341x341px|dreta El 6 de maig de 2021 es van iniciar una sèrie d'enfrontaments entre policia israeliana, recolzada per colons israelians, i palestins per una decisió del Tribunal Suprem d'Israel sobre els desallotjaments de palestins a Sheikh Jarrah, un barri de Jerusalem Est. Coincidint amb les festes de Nit del Destí (Laylat al-Qadr) i el Dia de Jerusalem (Yom Yeruixalàyim), els enfrontaments van resultar amb més de 300 persones ferides, la majoria civils palestins. Els enfrontaments van provocar un endarreriment de la sentència de més de 30 dies per tal d'intentar reduir les tensions, segons el fiscal general d'Israel Avichai Mandelblit.
El 9 de maig, la policia israeliana va assaltar la mesquita d'Al-Aqsa a Jerusalem, espai sagrat per als musulmans, minuts abans de l'inici d'una manifestació de l'extrema dreta nacionalista jueva que més tard seria cancel·lada. Com a resposta, els dies 10 i 11 de maig, Hamàs i Gihad Islàmic van llançar 480 coets a territori israelià, segons l'Exèrcit d'Israel, que van arribar a cases i una escola, matant dos civils israelians i ferint almenys 70 persones més. Israel va respondre amb atacs aeris a Gaza en l'anomenada Operació Guardià de les Muralles i, segons els funcionaris de Gaza, almenys 30 palestins van resultar morts, inclosos deu nens, i 203 més van resultar ferits. Segons l'Exèrcit d'Israel, almenys quinze dels morts eren membres de Hamàs i la resta van morir pel mateix llançament de coets palestins. L'11 de maig, els atacs aeris israelians van demolir un edifici residencial de 13 pisos a Gaza.
Israel i Hamàs van acordar un alto el foc a partir de les 2 de la matinada del 21 de maig.
Enfrontaments Jerusalem Grups de palestins i colons israelians es van enfrontar per primera vegada el 6 de maig a Sheikh Jarrah, on les famílies palestines corrien el risc de ser expulsades. Els manifestants palestins havien estat realitzant les nit prèvies iftars a l'aire lliure. El 6 de maig, els colons israelians i Otzma Yehudit van instal·lar una taula al costat dels palestins. Els vídeos de les xarxes socials van mostrar ambdós costats llançant-se roques i cadires. La policia israeliana va intervenir i va detenir almenys set persones.
Es van produir nous enfrontaments a la mesquita d'Al-Aqsa. La Mitja Lluna Roja de Palestina va confirmar que 136 persones van resultar ferides a Jerusalem aquell vespre, i el govern israelià va dir que sis agents de policia també van resultar ferits.
Es van produir més enfrontaments el 8 de maig, data de la nit santa islàmica de Laylat al-Qadr. La policia israeliana, que portava material antidisturbis i cavalls, va utilitzar granades atordidores i canons d'aigua. Almenys 80 persones van resultar ferides. El 9 de maig al matí, les forces israelianes van assaltar la mesquita al-Aqsa, el tercer lloc més sagrat de l'Islam, i van ferir centenars de persones. Els palestins van llançar roques, petards i objectes, mentre que la policia israeliana disparava granades atordidores, gasos lacrimògens i bales de goma. L'atac va arribar abans d'una marxa de banderes del Dia de Jerusalem per part de la ultradreta nacionalista jueva per la Ciutat Vella. Almenys 215 palestins van resultar ferits, 153 dels quals van haver de ser hospitalitzats. Hamàs aquella nit va tornar a llançar coets des de Gaza. Durant el vespre i nit de 10 maig, alguns palestins a Lod va tirar pedres i còctels molotov a cases jueves, una escola i una sinagoga. Un jueu va disparar llavors contra manifestants, matant una persona i ferint-ne dues més.
Comunitats àrabs israelianes Les protestes generalitzades i els disturbis es van intensificar a tot Israel, particularment a les ciutats amb més població àrab. L'11 de maig, l'alcalde de Lod Yair Revivio va instar el primer ministre d'Israel Benjamin Netanyahu a desplegar la policia de fronteres d'Israel a la ciutat, al·legant que la ciutat "havia perdut completament el control" i la descrivia com a "prop de la guerra civil". Netanyahu va declarar l'estat d'emergència a Lod l'11 de maig, per primera vegada des del 1966.
Diversos palestins van rebre missatges de text de la intel·ligència militar israeliana en què deien "Hola! Se us ha identificat que heu participat en actes de violència a la mesquita Al-Aqsa. Se us farà responsable".
El 12 de maig es van estendre enfrontaments violents a moltes ciutats mixtes d'Israel, on hi conviuen àrabs i jueus. A Lod un home palestí fa ser apallissat oer un grup d'ultranacionalistes israelians. A Acre un home jueu va ser linxat per un grup de 5 palestins. Alhora, a Bat Yam desenes de botigues regentades per àrabs i cases van ser atacades per ultradretans jueus i destrossades. Algunes persones també van ser apallissades al carrer.
Cisjordània Després de les oracions del divendres 14 de maig, els palestins van protestar a més de 200 llocs de Cisjordània. Els manifestants van llançar pedres i els soldats israelians van respondre amb disparant armes de foc contra manifestants i gas lacrimogens. Com a resultat, 13 palestins van resultar morts en els enfrontaments i més de 100 persones van resultar ferides. D'ençà hi va haver manifestacions diàries. El 17 de maig, tres manifestants palestins van morir en enfrontaments amb les FDI.
Segons Al Arabiya, Fatah va donar suport a una convocatòria de vaga general el 18 de maig a Cisjordània i Jerusalem Oriental. En una mostra inusual d'unitat, la vaga va tirar endavant i "les botigues estaven tancades a ciutats de Gaza, Cisjordània i en multitud de poblacions d'Israel". https://www.aljazeera.com/gallery/2021/5/18/in-pictures-palestinians-unite-with-a-general-strike Un palestí resultà mort i hi va haver més de 70 ferits en enfrontaments a prop de Ramallah. Dos soldats israelians van resultar ferits. També es van reunir grans multituds a Nablus, Betlem i Hebron.
Fronteres libanesa i siriana El 13 de maig, com a mínim, tres coets es van disparar des de la zona costanera de Qlaileh, al sud del camp de refugiats palestins de Rashidieh, al districte Tir del Líban, a la frontera entre Israel i Líban. Hezbollah va negar la responsabilitat dels llançaments de coets i es van desplegar tropes de l'exèrcit libanès a la zona al voltant del camp de refugiats.
El 14 de maig, desenes de libanesos es van manifestar a la frontera entre Israel i el Líban en solidaritat amb els palestins. Un petit grup de manifestants van tallar la tanca fronterera i van creuar cap a Israel. L'Exèrcit d'Israel va respondre amb armes de foc i va matar dues persones, una d'elles identificada posteriorment com a membre de Hezbollah. Aquell vespre, es van llançar tres coets des de Síria als alts del Golan, territori sirià ocupat per Israel, però van caure en zones deshabitades.
El 17 de maig, es van llançar sis coets cap a Israel, però els coets no van arribar a travessar la frontera. Militars israelians van respondre disparant un obús d'artilleria en direcció a la zona d'on provenien els coets. Ningú no va resultar ferit en l'incident.
El 19 de maig, segons l'exèrcit israelià, es van disparar quatre coets des de prop del poble de Siddikine, al districte de Tir al Líban, cap a Haifa. Un dels coets va ser interceptat, un altre va caure en un camp i els dos restants al mar. L'exèrcit israelià va respondre amb d'artilleria.
Atacs aeris a Gaza Hamàs va exigir a Israel que retirés les seves forces de la mesquita d'Al-Aqsa abans del 10 de maig a les 18.00. Minuts després de passar el termini, Hamàs va llançar més de 150 coets a territori israelià des de Gaza. Les Forces de Defensa d'Israel van dir que es van disparar set coets cap a Jerusalem i Beit Shemesh i que un va ser interceptat. Com a resposta, Israel va llançar atacs aeris a la franja de Gaza el mateix dia.
La torre residencial Hanadi, de 13 pisos, es va esfondrar l'11 de maig després de ser bombardejada per un atac aeri israelià. L'Exèrcit israelià va justificar que l'edifici contenia oficines que feia servir Hamàs i que va donar “un avís previ als civils de l'edifici i que els proporcionava el temps suficient per evacuar el lloc”. En aquest mateix edifici, però, també s'hi trobava l'oficina del corresponsal de l'agència EFE a Gaza. Hamàs i la Jihad Islàmica van respondre disparant 137 coets direcció Tel-Aviv en cinc minuts, el que seria el llançament més gran de la història, arribant colpejar un oleoducte de propietat estatal israeliana.
El 12 de maig, la Força Aèria Israeliana va destruir dotzenes d'instal·lacions policials i de seguretat al llarg de la Franja de Gaza. Hamàs va confirmar que la seu de la policia es trobava entre els objectius destruïts i com a resposta es van llançar més de 850 coets de Gaza a Israel. Segons l'exèrcit israelià, almenys 200 coets no van arribar a Israel i van caure a l'interior de la franja de Gaza.
El 14 de maig, les Forces de Defensa d'Israel van afirmar tenir tropes a terra i en l'aire que atacaven la Franja de Gaza, tot i que aquesta reclamació es va retirar posteriorment i es va seguir amb una disculpa per enganyar la premsa. Aquell mateix dia, la Força Aèria Israeliana va llançar un bombardeig massiu sobre l'extensa xarxa de túnels subterranis de Hamàs, coneguda com el "metro". Es sospitava que els informes d'una invasió terrestre israeliana havien estat una astúcia deliberada per atraure els agents de Hamàs als túnels i preparar posicions sobre el terreny per enfrontar-se a les forces terrestres israelianes de manera que un gran nombre hauria quedat atrapat després dels bombardejos. En total, 160 avions de la Força Aèria Israeliana van llançar 450 míssils contra 150 objectius, i els atacs van durar uns 40 minuts.
El 17 de maig, la Força Aèria Israeliana va dur a terme una altra sèrie de batudes a gran escala contra la xarxa de túnels de Hamàs, va bombardejar més de 15 quilòmetres de passatges subterranis, amb 54 avions israelians llançant 110 bombes. A més, les FDI van enfonsar una flota de petits submarins no tripulats de Hamàs dissenyats per explotar sota o a prop de vaixells navals israelians o plataformes de perforació de petroli i gas.
A partir del 16 de maig, segons les FDI, més de 2.000 coets havien estat llançats contra Israel; aproximadament la meitat van ser interceptats per les defenses antimíssils israelianes i 350 van caure a l'interior de Gaza. Fins a la data, els atacs havien mort 6 civils israelians, entre ells un nen de cinc anys i dos israelians-àrabs, així com un ciutadà indi que treballava com a cuidador a Ashkelon. Altres dos civils israelians van morir a causa de les ferides sofertes després de caure mentre corrien cap als refugis de bombes durant els atacs. El 18 de maig, dos treballadors tailandesos d'Israel van morir per un coet de Hamàs al sud d'Israel mentre treballaven en una comunitat propera a la frontera.
Les Nacions Unides afirmen que més de 38.000 palestins van es van desplaçar internament i que es troben a 48 escoles de l'UNRWA a la Franja de Gaza.
Bombardeig oficines de premsa esquerra|miniatura|243x243px|Vídeo del bombardeig i col·lapse de l'edifici Al-Jalaa. El 15 de maig, la Força Aèria Israeliana va destruir les oficines Al-Jalaa de diversos mitjans d'informació internacionals, entre les quals l'agència de notícies Associated Press (AP) o de la cadena Al-Jazeera, situats a l'edifici Al-Jalaa, a la franja de Gaza. Gary Pruitt, conseller delegat d'AP, va dir que l'agència de notícies estava sorpresa i horroritzada que l'exèrcit israelià ataqués i destruís l'edifici que allotjava l'oficina d'AP i altres organitzacions de notícies a Gaza. Va afegir que "el món sabrà menys sobre el que està passant a Gaza a causa del que ha passat avui".