Dues peces per a octet de corda, op. 11, va ser compost per Dmitri Xostakóvitx entre el 1924 i 1925. Va ser estrenat el 9 de gener de 1927 a la Sala de concerts Mozart de Moscou. El va dedicar al seu amic i poeta Vladimir Kurtxavov.
Estructura L'obra té 2 moviments amb una durada aproximada d'11 minuts:
Origen i context Xostakóvitx va començar a esbossar el projecte el desembre de 1924, encara com a estudiant al Conservatori de Leningrad, mentre treballava en la Primera Simfonia. Inicialment, els seus apunts preveien una suite per a doble quartet de corda en cinc moviments, amb un preludi i una fuga. Sis mesos més tard, en reprendre els esbossos, va eliminar la fuga i va introduir un scherzo per equilibrar el caràcter del preludi. Va completar l'obra el 1925 i la va dedicar a la memòria d'un amic íntim, el poeta Vladimir Kurtxavov, mort el juny a Crimea de tuberculosi. Xostakóvitx la considerava "el millor que he escrit mai", i fins avui és considerada la seva obra de cambra més destacada fins a la Sonata per a violoncel de 1934.
Anàlisi musical El primer violí assumeix un paper virtuós. El Preludi comença com un homenatge a Bach, encara que no imita el compositor barroc; manté, però, arrels en els compositors romàntics russos de finals del segle XIX. La gran resposta al tema inicial, amb l’alt acompanyament del segon tema, mostra una modernitat emergent. L’obra s’obre amb acords poderosos i dramàtics, seguits de diversos episodis contrastats. Els estudiosos assenyalen que Xostakóvitx havia planejat originalment incloure una fuga. El segon moviment, Scherzo, es va escriure gairebé un any després i combina episodis violents i plens de foc amb passatges més suaus. Segons l’editor Silvertrust, «aquest scherzo podria haver format part d’una simfonia de Xostakóvitx de vint anys després: sardònic, fantasmal, amb una marxa còmica i una emocionant dissonància».
Referències
Categoria:Composicions musicals del 1927 Categoria:Música de cambra de Dmitri Xostakóvitx