de sis-centes catifes.Stefano Ionescu, Antique Ottoman Rugs in Transylvania (2ª ed.). Roma: Verduci Editore, 2005.
Antecedents miniatura|Catifes de l'església fortificada de Hărman. Les raons per les quals s'han acumulat les catifes de Transsilvània a la regió, que no s'han conservat en tals quantitats en cap lloc fora d'Anatòlia, són principalment tres.
En primer lloc, la ubicació geogràfica de Transsilvània, entre el regne d'Hongria (després monarquia dels Habsburg), i l'Imperi Otomà col·locava convenientment a les ciutats de Transsilvània com Brașov (Kronstadt), Sibiu (Hermannstadt), Bistrița (Bistritz) i Mediaş (Mediasch) en una important ruta comercial que anava de sud a nord a través de Damasc, Bursa, Akkerman a Lviv i després cap a l'oest es bifurcava a Transsilvània.Halil İnalcık, Donald Quataert, An Economic and Social History of the Ottoman Empire, 1300–1914. Cambridge: Cambridge University Press, 1994,
En segon lloc, des de la dècada de 1520, va augmentar significativament el comerç entre Europa occidental i el Llevant mediterrani i l'Imperi Otomà a través del mar Negre. Ja en el segle XIV, les ciutats de Transsilvània tenien privilegis fiscals i comercials, com a drets de duana i de empori. Les catifes ordides van arribar a les ciutats comercials de Transsilvània en grans quantitats com articles de luxe fàcilment transportables i d'alt valor.
Les catifes de les esglésies de Transsilvània es tornarien a descobrir a la fi del segle XIX per iniciativa de l'historiador de l'art vienès Alois Riegl. El fet que les catifes tenien un considerable valor material sol ser evident per a les comunitats quan comerciants estrangers van tractar de comprar-les.Ernst Kühlbrandt, Unsere alten Kirchenteppiche en Die Karpathen 10, núm. 17, 1907, p. 521–531. Com mostren nombroses pintures renaixentistes, els tapissos orientals s'usaven com a ornament de les esglésies europees occidentals des del . Particularment a Itàlia, aquests tapissos serien retirats de les esglésies només a partir de la segona meitat del . Historiadors de l'art com Wilhelm von Bode van adquirir aquestes importants peces molt per sota del seu valor real.Wilhelm von Bode, Vorderasiatische Knüpfteppiche aus älterer Zeit, en Jean Louis Sponsel, Monographien des Kunstgewerbes. Leipzig: Hermann Seemann Nachfolger, 1902, pàg. 1. Els tapissos de Transsilvània van ser simplement oblidats fins que el seu valor material i històric artístic va ser reconegut.
Tipus Les catifes conservades en Transsilvània tenen patrons clàssics d'Anatòlia com Holbein, Lotto i les trucades catifes de fons blanc o Selendi.Stefano Ionescu, Beata Biedrońska-Słota, Kobierce anatolijskie z kolekcji Muzeum Narodowego Brukenthala w Sibiu. Gdańsk: Muzeum Narodowe, 2013. El terme catifes de Transsilvània descriu específicament tres tipus diferents de catifes.
Catifes de nus simple El primer tipus, les catifes de nus simple, típic patró en les catifes d'oració, majoritàriament de color ocre, ocasionalment en fons vermell, amb reforços blancs de bandes curvilínies en forma d'ona que porta diverses flors i botons florals, i vores de color groc ocre amb patrons curvilinis. En general, el camp està buit, sense ornaments addicionals, a excepció de petits ornaments florals prop de la vora o la figura d'un llum de mesquita a la part superior. La part superior de la catifa té tipus de patrons que també es coneixen de les catifes d'oració otomanes a Anatòlia: el patró de "cap i espatlles" amb èmfasi en el punt més alt de l'arc o amb contorns dentats o escalonats. La similitud de les mostres amb exemples Anatolis permet assignar-les a certs llocs de fabricació com Melas o Gordes. El patró és similar a les catifes d'oració de les fàbriques de la cort otomana de la segona meitat del segle XVII. Una catifa d'aquest tipus es mostra en el quadre Retrat d'una família de músics de 1663 de Pieter de Hooch.Onno Ydema, Carpets and their datings in Netherlandish paintings: 1540-1700. Woodbridge: Antique Collectors' Club, 1991. , p. 48–51.
Un petit grup de catifes amb dissenys de catifes d'oració és notablement similar al tipus de nus doble amb motiu de gerro, excepte perquè només té un nus. La decoració de camp, el perfil del nus i el disseny del patró dels reforços i les vores el distingeixen d'altres catifes conservades amb patrons de catifa d'oració.
Catifes de nus doble miniatura|Catifa de nus doble d'una església del districte de Braşov. A Transsilvània s'han conservat unes cent catifes amb nus doble, que en general són de mida reduïda. Les seves vores estan dissenyats amb carteles allargades i angulars que tanquen motius vegetals estilitzats alternats. De vegades s'alternen cartutxos o rosetes en forma d'estrella més curts juntament amb cartutxos allargats.Wilhelm von Bode, Ernst Kühnel, Vorderasiatische Knüpfteppiche (5ª ed.). Múnich: Klinkhardt & Biermann, 1985. , p. 48–51. Les catifes amb aquest tipus de vores van aparèixer per primera vegada en les pintures holandeses a principis de . El retrat d'Abraham Graphaeus de Cornelis de Vos (1620), el Retrat d'un home (1626) i el Retrat de Constantijn Huyghens i el seu secretari (1627), de Thomas de Keyser, es troben entre les pintures més antigues de l'Europa occidental que representen catifes amb nus doble. Aquestes catifes s'esmenten per primera vegada en documents transsilvans al voltant de 1620. Les catifes més antigues que es conserven, datades per inscripcions, es van elaborar entre els anys 1661 i 1675.
Entre les catifes de nus doble, algunes tenen una forma de nínxol o arc en ambdós extrems, compost per dos medallons de cantonada separats. Aquests estan decorats amb arabescs entrellaçats, que s'assemblen al disseny dels patrons de les catifes de Uşak amb nus doble, només que el seu patró es veu una mica més rígid. No obstant això, la majoria de les catifes de nus doble de Transsilvània es caracteritzen perquè les peces de les cantonades són més estilitzades, i es poden veure més com reforços d'un nus, ja que els dos adorns de les cantonades semblen estar fusionats entre si. Sovint es nua una roseta més gran en el centre d'aquest reforç, l'espai restant s'omple amb adorns bastant toscs. El seu camp mostra de vegades dos parells de gerros amb motius ondulats en colors en contrast. El seu camp està decorat amb petits ornaments florals, fins i curvilinis en peces més antigues, però en exemples posteriors són més rígids. Els patrons sempre estan disposats simètricament al voltant de l'eix vertical. Les catifes de nínxol doble de Transsilvània amb un medalló central són molt similars a catifes amb medallons d'Uşak. En altres catifes, probablement més recents, el patró de camp es condensa en medallons amb forma de diamant disposats concèntricament i files de flors de vuit pètals que s'uneixen per tiges amb fulles corbes. Els medallons centrals d'aquest tipus solen tenir un element central cruciforme. El color bàsic de camp és groc, vermell o blau fosc.
L'observació que els patrons de les cantonades apareixen en dues formes diferents no vol dir necessàriament que un tipus s'hagi d'haver desenvolupat a partir de l'altre. Es discuteix que el patró de nus doble podria haver sorgit del patró de nus simple a través d'una reflexió simètrica al llarg de l'eix horitzontal central, ja que en algunes catifes de nus doble, com en una catifa de mitjan segle XVII de la col·lecció de l'Església Negra (inv. 257), un nus més ric i ornamentat que l'altre. La part superior està accentuada per un patró de "cap i espatlles" que no té equivalent en el nus oposat. En alguns exemples, el patró direccional s'emfatitza inserint un panell transversal.Stefano Ionescu, Early single- and double-niche 'Transylvanian' rugs en Michael Steinert, Carpet Collector núm. 3. Hamburgo: SN Verlag, 2014, pàg. 76.
Catifes de nus triple o de columna miniatura|Catifa amb dues columnes. Museu Nacional Brukenthal. El tercer tipus, de columna o de nus triple, es caracteritza per motius en forma de columna que porten un element arquitectònic, generalment un o més arcs. En exemples més recents, els patrons arquitectònics passen per un procés d'estilització i prenen la forma d'elements decoratius com cintes florals o adorns enrotllats. Aquest procés pot demostrar clarament en el desenvolupament dels patrons de les catifes de les fàbriques de la cort otomana, que van experimentar un desenvolupament comparable en el curs de l'adopció del repertori de patrons de les catifes rurals o nòmades. Aquest tipus de catifes, a Transsilvània, són similars a les dels centres de nusat d'Anatòlia com Gordes, Kula, Lâdik i Karapinar. Els reforços arquejats de les catifes de columnes amb un sol nus que consten d'un sol arc sovint estan decorats amb dissenys florals amb tiges sobre un fons de color ivori. L'arc en si és rodó o dentat. També es coneixen peces amb més de dues columnes. En general, els plint s es dibuixen amb cura. El camp es realitza en vermell o ocre i les vores tenen dissenys florals.
Context històric i cultural L'herència cultural de les catifes de Transsilvània deu la seva existència a una varietat de factors geogràfics, econòmics i polítics particulars. En primer lloc, cal destacar la posició política del principat de Transsilvània, vassall d'Hongria, entre els poders polítics dominants de l'època, la monarquia d'Hongria (després Habsburg), cristiana, i l'Imperi Otomà, musulmà. Un altre dels factors és la situació geogràfica de la zona, situada en una important ruta comercial entre Orient i Occident. També va ser un factor el fet que el seu valor històric i material artístic era desconegut en el moment en què es van retirar i van vendre les catifes antigues de les esglésies de l'Europa occidental.
A causa de la seva posició geogràfica, Transilvania va ser un important centre comercial entre Orient i Occident durant els segles XV i XVII. Les catifes, fabricades a Anatòlia formaven part de la mercaderia i es comercialitzaven en grans quantitats. Les catifes d'Anatòlia també van ser apreciades com a objectes de gran valor i prestigi, i col·leccionades com a tals per municipis de Transsilvània i persones individuals. Les inscripcions a les catifes i els registres de l'església demostren que les catifes van ser donades com decoracions per a les parets i els bancs de les esglésies protestants. Al conservar-se en les esglésies, les catifes es van protegir del desgast i els vaivens de la història, i sovint han arribat en excel·lents condicions a l'actualitat.
Comerç de llarga distància amb l'Imperi Otomà miniatura|El Danubi vist des de la Baba Vida, Vidin. miniatura|Michel Bouquet, Port de Brăila en la dècada de 1840. miniatura|Braşov, amb l'Església Negra i l'antic ajuntament. miniatura|Nau de l' Església Negra, Braşov. miniatura|Robert Feke, Isaac Royall i família (Boston, 1741). miniatura|Inscripció en una catifa de l'església de el Monestir de Sighişoara.