LAuditori Nacional de Mèxic () és un centre d'espectacles situat a l'avinguda passeig de la Reforma de la colònia Chapultepec en la Ciutat de Mèxic, just enfront de la zona hotelera de Polanco i a un costat del Campo Marte. És el principal recinte de presentacions al país i és considerat un dels més importants al món per diversos mitjans especialitzats. Fora hi ha l'estació Auditorio de la Línia 7 del metro. Va ser construït als anys 1950 i remodelat entre el 1988 i el 1991 per Teodoro González de León i Abraham Zabludovsky.
Història miniatura|esquerra|Maqueta de l'auditori original. miniatura|Un altre angle de l'Auditori Va començar a construir-se el 1952 per ordre del president Miguel Alemán Valdés per a organitzar-hi esdeveniments eqüestres. Se'n va concloure la construcció el 1953 sota comandament de Adolfo Ruiz Cortines amb un canvi en l'ús: ara estava pensat com a auditori municipal. D'aquest edifici només es conserva la graderia dels dos primers pisos. L'arquitecte Hugo Enrique Díaz Moro va ser dirigir el projecte i el també arquitecte Fernando Peña va materialitzar-lo amb l'ajuda dels enginyers Óscar de Buen i Guillermo Salazar Polanco.
El 1989 va ser tancat al públic per a una remodelació integral, que va ser executada pels arquitectes Abraham Zabludovsky i Teodoro González de León. Va ser reinaugurat el 6 de setembre de 1991, després de 18 mesos d'obres.
L'edifici va ser ampliat en capacitat, se'n va revestir la façana amb martelina (segell personal de tots dos arquitectes) i en van reforçar la isòptica i la qualitat acústica i equip escènic. Mexico's Auditorio Nacional Eyes More Top Ticket Sales Rankings with New Meyer Sound MILO System", nota en el sitio oficial de Meyer Sound
Actualment disposa de 9.366 butaques, dos pisos per a aparcar i un escenari de 23 metres d'altura i 23 metres d'amplada. L'administració de l'immoble va passar d'estar a càrrec del govern de la Ciutat de Mèxic a un fideïcomís tripartit entre govern federal, el municipal i la iniciativa privada.
L'esdeveniment de reinauguració va anar a càrrec de la Compañía Nacional de Danza, del Cor i l'Orquestra de Belles Arts. Aquest escenari també ha albergat les preses de possessió de la presidència de Mèxic de Luis Echeverría Álvarez el 1970 i de José López Portillo el 1976. Al capdavall, s'ha consolidat com un recinte d'excel·lència internacional.
Instal·lacions Al vestíbul de l'auditori es realitzen esdeveniments i fires. A més, hi ha un aparador amb objectes d'interès que hi han dipositat aquells que hi han passat. S'hi troben exposades les escultures Escenario 750 de Vicente Rojo Almazán i el mural escultòric Teorema inmóvil de Manuel Felguérez.
Dins del recinte es troba integrat l'Orgue Monumental de l'Auditori Nacional, un orgue que inclou vora 15.600 flautes.
A l'esplanada estan emplaçades les escultures La luna de Juan Soriano i Tres figuras áureas de Teodoro González de León. Sota les escalinates es va inaugurar un passeig de la fama amb buidatges en acer i petjades de les mans de diversos artistes que hi han estat.
Existeix un recinte altern, el Lunario de l'Auditori Nacional, dissenyat per a concerts més íntims, amb capacitat d'unes 1.000 persones.
Referències
Enllaços externs
Categoria:Sales de concert Categoria:Edificis de Ciutat de Mèxic