Els gitanos (gitanos; rom, tradicionalment Țigani, "gitanos") constitueixen una de les minories més grans de Romania. Segons el cens del 2011, el seu nombre era de 621.000 persones, o el 3,3% de la població total, sent la segona minoria ètnica més gran de Romania després dels hongaresos. Hi ha diferents estimacions sobre la mida de la població total de persones amb ascendència gitana a Romania, que varien del 4,6% al més del 10% de la població, perquè moltes persones d'ascendència gitana no es declaren gitanes.Holly Cartner, Destroying Ethnic Identity: The Persecution of Gypsies in Romania, a Helsinki Watch Report Human Rights Watch, 1991, p. 5, Segons el Consell d'Europa, aproximadament 2.500.000 gitanos viuen a Romania (el 12% de la població total).
Orígens El poble romaní prové del nord de l'Índia,Current Biology. presumiblement de les regions del nord-oest de l'Índia com el Rajasthan i el Punjab.
L'evidència lingüística ha demostrat indiscutiblement que les arrels de la llengua romaní es troben a l'Índia: la llengua té característiques gramaticals de les llengües índies i comparteix amb elles una gran part del lèxic bàsic, per exemple, parts del cos o rutines diàries. Més exactament, el Romaní comparteix el lèxic bàsic amb l'hindi i el panjabi. Comparteix moltes característiques fonètiques amb Marwari, mentre que la seva gramàtica és la més propera al bengalí.
Les troballes genètiques del 2012 suggereixen que els romaní es van originar al nord-oest de l'Índia i van emigrar com a grup. Segons un estudi genètic realitzat el 2012, els avantpassats de les actuals tribus programades i de les poblacions de castes programades del nord de l'Índia, tradicionalment denominades Ḍoma, són les probables poblacions ancestrals dels gitanos europeus moderns.
El febrer de 2016, durant la Conferència Internacional de Gitanos, el ministre d'afers exteriors de l'Índia va declarar que la gent de la comunitat gitana eren fills de l'Índia. La conferència va acabar amb una recomanació al govern de l'Índia per reconèixer la comunitat gitana repartida per 30 països com a part de la diàspora índia.
Terminologia En romaní, la llengua materna dels gitanos, es pronuncia la paraula "gent" o funció del dialecte ( o en singular). Des dels anys noranta, la paraula també s'ha utilitzat oficialment en llengua romanesa, tot i que va ser utilitzada pels activistes gitanos a Romania des de 1933.
Hi ha dues grafies de la paraula en romanès: rom (plural romi) i rrom (plural rromi). La primera ortografia és la preferida per la majoria de ONGs romaniMinoritatea Roma – cea mai importanta minoritate din Europa. Romanes.ro. Retrieved on 2012-01-15. i és l'única ortografia acceptada per l'Acadèmia Romanesa Dicţionarul explicativ a l'limbii române. Les dues formes reflecteixen el fet que per a alguns parlants de romaní hi ha dos fonemes ròtics (semblants a ar): i .Matras, Yaron (2005). Romani: A Linguistic Introduction, Cambridge: Cambridge University Press. Al sistema d'escriptura patrocinat pel govern (Courthiade), s'escriu rr. La final i en rromi és el plural romanès (no romaní).
El nom romanès tradicional i familiar per Romani, és "țigani" (cognat amb Sèrbia Cigani, hongarès cigány, grega ατσίγγανοι (atsinganoi), francesos Tsiganes, portuguès Ciganos, holandès Zigeuner, alemany Zigeuner, Turquia Cigan, persa زرگری (Zargari), Àrab غجري (ghajri), italià zingari, rus цыгане (tsygane) i kazakh Сыған / ســىــعــان (syǵan)). Segons el context, el terme es pot considerar pejoratiu a Romania.
El 2009–2010, una campanya mediàtica seguida d'una iniciativa parlamentària va demanar al Parlament romanès que acceptés una proposta per revertir el nom oficial dels gitanos del país (adoptat el 2000) a Țigan (gitano), el nom romanès tradicional i col·loquial pels Romani per evitar la possible confusió entre la comunitat internacional entre les paraules Roma (que fa referència a la minoria ètnica romaní) i Romania. El govern romanès va donar suport al moviment basant-se en el fet que molts països de la Unió Europea utilitzen una variació de la paraula Țigan per referir-se a les seves poblacions gitanes. La cambra alta romanesa, el Senat, va rebutjar la proposta.Romania Declines to Turn Roma Into 'Gypsies' at balkaninsight.com
Història i integració Arribada Les dades lingüístiques i històriques indiquen que els gitanos van arribar als Balcans després d'un llarg període dins de l'Imperi Romà d'Orient, i que probablement es va produir cap al 1350. Aquesta data coincideix amb un període d'inestabilitat a l'Àsia Menor a causa de l'expansió dels turcs otomans, que pot haver estat un factor que va contribuir a la seva migració.
És probable que la primera arribada de gitanos al territori de l'actual Romania es produís poc després de 1370, quan grups de gitanos van migrar o van ser traslladats per la força al nord del Danubi, amb probabilitats que els gitanos arribessin a Transsilvània, que llavors formava part del Regne d'Hongria, a les darreres dècades del . El primer registre escrit de gitanos en territori romanès data del 1385 i és de Valàquia, assenyalant el trasllat d'un grup de gitanos a la propietat del monestir de Prizren, la seva presència es documentà llavors a Transsilvània el 1400 i Moldàvia el 1425. Tanmateix, val la pena assenyalar que les dates anteriors es refereixen principalment a la primera arribada de gitanos als futurs territoris romanesos, les onades migratòries des del sud van continuar fins al , quan la migració dels gitanos cap al nord, alguns dels quals eren turcs.
Període d'esclavitud Els romanís de Valàquia i Moldàvia van ser esclaus, des de la seva arribada a la regió, una situació que es va mantenir fins a les emancipacions de mitjan . La institució de l'esclavitud gitana també va existir a Transsilvània, especialment en els feus que havien estat sotmesos a un període de control per part dels prínceps valacs o moldavos, però la majoria dels gitanos transilvans no eren esclaus. Un fill d'un antic esclau gitano, Stefan Razvan, va aconseguir breument el poder a Moldàvia, governant com a voivod durant part de l'any 1595.
La contribució econòmica de l'esclavitud als principats danubians va ser immensa, tot i que mai no es va pagar cap compensació econòmica als esclaus alliberats. L'estat actual d'exclusió social i econòmica racialitzada a Romania té les seves arrels en la ideologia i la pràctica de l'esclavitud i, per tant, els seus efectes encara es noten avui. La discussió pública sobre l'esclavitud dels gitanos continua essent un tabú a la Romania moderna no existeix cap museu d'història dels gitanos, ni hi ha monuments o monuments commemoratius de l'esclavitud. Els llibres de text i el currículum escolar romanès minimitzen aquest i altres aspectes de la història dels gitanos o ho exclouen completament.
Esclavitud a Valàquia i Moldàvia La institució d'esclavitud a Valàquia i Moldàvia era anterior a l'arribada dels gitanos a la regió, i en aquell moment s'aplicava principalment a grups de tàtars o cumans residents al territori. Tot i que inicialment tots els gitanos eren propietat de prínceps, els grups de gitanos van ser transferits molt ràpidament a monestirs o boiaris, creant els tres grups d'esclaus gitanos; esclaus principescos, esclaus del monestir i esclaus boiaris. Qualsevol gitano sense amo es convertiria automàticament en un esclau príncep, i qualsevol gitano d'origen estranger que passés pel domini del príncep s'arriscaria a ser esclavitzat. El component tàtar de la població d'esclaus va desaparèixer a la segona meitat del , fusionant-se amb la població gitana més nombrosa. Els gitanos durant aquest període es van organitzar en bandes compostes per 30-40 famílies. Aquestes bandes es van delinear per professió i es van anomenar per la naturalesa de la seva activitat econòmica, com ara exemples de rentadors d'or (aurari), d'esqueres d'os (ursari), de músics (lăutari) i de fabricants de culleres (lingurari).
L'esclavitud als principats danubians no significava generalment que els esclaus romanís o tàrtars estiguessin obligats a romandre a la propietat dels seus propietaris, la majoria dels gitanos seguien sent nòmades, però estaven lligats als seus propietaris per certes obligacions. Els esclaus constituïen la categoria més baixa de la societat, per sota dels serfs, que es diferencien d'aquests darrers no pel fet de ser poc lliures, sinó per la seva manca de personalitat jurídica. Els esclaus es consideraven propietat total dels seus propietaris i podien ser transferits, llegats, hipotecats o canviats per béns o serveis. A més, també es podrien apropiar de qualsevol propietat dels esclaus. Els esclaus podien ser empresonats o colpejats legalment pels seus amos en qualsevol moment, però no podien ser assassinats i els esclaus residents al senyoriu dels seus amos havien de ser alimentats i vestits. Alguns esclaus gitanos van poder viatjar i guanyar-se la vida a canvi d'un pagament fix als seus propietaris.
Els esclaus prínceps estaven obligats a fer treballs per a l'Estat i a pagar impostos especials, segons un sistema basat en la tradició. Aquestes obligacions es van anar incrementant constantment durant el període d'esclavitud dels gitanos i, de vegades, es van estendre parcialment als esclaus propietat de monestirs i bojars. Existia un sistema jurídic paral·lel administrat per líders i sheriffs gitanos locals, ja que els gitanos no tenien accés a la llei i els danys causats pels gitanos a la propietat o a persones que no eren gitanos eren legalment responsabilitat dels seus propietaris legals. Els assassinats de gitanos eren tècnicament castigats amb la mort, però sembla que els boisers que van matar un esclau mai no havien estat executats a la pràctica i els gitanos que en van matar un altre normalment se'ls oferiria simplement com a indemnització al mestre de la víctima. Tot i que els registres contemporanis mostren que els esclaus gitanos eren alliberats ocasionalment pels seus amos, això era molt inusual.
A finals del es van promulgar codis legals formals que prohibien la separació de les parelles casades. Aquests codis també prohibien la separació dels fills dels seus pares i feien legal el matrimoni entre persones lliures i gitanes sense l'esclavitud de la parella no gitana, que havia estat la pràctica fins aquell moment. Els fills d'aquests sindicats ja no es considerarien gitanos sinó persones lliures.
Situació dels gitanos a la Transsilvània baixmedieval i moderna La situació dels gitanos a Transsilvània va diferir de la de Valàquia i Moldàvia a causa de les diferents condicions polítiques que hi van prevaler. En el moment de l'arribada dels primers gitanos, cap al 1400, la regió formava part del Regne d'Hongria, convertint-se en principat autònom a mitjan abans de caure finalment sota el domini de la monarquia dels Habsburg a finals del .
La regió de Făgăraş, fronterera amb Valàquia, va estar sota el control del príncep de Valàquia fins a finals del i, per tant, les institucions d'esclavitud que pertanyien a aquesta regió eren idèntiques a les de Valàquia. També hi ha proves que l'esclavitud es practicava en aquelles zones que estaven temporalment sota el control del príncep de Moldàvia. L'única diferència notable respecte a la situació de Valàquia i Moldàvia era que, a més de les tres categories d'esclaus que es trobaven en aquests principats, els gitanos eren propietat del castell de Bran, la propietat del qual va ser transferida posteriorment a la ciutat de Braşov. Aquest règim especial d'esclavitud en regions específiques de Transsilvània va continuar durant tot el període del principat autònom, abans de la seva abolició definitiva sota els Habsburg el 1783.