miniatura|Llengües quítxues en blau i llengües aimara en taronja. Quechumara o quechuamarán és una hipotètica macrofamília de llengües ameríndies conformada per dues famílies dels Andes Centrals: la quítxua i la aimara.
Independentment de la validesa d'aquest grup de llengües, es reconeix que en virtut del desenvolupament de les cultures andines, existeix com a resultat un contacte i convivència en el temps i l'espai,Walter Paz 2008, La relación quechumara, estructuras paralelas de las lenguas aimara y quechua. perquè presenten segles d'interacció i difusió mútua.
La validesa d'aquesta macrofamília no té consens, no obstant això, comparacions de tipus estructural morfològic, sintàctic i semàntic donen suficient solidesa a l'opinió de l'origen comú, com la més probable.PROEL 2013, RAMA QUECHUAMARÁN Proel | Apartado 49050 - 28080 Madrid
La família quechumara fou proposada per Terrence Kaufman,Kaufman, Terrence (1990). "Language History in South America: What we know and how to know more". In David L. Payne. Amazonian Linguistics. Austin: University of Texas Press. p. 13–74. va ser posada en dubte per Willem Adelaar, qui pensa que les similituds són producte del préstec lingüístic,Adelaar, Willem (1992). "Quechuan Languages". In W. Bright. Oxford International Encyclopedia of Linguistics. 3. New York, Oxford: Oxford University Press. p. 303–10. mentre que Lyle Campbell sospita que la proposta és vàlida, encara que considera que no ha estat demostrada de manera concloent.Campbell, Lyle (1997). American Indian languages: the historical linguistics of Native America. Oxford: Oxford University Press. p. 188, 273–283.
Moulian et al. (2015) planteja la llengua puquina de la Cultura tiahuanaco com una possible font d'alguns dels vocabulari compartit entre quítxua, aimara i mapudungun.
Una anàlisi computacional automatitzada (ASJP 4) de Müller et al. (2013)Müller, André, Viveka Velupillai, Søren Wichmann, Cecil H. Brown, Eric W. Holman, Sebastian Sauppe, Pamela Brown, Harald Hammarström, Oleg Belyaev, Johann-Mattis List, Dik Bakker, Dmitri Egorov, Matthias Urban, Robert Mailhammer, Matthew S. Dryer, Evgenia Korovina, David Beck, Helen Geyer, Pattie Epps, Anthony Grant, and Pilar Valenzuela. 2013. ASJP World Language Trees of Lexical Similarity: Version 4 (October 2013). també agrupa el quítxua i l'aimara. Tanmateix, atès que l'anàlisi es va generar automàticament, l'agrupació es podria deure a un préstec lèxic mutu o a l'herència genètica.
Evidències Es considera que els sistemes fonètics són gairebé idèntics, tret que el proto-quítxua no presenta la lateral () i el quítxua no té la nasal vetllar intervocàlica (ŋ).
En la reconstrucció del proto-quítxua i del proto-aimara, es troba que un 25% del lèxic és virtualment idèntic, incloent el cultural i el de naturalesa bàsica, encara que la resta és molt diferent. A més l'estructura morfològica de totes dues famílies és estrictament la mateixa.
Les diferències són també molt importants, i es troben en l'estructura de la paraula, de l'arrel i de la síl·laba.
La següent és una comparació entre algunes paraules d'ús freqüentː
Català Quítxua Aimara jo ñoqa naya tu qam juma ell pay jupa ull nawi nalra pèl chukcha ñikuta dit ruk'ana luk'ana menjar mikuna manq’ayaña beure ukyay, ukyana umaña estimar munayi, waylluy munaña, amawaña
Parentiu S'ha teoritzat que les llengües quítxues i aimares pertanyerien a un grup major anomenat andí per similituds a nivell dels trets tipològics. Aquest al seu torn formaria part de la controvertida macrofamília de les llengües ameríndies.
Llistes Swadesh Llista Swadesh (100 paraules) de protoquítxua i protoaimara per Rodolfo Cerrón Palomino (2000):Cerrón Palomino, Rodolfo. 2000. El Aimara y el Quechua: relaciones distantes. Luis Miranda Esquerre (ed.), Actas del I Congreso de Lenguas Indígenas de Sudamérica, 17-38. Lima: Universidad Ricardo Palma, Facultad de Lenguas Modernas, Departamento Académico de Humanidades. № GLOSSA PROTOQUÍTXUA PROTOAIMARA 1. jo ja-qa na-ja 2. tu qam huma 3. nosaltres ja-qa-nčik hiwa-sa 4. aquest kay aka 5. aquest čay uka 6. qui pi qači 7. què ima qu 8. no raja hani 9. tot(s) λapa taqi 10. molt(s) ačka aλuqa 11. un ŝuk maia 12. dos iŝkay paia 13. gran hatu(n) haĉ’a 14. llarg suni suni 15. petit učuk hisk’a 16. dona warmi marmi 17. home qari čača 18. persona runa haqi 19. peix čaλwa čǎλwa 20. ocell pisqu amač’i 21. gos aλqu anu(qa) 22. poll usa lap’a 23. arbre maλki quqa 24. llavor muhu atʰa 25. fulla rapra lapʰi 26. arrel sapʰi asu 27. escorça qara siλp’i 28. pell qara lip’iči 29. carn ayča hanči 30. sang yawar wila 31. os tuλu ĉ’aka 32. grassa wira lik’i 33. ou runtu / ruru k’awna 34. banya waqra waqra 35. cua ĉupa wič’inkʰa 36. ploma pʰuru pʰuyu 37. pèl aqča / čukča nik’uĉa 38. cap uma p’iqi 39. orella rinri hinču 40. ull(s) ñawi nawra 41. nas sinqa nasa 42. boca simi laka 43. dent(s) kiru laka ĉ’akʰa 44. llengua qaλu laqra 45. ungla ŝiλu šiλu 46. peu(s) ĉaki kayu 47. genoll(s) qunqur qhunquru 48. mà(s) maki empara 49. panxa paĉa / wiksa puĉa(ca) 50. coll kunka kunka 51. sins ñuñu ñuñu 52. cor ŝunqu čuyma 53. fetge k’ipĉa(n) k’ipĉa 54. beure upya- uma- 55. menjar mikʰu- manq’a- / palu- 56. mossegar kani- aĉu- 57. veure rikʰu- uλa- 58. sentir uya- iša- 59. saber yaĉa- yaĉi- 60. dormir puñu- iki- 61. morir wañu- hiwa- 62. matar wañu-či- hiwa-ja- 63. nedar wayt’a- tuyu- 64. volar pʰaya-ri- hala- 65. caminar puri- sara- / wasa- 66. venir ŝa-mu- huta- 67. recolzar-se anĉ’a-ra- haqu-ši- 68. asseure's taya-ku- uta-ĉ’a- 69. parar-se ŝaya-ri- saya- 70. donar qu- čura- 71. dir ñi- saya- 72. sol rupay lupi 73. lluna kiλa paqši 74. estrella quyλur wara(wara) 75. aigua yaku uma 76. pluja tamya / per a haλu 77. pedra rumi qala 78. sorra aqu č’aλa 79. sòl paĉa uraqi 80. núvol pʰuyu / pukutay qhinaya / urpi 81. fum q’usñi / quntay iwq’i 82. foc nina nina 83. cendra uĉpa qhiλa 84. cremar k’añay nak’a- 85. camí ñayani tʰaki 86. turó urqu quλu 87. vermell puka čupika 88. verda q’umir / ĉiqya(q) č’uqña 89. groc q’iλu / qarwa tuyu 90. blanc yuraq anq’o 91. negre yana ĉ’iyara 92. nit tuta aruma 93. calenta q’unu hunĉ’o 94. fred čiri tʰaya 95. ple hunta pʰuqa 96. nou muŝuq mačaqa 97. bo aλi aski 98. rodó muyu muruqu 99. sec čaki waña 100. nom suti suti
Referències
Quechumara