Les confraries de Setmana Santa de Palma són un col·lectiu de confraries que s'organitzen en l'Associació de Confraries de Setmana Santa de Palma per organitzar els actes religiosos propis de la Setmana Santa palmesana, principalment les processons.

Confraria de la Santa Caritat i Sant Juníper Serra

Fundada el 2003, té la seu a l'església de la Mercè. El Dilluns Sant de 2022 estrenaren el seu pas, obra de Ramón Martín, que representa les negacions de Sant Pere i és portat a pes.

Confraria de Jesús del Gran Poder miniatura|La imatge de Jesús del Gran Poder

Fou fundada el 2001 i té la seu a la parròquia de Sant Joan d'Àvila, al polígon de Llevant.

Confraria de Santa Mònica miniatura|La confraria de Santa Mònica

Fou fundada el 1997 i està vinculada l'Escola Santa Mònica, gestionada per les agustines, motiu pel qual té la seu a l'església de la Concepció (propietat de les agustines). El 2002 estrenaren el seu pas, Jesús camí de Getsemaní.

Confraria de Nostra Senyora del Socors miniatura|La Mare de Déu del Socors La vesta consisteix en una capa daurada i túnica i caperutxa blanques; sobre la caperutxa, a la part central, porten la imatge del Socors brodada (antigament, una fotografia estampada). L'escut conté un cor en flames, l'anagrama de Jesús i l'escut papal sobre un fons vermell. Té la seu a l'església de la Concepció, on es guarda la imatge de la Mare de Déu del Socors, talla del i patrona de la confraria.

Pas - Mare de Déu del Socors És un anònim del que es guarda a l'església de la Concepció. Originàriament era una pietat i tenia un Crist jacent als peus, però es va perdre el i llavors va rebre la nova advocació del Socors.

Confraria de Jesús del Bon Perdó i Nostra Senyora de les Angoixes miniatura|La confraria del Bon Perdó pujant el carrer dels Oms un Dijous Sant. Fou fundada el 1988 amb seu a la parròquia del Beat Ramon Llull, a la barriada de Son Cotoner, tot i que actualment té la seu a l'església del Sagrat Cor de Jesús de la barriada dels Hostalets. Existeixen dos models de vesta: una amb la túnica i la caperutxa grogues, que correspon a la secció de Jesús del Bon Perdó, i una amb la túnica i caperutxa granades, que correspon a la secció de Nostra Senyora de les Angoixes; totes dues comparteixen la capa verda amb una creu groga brodada al costat i, al centre de la caperutxa, l'escut, un cor groc en flames, travessat per una espasa i amb espines sobre una creu daurada. El motiu d'aquesta duplicitat és l'agermanament de la confraria amb la Hermandad de Nuestra Señora de las Angustias d'Alcalá la Real (Jaén), de la qual la confraria palmesana incorporà el cor en flames a l'escut i l'advocació mariana en el nom de la confraria. Del 2013 al 2017 fou titular d'una processó en Dilluns Sant, que els dos primers anys tenia origen i terme a l'església de la Concepció, i els altres anys a l'església del Sagrat Cor; es deixà de celebrar amb la reforma de 2018. Està agermanada amb la Confraria de Simó Cirineu.

Passos - Jesús del Bon Perdó És obra d'Ana Rey (2018) i representa la Unció de Betània. El 2018 la imatge actual substituí l'antiga, que era obra de Manuel Barrado (1997) i que era portat amb rodes; el 2016 s'estrenà amb costaleres, totes dones, tot i que ocasionalment també surt amb rodes i no a pes. - Mare de Déu de les Angoixes És obra de Manuel Hernández León i representa una Dolorosa. S'estrenà en processó el 2001 i sempre ha estat portat per costalers. El 2016 estrenà el pali.

Antigament havia tret diversos passos. El primer de tots només sortí el 1989 i el retiraren perquè hom considerava que la iconografia no era pròpia de la Setmana Santa. Mentre no se'n confeccionava un de nou, el 1990 s'aprofità una imatge de Crist Ressuscitat () del convent de Santa Magdalena per fer un nou pas, juntament amb una Maria Magdalena del mateix convent; aquest conjunt processional sortí només aquell any i el següent. El 1992 la confraria tragué la Dolorosa de l'església de la Sang, que la cedí a la confraria per aquella Setmana Santa. El 1997 finalment la confraria estrenà la Unció de Betània, obra de Manuel Barrado, formada per una imatge de Jesús i una de Maria Magdalena. El 2016 s'aprofità que el pas canviava les rodes per costalers per restaurar la imatge de Maria Magdalena, que deixà de sortir. El 2018 aquest conjunt deixà de sortir perquè es confeccionà una nova imatge, obra d'Ana Rey.

Confraria de Nostra Senyora de la Soledat miniatura|La confraria del la Soledat Fou fundada l'hivern de 1957 per un grup de joves parroquians de l'església de la Soledat, molts dels quals eren treballadors de les fàbriques de la barriada de la Soledat, on sempre ha tengut la seu. La vesta està formada per túnica i capa blanques (tot i que els primers anys desfilaren sense capa i amb una túnica amb coa) i caperutxa negra, amb l'escut a la part central, que consisteix en la creu amb el Sant Sudari sobre el Golgotà. El 1959, pocs anys després de la fundació, la confraria començà a organitzar una processó en Divendres Sant per la barriada, sota l'advocació de la seva patrona i en la qual treien la imatge homònima. Aquesta processó es deixà de celebrar, però el 2004 es recuperà, aquesta vegada en Dimecres Sant i integrada en la processó del Camí de Getsemaní; actualment comparteix titularitat amb la Confraria de Santa Mònica, i alternen l'origen de la processó en un any i altre.

Passos - Nostra Senyora de la Soledat És obra de José Antonio Hernández Navarro (1993) i substitueix una imatge anterior, actualment conservada a la parròquia. L'original era portada amb andes per quatre homes fins que es va crear el nou escambell, ja per ser transportat amb rodes; la Setmana Santa de 1994 s'estrenà la nova imatge, també sobre el nou escambell sobre rodes.

Confraria de la Mare de Déu de la Salut miniatura|La confraria del Terreno pujant el carrer dels Oms un Dijous Sant. Fou fundada el 1957 dins la parròquia de la Mare de Déu de la Salut, a la barriada del Terreno, i sortí per primera vegada la Setmana Santa de 1958. Aquell mateix any organitzaren una processó en Divendres Sant alternativa a la del Sant Enterrament, que se celebrava de feia pocs anys; aquesta nova processó sortia de la capella del Castell de Bellver i acabava a la parròquia de Terreno, i es deixà de celebrar els anys vuitanta. La vesta està formada per túnica groga i capa i caperutxa negres, i porten l'escut brodat a la caperutxa, que consisteix en un calze amb una hòstia a la part central, l'anagrama de Maria a l'esquerra i l'anagrama de Jesús a la dreta. Fins a 2017 tenia la seu a la parròquia de la Mare de Déu de la Salut, al barri del Terreno, però el 2018 passaren a la parròquia de la Mare de Déu del Roser, a la barriada de Son Cladera. A més de l'esmentada processó del Sant Enterrament, l'any 1985 fou titular de la processó del Dilluns Sant, que sortí per única vegada del convent de Santa Clara i que tengué com a titular el pas de Jesús a l'Hort; com que l'any següent la confraria cedí el pas a la del Remei, la processó no es tornà a celebrar.

Passos - El Sant Sopar És obra de Xavier Raventós (1960) i representa el darrer sopar de Jesús amb els apòstols. Fou fet per encàrrec de la Confraria de Santa Marta; quan aquesta confraria desaparegué, cedí el pas a la Confraria de la Mare de Déu de la Salut, que el va treure per primera vegada el 1985. És un pas de dimensions molt grosses, i tot i que va sobre rodes és de circulació delicada. - Mare de Déu de la Salut És obra de Francisco Berlanga i representa l'advocació mariana que dona nom a la que llavors era la parròquia seu de la confraria. Fou encomanada el 1991 i sortí per primera vegada la Setmana Santa de 1992. El 1997 es realitzà un pali i un nou escambell perquè la imatge fos portada per costalers a la sevillana; d'aquesta manera, esdevenia el segon pas de la Setmana Santa palmesana de ser portat per costalers, després de la confecció del nou pas de l'Esperança el 1953. Per altra banda, els anys previs a l'obtenció del pas del Sant Sopar (1983, 1984 i 1985), la confraria tragué el pas de l'Oració de l'Hort, obra de Lluís Font (1867), que cedí el 1986 a la Confraria del Remei. A més, per la processó del Sant Enterrament la confraria treia un Sant Crist jacent portat amb andes per quatre persones que s'utilitzava per fer la representació de l'enterrament.

Confraria de Nostra Senyora del Remei Fou fundada el 1955 dins la parròquia del Remei, on sempre ha tengut la seu, i sortí per primera vegada el Dijous Sant d'aquell mateix any. És la confraria de la barriada del Molinar. La vesta, inspirada en l'hàbit dels trinitaris, consisteix en túnica blanca i capa i caperutxa negres, i sobre la túnica un escapulari, també blanc, que porta l'escut brodat a la part central, consistent una creu grega amb un pal blau i l'altre vermell. De 2012 a 2017 fou titular de la processó de la Sang del Molinar, celebrada en Dimecres Sant pel Molinar, amb origen i final a la parròquia del Remei; amb motiu de les reformes de 2018, aquesta processó no s'ha tornat a celebrar.

Passos - Oració a l'Hort És obra de Lluís Font (1867) i representa l'escena en què Jesús prega a l'Hort de Getsemaní. Els anys 1983, 1984 i 1985 sortí amb la Confraria de la Salut, que la cedí a la del Remei el 1986. És una de les poques imatges que encara són portades amb andes per quatre persones, com era tradicional a les processons mallorquines.

Confraria de Nostra Senyora de la Mercè Fou fundada el novembre de 1953 per iniciativa dels mercedaris de l'església de la Mercè, on la confraria sempre ha tengut la seu. La vesta, inspirada en l'hàbit dels mercedaris, és tota blanca amb l'escut brodat a la part central de la caperutxa, que consisteix en l'escut de l'orde de la Mercè; per la part inferior penja de dos punts una cadena de baules petites. Aquesta confraria sempre ha desfilat sense pas.

Confraria de l'Assumpció miniatura|El bes de Judes Fou fundada el Dijous Sant de 1952 dins de la parròquia de l'Assumpció per un grup de joves parroquians i participà per primera vegada en aquella mateixa processó. És la confraria de la barriada de Son Espanyolet. Ha portat sempre la mateixa vesta, conformada per túnica i caperutxa blau cel i capa blanca, colors marians; l'escut va a la part central de la caperutxa, i consisteix en una creu vermella sobre fons groc amb una hòstia al centre.

Passos - El bes de Judes És obra de Luis González Rey i representa el moment en què Judes lliura Jesús a les autoritats romanes. Va sortir per primera vegada la Setmana Santa de 2007.

Confraria de Sant Jeroni Fou fundada el 1952. Actualment té la seu a l'església de Santa Eulàlia, després que les jerònies del convent de Santa Elisabet abandonaren el monestir el 2015, la seva antiga seu i actualment en desús. La seva vesta és molt característica, car està feta tota de jute, tant la túnica com la caperutxa, que és apuntada però no té con; no porten capa i, en canvi, van tots fermats amb una cadena per la cintura i, en comptes de ciri, porten una creu de fusta de la qual penja un fanalet.

Passos - El Prendiment És obra del sevillà Ramón Martín i representa el moment en què Jesús és capturat a l'hort de les oliveres. Fou acabat el 2017 i va sortir per primera vegada la Setmana Santa d'aquell mateix any.

Confraria del Sant Crist de la Santa Creu