El cuaespinós de Coiba Rev. 29/04/2021 (Cranioleuca dissita) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae) que habita el bosc obert de l'illa de Coiba, a l'oest de Panamà.
Descripció El cuaespinós de Coiba fa de 15 a 16 cm de llarg. Les parts superiors, inclosa la cua, són de color marró rogenc, tot i que el carpó és una mica més pàl·lid. La major part de la cara és d'un color beix cremós apagat amb una mica de gris i un supercili beix rosat. La gola és blanca, el pit i el ventre blancs amb un to beix, i els flancs marrons.
Distribució i hàbitat El cuaespinós de Coiba només es troba a l'illa de Coiba i a l'illa Ranchería, molt més petita i adjacent, davant la costa del Pacífic a l'oest de Panamà. Habita a l'interior i a les vores de la carretera del bosc tropical, però evita les zones arbustives, els matolls i les zones al voltant de les cases. En altitud, va des del nivell del mar fins a prop del cim del pic més alt de Coiba, el Cerro Torre (416 m).
Comportament Alimentació El cuaespinós de Coiba és un recol·lector acrobàtic: s'enfila pels troncs dels arbres, salta entre les lianes i les branques petites, es penja cap per avall de les branques i fa vols curts entre els substrats. Principalment pica els substrats, com l'escorça de troncs i branques, molsa, lianes i fulles, però també en sonda i recull. La major part de la recerca d'aliment es va observar entre 7 i 10 m sobre el terra, però també es va produir més a prop del terra i fins a 25 m per sobre. La dieta no s'ha descrit en detall, però se suposa que són artròpodes com la d'altres del mateix gènere.
Reproducció La temporada de reproducció s'estén com a mínim de desembre a juliol, segons les dates en què es va observar la construcció del niu. Ambdós membres de la parella construeixen el niu, una estructura en forma de globus feta principalment d'escorça i fibres de palma i folrada amb plomissol de llavors i altres materials tous. Està unit a una branca o tronc vertical prim o a un raïm de lianes i té un forat d'entrada baix al costat. Es desconeix la mida de la posta.
Vocalització El cant és "2-4 notes introductòries curtes, seguides de 4-6 notes més llargues i ràpides al mateix to, seguides d'unes 7 notes encara més llargues que s'alenteixen i baixen de to". Tots dos sexes canten, però sembla que el cant d'un sexe és més fort i clar que el de l'altre. Es coneixen dos crits, un "txidididit" i un "diit-diit-dii-dididit". El primer sembla ser un crit de contacte, sovint fet durant la recerca d'aliments o quan es recull material del niu.
Estat de conservació La UICN va avaluar originalment el cuaespinós de Coiba com a espècie gairebé amenaçada, però des del 2020 l'ha tractat com en risc mínim. Tot i que té una àrea de distribució molt limitada (aproximadament 50.500 ha, s'estima que la població és d'almenys 9000 individus madurs i augmenta. No s'ha identificat amenaces greus immediates.
Taxonomia i sistemàtica El cuaespinós de Coiba va ser descrit formalment el 1957 per l'ornitòleg nord-americà Frank Alexander Wetmore amb el nom binomial Cranioleuca vulpina dissita i la localitat tipus "Isla Coiba, Panamá".
El cuaespinós de Coiba es va descriure originalment com una subespècie del cuaespinós vulpí (C. vulpina), tot i que l'autor va assenyalar que gairebé justificava l'estatus d'espècie. Ridgely i Gwynne van ser aparentment els primers a tractar-la com a espècie. El 2015, el Comitè de Classificació Nord-americà (NACC) de la Unió Americana d'Ornitòlegs (ara l'American Ornithological Society) va reconèixer l'espècie com a separada basant-se en diferències morfològiques, auditives, de comportament i genètiques. El Congrés Ornitològic Internacional (COI), la taxonomia de Clements i el Manual dels ocells del món de BirdLife International van seguir l'exemple.
Etimologia El nom genèric Cranioleuca combina les paraules del grec antic «κρανίο/kranion» que significa “crani”, “cap” derivada de «καρα/kara», «κράτος/kratos», “cap”; i «λευκος/leukos», “blanc”.
L'epítet específic dissita prové del llatí «dissitus» que significa “ajagut a part”, “remot” derivat de «disserere», “escampar”“”.
Subespècies L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.
Referències
Coiba Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud