miniatura L'expressió «2 + 2 = 5» o «dos més dos és igual a cinc» s'usa a vegades com un breu sofisma destinat a perpetuar una ideologia política. També il·lustra la naturalesa de la lògica formal, que estudia els mecanismes de raonament, independentment de la substància a la qual es poden aplicar.
Com a tema artístic i eslògan antiintel·lectualista 2 + 2 = 5 fou utilitzat per Alphonse Allais a Deux et deux font cinq (1895), una col·lecció de relats curts absurds, i al manifest d'art imaginista de 1920 2 x 2 = 5 del poeta Vadim Xerxenévitx, després de la Revolució Russa de 1917.
En lògica El lògic i filòsof anglès Bertrand Russell (1872-1970) va usar aquesta suposició matemàtica per a il·lustrar el principi que qualsevol conclusió es pot deduir d'una proposició contradictòria. S'explica que un dels seus estudiants de filosofia li va preguntar: «Imagini que vostè pensa que 2 + 2 = 5, es pot deduir que vostè és el papa?». A la qual cosa Russell va respondre:
En literatura esquerra|miniatura|George Orwell el 1940 El periodista George Orwell va usar aquesta expressió en la seva novel·la 1984 com a exemple clar dels dogmes falsos dictats pel Gran Germà, en un clar contrast amb la frase «dos més dos és igual a quatre»'', la qual resulta òbvia, però políticament incorrecta. El protagonista de la novel·la, Winston Smith, es pregunta en les reflexions del seu diari si l'opressió de l'Ingsoc pot arribar a ser tan gran que si l'Estat afirma que «dos més dos és igual a cinc», això passa immediatament a ser cert. Atès que Smith treballa en una de les dependències del Partit encarregada de la manipulació dels registres històrics, sap que no seria estrany que això succeís. Després conclou:
En els interrogatoris realitzats a l'habitació 101, on és torturat Smith, O'Brien, el principal antagonista de la novel·la i interrogador del Ministeri de l'Amor, li deixa clar que no importa la percepció de la realitat física, ja que mentre el partit controli la percepció mental, s'actua sota els principis de «doblepensar». Malgrat que Smith insisteix que li és impossible pensar una altra cosa, atès que ell «sap» que dos més dos són quatre, O'Brien respon:
Aquesta és una referència d'Orwell a la manipulació que es pot exercir per part d'un moviment polític, tal com ho va viure durant la seva carrera a la BBC quan es va familiaritzar amb els mètodes de la propaganda nazi. Sis anys abans de publicar 1984'', Orwell escrigué:
Referències
Categoria:1984 (novel·la) Categoria:Fal·làcies lògiques