El plegafulles boscà occidental Rev. 29/03/2021 (Automolus virgatus) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae).

Descripció El plegafulles boscà occidental fa de 17 a 18 cm de llarg i pesa uns 35 g. És un membre força gros del gènere Automolus i té el bec curt i pesat. Els sexes tenen el mateix plomatge. Els adults de la subespècie nominal A. v. virgatus tenen la cara majoritàriament de color marró fosc amb ratlles daurades-beix, un anell ocular pàl·lid i una línia darrere l'ull, i lores marrons i beix grisenques. La coroneta és de color marró negrós amb ratlles daurades-beix que s'eixamplen a mesura que s'estenen cap al dors de color marró negrós. El carpó és de color marró olivaci rovellat apagat, les cobertores superiors de la cua són de color canyella vermellós intens i la cua és d'un color canyella més clar que les cobertores superiors de la cua. Les ales són de color marró canyella apagat amb negre marró a les plomes de vol. La barbeta i la gola són de color beix pàl·lid amb vores de plomes marrons febles. El pit és d'un color beix més fosc amb les vores de les plomes fosques. La panxa, els flancs i les cobertores inferiors de la cua són de color marró olivaci. L'iris és marró, el bec negre marró amb una mica de groc a la mandíbula, i les potes i els peus marrons. La subespècie A. v. nicaraguae té les parts superiors de color marró negrós i les parts inferiors lleugerament més clares que la nominal. A. v. assimilis té l'esquena de color marró més vermellós que la nominal, el carpó, les cobertores superiors de la cua i una cua de color castany-rogenc més fosc, i una taca olivàcia al pit. A. v. cordobae té l'esquena sense ratlles i les parts inferiors gairebé sense marques.

Distribució i hàbitat El plegafulles boscà occidental es distribueix des de l'est de Nicaragua, Costa Rica, Panamà i des de l'oest, nord i est de Colòmbia i sud de Veneçuela, cap al sud, per l'oest dels Andes, fins l'oest d'Equador.

Habita boscos humits i boscos als peus de les muntanyes i a la zona montana inferior. En altitud, es troba principalment per sota dels 1.100 m, però localment arriba a uns 1.500 m a Costa Rica, Panamà i Equador.

Comportament Moviment El plegafulles boscà occidental és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.

Alimentació La dieta no es coneix en detall, però inclou artròpodes i petits vertebrats. Normalment s'alimenta sol i generalment com a part d'un estol d'espècies mixtes, des del sotabosc fins als nivells mitjans. Busca preses al llarg de grans branques i lianes, recollint i explorant entre fulles mortes, epífits, fulles de palma i altra vegetació. S'ha observat que "excava" en grups i llença les restes per arribar a les preses.

Reproducció La temporada de reproducció no s'ha definit completament, però inclou almenys de desembre a febrer i pot començar molt abans. Excava un túnel en un marge de terra i construeix un niu poc profund en forma de copa de raquídies de fulles en una cambra al seu extrem. No es coneix la mida de la posta, el període d'incubació ni el temps fins l'envolament. Els dos pares incuben la posta i proporcionen aliment als pollets.

Vocalització El cant es descriu com "una sèrie de notes nasals agudes, 'kiiu-kiiu-kiiu-kiiu...', de to i ritme uniformes" i el crit com "un 'xip!' agut". El cant també s'ha traduït com a "kyip-kyip-kyip-kyip-kyip" i el crit com a "krrrk".

Estat de conservacio La UICN l'avalua com a espècie de en risc mínim. Té una àmplia distribució, però no es coneix la mida de la població i es creu que està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates. Es troba en unes poques àrees protegides.

Taxonomia i sistemàtica El plegafulles boscà occidental va ser descrit per primer cop l'any 1867 per l'ornitòleg amater nord-americà George Newbold Lawrence amb el nom binomial Philydor virgatus i la localitat tipus "Angostura, Costa Rica".

Antany era inclòs en el gènere Hyloctistes i considerat coespecífic amb el plegafulles boscà oriental (A. subulatus). Les diferències en el cant, però, van propiciar la proposta de considera-la espècies diferents a finals del segle passat, si bé no tots els autors van seguir la proposta.RS Ridgely et G Tudor. 1994. The Birds of South America, Volume 2. University of Texas Press, Austin En època més recent, i arran estudis filogenètics moleculars, s'han inclòs en el gènere Automolus i s'han separat en dues espècies.

Fins i tot abans de la fusió genèrica, la taxonomia del plegafulles boscà occidental no estava establerta, i continua sent així. Les quatre subespècies es van incloure amb dues més en el que llavors es deia plegafulles de bosc ratllat (llavors H. subulatus, més tard A. subulatus). A principis del segle XXI, diversos autors van separar les quatre subespècies de Centreamèrica i Sud-amèrica occidental del plegafulles de bosc ratllat i van anomenar la nova espècie plegafulles de bosc occidental (llavors H. virgatus, ara A. virgatus). Van donar a les dues subespècies restants el nom anglès "eastern woodhaunter" i, pel principi de prioritat, van retenir el binomi A. subulatus. A finals del 2023, el Congrés Ornitològic Internacional, el Manual dels ocells del món (HBW) de BirdLife International i la taxonomia de Clements van adoptar la divisió, tot i que HBW anomena A. subulatus "plegafulles amazònic". Els Comitès de Classificació Nord-americà i Sud-americà de l'American Ornithological Society (AOS) no han adoptat la divisió, tot i que ambdós subcomitès assenyalen que alguns autors ho suggereixen.

Etimologia El nom genèric Automolus es compon de les paraules del grec antic «αυτομολος/automolos» que significa “desertor” que alhora deriva de «αυτομολεω/automoleō», “desertar”.

El nom específic virgatus prové del llatí «virgatus» que significa “ratllat” que alhora deriva de «virga», “ratlla”.

Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen dues subespècies:

A. v. nicaraguae (Miller & Griscom, 1925) ─ est de Nicaragua. A. v. virgatus (Lawrence, 1867) ─ Costa Rica i oest de Panamà. A. v. assimilis (von Berlepsch i Taczanowski, 1884) ─ est de Panamà dins oest de Colòmbia i oest d'Equador. A. v. cordobae (Meyer de Schauensee, 1960) ─ nord-oest de Colòmbia.

Referències

boscà occidental Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud Categoria:Ocells d'Amèrica Central