El cisteller cuabarrat Rev. 29/04/2021 (Asthenes maculicauda) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae).

Descripció El cisteller cuabarrat fa uns 17 cm de llarg i pesa uns 19 g. És un cisteller gros amb un patró únic a les plomes punxegudes de la llarga cua. Els sexes tenen el mateix plomatge. Els adults tenen un supercili pàl·lid tènue i una franja marró fosc darrere l'ull i la cara és de color beix. El front és vermell que es barreja amb una coroneta marró negrós amb ratlles beix vermelloses. La coroneta posterior i el clatell són de color marró fosc amb ratlles beix i el dors i el carpó també són de color marró fosc però amb ratlles beix més amples. Les cobertores de les ales són de color marró fosc amb vores roges i les plomes de vol són de color marró fosc amb bases de color castany vermellós. Les cobertores superiors de la cua i les plomes centrals de la cua tenen una barreja irregular de ratlles de color marró vermellós a marró beix, marró fosc i marró oliva. La resta de la cua és majoritàriament de color beix fosc amb vores i ratlles rocoses i marró oliva. La gola és de color beix grisenc pàl·lid, el pit es tenyeix de color marró fosc amb una banda de ratlles marró fosc a la part inferior i el ventre és de color beix-marró clar. Els costats i flancs tenen ratlles de color marró fosc i beix clar, i les cobertores subcaudals són de color marró clar amb ratlles més fosques. L'iris és marró, el maxil·lar de color gris a gris fosc, la mandíbula de color gris blanquinós a gris (de vegades amb una punta més fosca) i les potes i els peus són de color oliva a verd oliva. Els juvenils tenen el front més apagat, les parts inferiors més clapejades i un patró de cua menys distintiu que els adults.

Distribució i hàbitat El cisteller cuabarrat té una distribució disjunta. Una població es troba als Andes del departament de Puno, al sud del Perú, i al centre-oest de Bolívia. L'altra es troba al nord-oest de l'Argentina, entre el sud de la província de Jujuy i el nord-oest de la província de Catamarca. Ambdues poblacions habiten prats de páramo prop de la línia d'arbres, un paisatge caracteritzat per herbes altes i exuberants i arbustos baixos. En altitud es troba principalment entre 3.000 i 4.300 m, però es troba localment amb baixes temperatures fins als 2.250 m.

Comportament Moviment El cisteller cuabarrat és un resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.

Alimentació El cisteller cuabarrat s'alimenta d'artròpodes. Busca aliment sol o en parelles i, aparentment, principalment a terra i en vegetació baixa. S'ha observat volant per capturar insectes en vol.

Reproducció No se sap res sobre la biologia reproductora del cisteller cuabarrat.

Vocalització El cant del cisteller cuabarrat és "una sèrie de notes 'triii' que acaben en un trinat ràpid i descendent". El crit és "un xiulet ascendent 'tuuuiit' o 'tuuiiii'".

Estat de conservació La UICN ha avaluat el cisteller cuabarrat com a espècie en risc mínim. Té una àrea de distribució restringida i una mida de població desconeguda que es creu que està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates. Es considera de rar a poc comú i "es creu que és molt susceptible al sobrepasturatge i a les cremes".

Taxonomia i sistemàtica El cisteller cuabarrat va ser descrit per primer cop l'any 1901 per l'ornitòleg anglès Hans von Berlepsch amb el nom binomial Siptornis maculicauda i la localitat tipus "Iquico, 4000 meters (La Paz), Bolivia".

Etimologia El nom genèric Asthenes deriva del grec antic «ασθενης/asthenēs» que significa “insignificant” (un epítet de l'ocell «βουδυτης/boudutēs», ara associat amb la cuereta groga (Motacilla flava), però antigament identificada de manera diversa). Es compon del prefix negatiu «α-/a-» i «σθενος/stenos», “poder”.

L'epítet específic maculicauda deriva del llatí «macula» que significa “punt”, “taca”; i de «cauda», “cua”.

Subespècies El cisteller cuabarrat és monotípic, però la població argentina pot justificar l'estatus de subespècie. (Vegeu la secció Distribució i hàbitat). De vegades s'ha suggerit que aquest cisteller i el cisteller de Junín (A. virgata) són subespècies del cisteller flamulat (A. flammulata). Les dades genètiques mostren que totes tres són espècies germanes separades però estretament relacionades.

Referències

cuabarrat Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud