El catxolot bru Rev. 29/04/2021 (Pseudoseisura lophotes) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae).
El catxolot bru és un ocell de mida mitjana de la família dels furnàrids. Va ser descrit per Ludwig Reichenbach el 1853, i la subespècie P. l. argentina, descrita el 1960 per Kenneth Carroll Parkes. No és migratori i es troba als boscos i parcs de l'Argentina, Bolívia, Brasil, Paraguai i Uruguai. A diferència de molts altres ocells, el catxolot bru construeix nius grans, semblants a càntirs, durant tot l'any, cadascun dels quals pesa moltes vegades més que el mateix ocell. La cria comença a mitjan novembre, i els dos pares comparteixen la responsabilitat de cuidar el niu per igual. La incubació dura de 17 a 20 dies i els pollets volen al cap de 19 dies. Són omnívors i s'alimente principalment d'artròpodes, juntament amb els ous d'altres ocells, fruites i cereals. Les causes de la mort en adults no estan ben investigades; tanmateix, els pollets estan subjectes al parasitisme de diversos insectes. La taxa d'èxit dels ous és del 59%. Són una espècie en risc mínim. (Vegeu tot seguit)
Descripció El catxolot bru fa entre 24 i 26 cm de llargada i pesa entre 63 i 79 g, cosa que el converteix en un dels furnàrids més grossos. Tot ell és de color rogenc, amb tons variables a les diferents zones. La zona entre l'ull i els narius és lleugerament més fosca, al costat de la part inferior de les plomes de la cua. El pit és de color més clar en comparació amb la gola, que és especialment vibrant. Les plomes de la part superior del cap (la cresta) s'assemblen a les d'un gaig i són especialment fosques, juntament amb les plomes de vol primàries i secundàries. L'iris és groc, el bec és negre i les potes són de color grisenc-oliva a verdós apagat. Els pollets tenen les potes de colors menys contrastats, iris més verd i bec més gris, amb vores grogues a les narius. No presenta dimorfisme sexual i els mascles són lleugerament més grossos. Les ales fan 123 o 128,7 mm, la cua 109,4 o 111,5 mm i el bec 26,4 o 27 mm de llargada, per a mascles i femelles respectivament. Són molt diferents a la resta d'espècies del mateix hàbitat i són fàcilment identificables.
Distribució i hàbitat El catxolot bru es pot trobar a les regions més humides del Gran Chaco i l'Espinal argentí al nord del riu Colorado; no obstant això, les subespècies són al·lopàtriques i ocupen la pròpia àrea de distribució.
L'espècie habita boscos tropicals caducifolis, les vores dels boscos de galeria, els boscos i matolls del chaco, com també parcs i jardins de les zones urbanes. En altitud, s'estén des del nivell del mar fins als 900 m (3.000 peus). El catxolot bru és resident durant tot l'any a tota la seva àrea de distribució.
Comportament El catxolot bru és monògam, és a dir, roman aparellat amb la mateixa parella de per vida. Si una parella mor, troba una de nova ràpidament.
Alimentació El catxolot bru és omnívor, amb una de les dietes més amplies de qualsevol ocell de la mateixa família. S'alimenta principalment d'artròpodes com escarabats, centpeus, aranyes o formigues, i també dels ous d'altres ocells, generalment el pollastre domèstic. Altres elements de la dieta inclouen saba d'arbre, diverses llavors, caragols, diversos amfibis petits i fruits. És el consumidor més comú de qualsevol ocell furànrid de la passionera. Normalment busca aliment en parelles o amb altres ocells de la mateixa espècie. S'alimenta principalment a terra, capturant, sondejant i excavant a la terra i la fullaraca. També s'ha observat removent excrements i martellejant i estirant l'escorça i els brots de les fulles.
Reproducció Els mascles festegen gairebé exclusivament dins o a prop del niu. Un cop el mascle i la femella són prou a prop del niu, tots dos comencen a cantar repetidament en duet. El mascle posa el cos horitzontalment a terra, baixa les ales i obre les plomes de la cua mentre piula.
El mascle entra al niu i la femella el segueix, girant 2 o 3 vegades, abans de fer una pausa de 15 segons. La femella baixa les plomes i copulen. Després de copular, la parella canta un duet dins del niu.
La construcció del niu es produeix durant tot l'any, tot i que els nius es construeixen amb més freqüència durant els mesos d'hivern (juliol-octubre). Els nius solien trigar entre 15 i 37 dies a construir-se, amb una mitjana de seixanta-dos dies entre nius nous. Els nius s'utilitzen tant per descansar com per criar; tanmateix, cada niu només s'usa durant quaranta-dos dies. Els nius nous sempre es construeixen des de zero, i els nius antics no es reutilitzen mai, potser per evitar paràsits. Els nius antics sovint es destrueixen o es reutilitzen com a materials per a nius nous, o es destrueixen amb els fonaments intactes per reutilitzar-los en un niu posterior. De vegades, una parella comença a construir un niu nou immediatament després d'haver acabat l'anterior. Els nius se solen construir al territori de la parella, que, de mitjana, té una superfície de 2 a 3 ha, i contenia uns 4,4 nius.
Els nius es troben més sovint en arbres solitaris o a les vores de boscos aclarits, a uns 2-17 m del terra. El niu del catxolot bru és molt singular, i consisteix en una cambra gran i ovalada, d'uns 22 cm de diàmetre interior, i una entrada lleugerament corbada cap avall, de 9 a 10 cm de diàmetre interior i 30 cm de longitud, amb tot el niu d'uns 90 cm de longitud, amb un pes total d'entre 2 i 5 kg, moltes vegades més que el mateix ocell. Els nius estan fets de branquetes espinoses o, si no n'hi ha, de pals normals. Les branquetes mesuren de mitjana 15,6 cm de llargada i 5 mm de diàmetre.
Els ous fan 20,8 i 27,1 mm de llargada i diàmetre, respectivament, i pesen de mitjana 7,6 g. Els ous sovint estan tacats de sang.
La posta d'ous sol començar a mitjan novembre, tot i que pot ocórrer ja a finals de setembre o tan tard com a mitjan gener. Si els ous són depredats, es construeix un nou niu i es posa una posta de recanvi. Les segones postes, similars a les postes de recanvi, acompanyen un nou niu i solen ocórrer al voltant de 70-100 dies després de la primera posta, tot i que són molt rares (5,7%). Les postes consten de 2-3 ous, i les parelles més grans tenen, de mitjana, postes més grans. La incubació dura entre 18 i 20 dies, i els ous són atesos per tots dos pares durant el dia; tanmateix, a la nit, només la femella roman al niu. Les sessions entre el mascle i les femelles es comparteixen a parts iguals durant el dia, cadascuna amb una mitjana de 28 minuts, normalment només intercanviant els papers quan l'altre ha arribat al niu.
Ambdós sexes dediquen el mateix temps i energia a cuidar els pollets acabats de néixer, cadascun aportant una mitjana d'11 aliments per hora; tanmateix, durant l'última setmana abans que els pollets emprenguin el vol, la freqüència augmenta a una mitjana de 19 aliments/h. Tots dos pares compartien la tasca de treure les closques dels ous i els sacs fecals. Després del vol (aprendre a volar), que normalment es produeix dinou dies després de l'eclosió, els pares continuen portant-los menjar durant vint dies més, reduint la quantitat a mesura que avança el temps. En néixer, els pollets tenen vores grogues pàl·lides, plomissol gris i pesen al voltant de 5,7 g, però, al dia 17, els pollets estan completament plomats i pesen al voltant de 80 g. Els pollets romanen al territori dels pares durant 5-13 mesos, i les femelles hi romanen de mitjana sis mesos més. Els pollets no poden ajudar en la construcció del niu i sovint són expulsats dels pares si ho intenten. Després de l'envolament, els pollets s'allunyen del territori dels pares o marxen completament.
Els nius són ocasionalment parasitats pel vaquer lluent (Molothrus bonariensis), però els seus ous són eliminats pels catxolots adults.
Supervivència Se sap poc sobre les causes de la mortalitat en adults; tanmateix, els pollets estan subjectes al parasitisme de la mosca Psitticimex uritui, Philornis i diversos àcars i Cimicidae, com també al parasitisme de posta del vaquer lluent (Molothrus bonariensis). Les mosques adultes, que representen el 5,5% de les morts de pollets, dipositen els seus ous a la pell dels pollets, preferint els de menys d'una setmana, i les larves perforen la pell del pollet per alimentar-se dels fluids corporals. La cotorreta pitgrisa (Myiopsitta monachus), que sovint utilitzen nius de catxolot bru abandonats per descansar, també poden dipositar Psitticimex uritui. El catxolot bru normalment comença a reproduir-se al cap de 2 anys. Els ous tenen una taxa d'èxit del 59%.
Vocalització El catxolot bru interpreta els cants en un duet, generalment a la part superior dels arbres amb les cues obertes i les ales esteses. Els cants estan compostos de notes variablement sorolloses i aspres, que s'esvaeixen cap al final. Els cants poden durar almenys 25 segons, amb unes 2 notes per segon. El crit és un fort "krok" o "cluck".
Estat de conservació La UICN ha avaluat ha avaluat el catxolot bru com en risc mínim. Té una àmplia distribució i una mida de població desconeguda que es creu que està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates. Es considera de poc comú a bastant comú, es troba en diverses zones protegides i és tolerant a la pertorbació de l'hàbitat; es troba vivint en boscos fragmentats de tan sols 1,5 hectàrees.
Taxonomia i sistemàtica El catxolot bru va ser descrit originalment l'any 1853 per l'ornitòleg alemany Ludwig Reichenbach amb el nom binomial Homorus lophotes i la localitat tipus "Bolívia"; la localitat és probablement errònia. Més tard va ser traslladat al gènere Pseudoseisura per Miguel Lillo el 1902.
L'estudi de Derryberry et al. del 2011 va descriure un filograma per a Pseudoseisura, juntament amb la resta dels Furnariidae:
Etimologia El nom genèric Pseudoseisura combina les paraules del grec antic «ψευδος/pseudos» que significa “fals”; i «σεισουρα/seisoura», un ocell esmentat per Hesiqui i posteriorment identificat com a Motacilla.
L'epítet específic lophotes deriva de la paraula grega «λοφωτος/lophōtos» que significa “amb cresta”.
Subespècies Abans del 2024, la taxonomia del catxolot bru no estava clara, ja que el Congrés Ornitològic Internacional (COI) i el Manual dels ocells del món (HBW) de BirdLife International (BLI) li assignen dues subespècies
P. l. lophotes (Reichenbach, 1853) ─ sud de Bolívia i a l'oest del Paraguai. P. l. argentina (Parkes, 1960) ─ nord i centre de l'Argentina, l'extrem sud del Brasil i l'Uruguai.
Notes taxonòmiques
Referències
bru Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud