El Passeig Marítim de la Barceloneta és una via pública al costat del litoral de Barcelona, una part de la qual és inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Història A principis dels anys 1980, l'Ajuntament de Barcelona va encarregar la redacció del Pla Especial de Reforma Interior (PERI) i posteriorment la del Pla Especial de Millora Urbana de la Façana Marítima (PEMU) de la Barceloneta, que pretenia ordenar el front marítim. No obstant això, ambdós instruments urbanístics van resultar inoperants i, a més, el Ministeri d'Obres Públiques, tot aplicant la Llei de Costes, havia intervingut en l'enderrocament dels edificis il·legals construïts a la línia de mar.

Durant la dècada del 1980, la platja de Sant Sebastià, però fins al 1995 es va obrir el primer tram del nou passeig Marítim, entre la plaça del Mar i el carrer de l'Almirall Cervera, i ràpidament s'integrà en la vida quotidiana del barri. Per a la construcció d'aquest nou passeig es van enderrocar diverses instal·lacions de la platja, com bars, guinguetes i clubs esportius. Els arquitectes encarregats del projecte foren Jaume Artigues, Ana María Castañeda, Jordi Henrich, Miguel Roig i Olga Tarrasó.

Descripció A diferència de l'antic, el nou passeig Marítim es va construir a la mateixa rasant del barri per tal de conservar les vistes al mar i un accés directe a la sorra. A l'extrem de ponent, on enllaça amb el passeig Joan de Borbó, s'aixeca suaument un pla de granit que permet una visió frontal de la façana urbana i de la línia costanera. Hi ha un pas longitudinal de fusta que suavitza la transició entre la platja i el sòl de pedra i que alberga els serveis de platja. L'espai definit per les diverses plataformes de pedra i fusta, emmarcat irregularment per zones d'arbrat, permet crear una bona comunicació entre el mar i la ciutat.

El segon tram, més antic, enllaça la Barceloneta amb la zona del Port Olímpic. Un passeig longitudinal sobre l'estructura preexistent és enllaçat, mitjançant diverses escales, amb un nou camí a la sorra que perllonga el passeig baix amb les dues plataformes, una de pedra i una de fusta. Hi ha, a més, un balcó mirador, separat de la via de circulació per una doble filera de palmeres.

Les estratègies urbanístiques partien de diverses idees: la permanència del pla original de la Barceloneta, tot establint una continuïtat entre el barri, la platja, el mar i l'horitzó; la continuïtat del passeig de vora del mar, que enllaça el passeig Joan de Borbó i la plaça del Mar amb l'antic Passeig Marítim; la definició d'un límit urbà amb el traçat de fusta; el reconeixement del pla irregular de la Barceloneta a través de la creació de petites places delimitades per baixadors o rampes d'accés a la platja; la plantació d'arbres típics del clima mediterrani; i la millora del nivell de confort de la platja, amb la instal·lació de quioscos, dutxes i un enllumenat específic amb columnes d'acer inoxidable de 15 m d'alçada que ressegueixen la línia de la costa.

Referències

Vegeu també

Pavelló de la Companyia Transatlàntica

Categoria:Patrimoni monumental de la Barceloneta Marítim de la Barceloneta