Renaud Lavillenie (Barbezieux-Saint-Hilaire, 18 de setembre, 1986) és un atleta francès especialitzat en el salt de perxa, set vegades campió d'Europa (quatre en pista coberta i tres a l'aire lliure), tres vegades campió del món en pista coberta i subcampió del món a Moscou 2013, campió olímpic a Londres 2012 i subcampió als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016. Explusmarquista mundial de l'especialitat amb un salt de 6,16 m.
Carrera esportiva Inicis Comença a fer atletisme a l'edat de set anys al Cognac Athletic Club. Durant l'adolescència, practica també la modalitat de volteig en un club d'equitació dirigit pel pare, Gilles Lavillenie, exsaltador de perxa amateur. Comença a especialitzar-se en perxa a quinze anys, sota les ordres del pare, també entrenador del Cognac AC. El seu germà petit, Valentin Lavillenie, nascut el 1991, també és saltador de perxa.
Consagració El 21 de juny de 2009, en el Campionat d'Europa de clubs celebrat a Leiria, és el primer perxista francès que supera el llistó per damunt dels 6 metres en una competició a l'aire lliure. En el Campionat del Món de Berlín, ja era el favorit per a la final. Durant els últims salts, però, és superat per Steve Hooker, medalla d'or, i pel seu compatriota Romain Mesnil, medalla d'argent.
El 5 de març de 2011, guanya per segona vegada consecutiva el títol de campió d'Europa en pista coberta, a París, amb un salt de 6,03 m, amb el qual estableix un nou rècord del campionat, a més de batre el rècord de França. És la tercera millor marca mundial en pista coberta de l'època, només superada per les de Serhí Bubka i Steve Hooker. miniatura|Campionat d'Europa, Hèlsinki, 2012. miniatura|Medalla d'or als Jocs Olímpics de Londres, 2012.
Rècord del món El 15 de febrer de 2014, a Donetsk (Ucraïna), bat el rècord del món, en possessió de l'ucraïnès Serhí Bubka des del 1993, amb un salt de 6,16 m, plusmarca que conserva fins al febrer del 2020, quan el suec Armand Duplantis la millora amb un salt de 6,17 m i 6,18 m una setmana després. miniatura|Campionat del Món, Pequín, 2015.
Intent de nou rècord del món El gener del 2021, a Tourcoing, torna a superar els sis metres (6,02 m). És la vintena vegada que ho aconsegueix des de l'inici de la seva carrera i la primera d'ençà del Campionat del Món de pista coberta de Portland, al març del 2016. En la mateixa competició, intenta, sense èxit, batre el rècord del món amb el llistó situat a 6,20 m.
Palmarès +DataCompeticióLlocPosicióMarca2008Copa d'Europa de nacions en pista cobertaMoscou1r5,60 m2009Campionat d'Europa en pista cobertaTorí1r5,81 mCampionat d'Europa de SeleccionsLeiria1r6,01 mCampionat del MónBerlín3r5,80 m2010Campionat d'Europa de SeleccionsBergen1r5,70 mCampionat d'EuropaBarcelona1r5,85 mCopa ContinentalSplit2n5,90 m2011Campionat d'Europa en pista cobertaParís1r6,03 mCampionat d'Europa de SeleccionsEstocolm5è5,50 mCampionat del MónDaegu3r5,85 m2012Campionat d'Europa en pista cobertaIstanbul1r5,95 mCampionat d'EuropaHèlsinki1r5,97 mJocs OlímpicsLondres1r5,97 m2013Campionat d'Europa en pista cobertaGöteborg1r6,01 mCampionat d'Europa de SeleccionsGateshead1r5,77 mCampionat del MónMoscou2n5,89 m2014Campionat d'Europa de SeleccionsBrunsvic1r5,62 mCampionat d'EuropaZúric1r5,90 mCopa ContinentalMarràqueix1r5,80 m2015Campionat d'Europa en pista cobertaPraga1r6,04 mCampionat d'Europa de SeleccionsTxeboksari1r5,85 mCampionat del MónPequín3r5,80 m2016Campionat del Món en pista cobertaPortland1r6,02 mJocs OlímpicsRio de Janeiro2n5,98 m2017Campionat d'Europa de SeleccionsLilla1r5,80 mCampionat del MónLondres3r5,89 m2018Campionat del Món en pista cobertaBirmingham1r5,90 mCampionat d'EuropaBerlín3r5,95 mCopa ContinentalOstrava2n5,80 m2019Campionat d'Europa de SeleccionsBydgoszcz3r5,71 m2021Jocs OlímpicsTòquio8è5,70 m
Rècords +Marques personalsProvaMarcaLlocDataRècordSalt de perxaAire lliure6,05 mEugene30 maig 2015Rècord de la Diamond LeaguePista coberta6,16 mDonetsk15 febrer 2014Rècord del món
Altres competicions internacionals Set vegades campió de la Diamond League en l'especialitat del salt de perxa (2010-2016).
Vencedor de la DécaNation en salt de perxa (2010-2014 i 2016).
Tècnica El 2011, durant el Campionat d'Europa d'atletisme en pista coberta, a París-Bercy, Serhí Bubka, aleshores plusmarquista de salt perxa, comenta la tècnica de salt de Renaud Lavillenie amb aquestes paraules: «Aprofita bé els salts, es concentra bé i obté una velocitat fenomenal en la cursa d'impuls, que acompanya amb un domini de la tècnica gairebé perfecte. Per a alguns, era massa baix per superar els sis metres normalment, però jo mai no he pensat que aquest fos un criteri rellevant. L'important és el traspàs d'energia de la velocitat de cursa a la perxa i, en aquest sentit, Renaud no té cap rival en l'actualitat».
Altres activitats També ha participat en competicions de motociclisme, com les 24 hores de Le Mans, l'any 2013.
Al novembre del 2019, és elegit president de la Comissió d'atletes de l'IAAF.
Vida privada Està casat amb Anaïs Poumarat, també perxista, i és pare d'una nena, Iris, nascuda el 2017. Manté una bona amistat amb els joves perxistes del circuit mundial, sobretot amb Sam Kendricks i Armand Duplantis.
Premis i distincions Atleta mundial de l'any (2014) Atleta europeu de l'any (2014) Cavaller de la Legió d’Honor (2014)
Referències
Categoria:Atletes francesos Categoria:Saltadors de perxa europeus Categoria:Medallistes francesos als Jocs Olímpics d'Estiu de 2012 Categoria:Medallistes francesos als Jocs Olímpics d'Estiu de 2016 Categoria:Esportistes francesos als Jocs Olímpics d'Estiu de 2020 Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Esportistes d'Aquitània Categoria:Persones de Charente Categoria:Medallistes olímpics de salt de perxa Categoria:Nascuts el 1986