"Els anells d'Akhaten" (títol original en anglès "The Rings of Akhaten")Els anells d'Akhaten a Doctor Who Català, subtitulat al català és el setè episodi de la setena sèrie de la sèrie de televisió de ciència-ficció britànica Doctor Who. Va ser emès en anglès per primer cop per la BBC el 6 d'abril de 2013. Va ser escrit per Neil Cross i dirigit per Farren Blackburn.
La trama de l'episodi consisteix en la visita del Doctor i la seva companya Clara Oswald als Rings of Akhaten. Consisteixen diversos planetoides d'un sistema d'anell que orbiten al voltant d'un planeta més gran. Assisteixen a un festival religiós on la Reina dels Anys (Queen of Years), Merry Gejelh (Emilia Jones), està a punt de ser sacrificada pel paràsit d'Akhaten.
Li van demanar a Cross que escrivís aquest episodi després de l'èxit obtingut amb el guió i rodatge de "Hide", el qual era un episodi posterior. The Rings of Akhaten, el primer viatge de Clara a un món extraterrestre, va ser ideat perquè el Doctor pogués presentar-li simplement les meravelles de l'univers a la seva companya en comptes de fer que quedés encallada en un lloc menys amable com havia estat la constant al llarg de la història de la sèrie. L'episodi també explora el rerefons de Clara. Va ser filmat totalment dins l'estudi a finals d'octubre de 2012 i es van reutilitzar motlles per a representar alienígenes per tal d'estalviar diners. L'audiència de l'episodi va ser de 7,45 milions d'espectadors en el Regne Unit i va rebre una recepció ambivalent pel que fa a la seva emoció i trama.
Argument Sinopsi L'Onzè Doctor, després de veure finar a la Clara fins a dues vegades, decideix aprendre més sobre la seva companya i viatja al passat per tal d'espiar diferents passatges de la seva vida. Observa que els seus pares es van conèixer en una topada fortuïta per culpa de l'impacte d'una fulla a la cara del seu pare. El Doctor torna al present, recull Clara i la duu als Anells d'Akhaten, on observen una sèrie de planetoides en un sistema d'anell que orbiten un planeta; en un d'ells hi ha una piràmide que brilla. Allà visiten un mercat alienígena molt extens on la moneda d'intercanvi són objectes amb valor sentimental. És en aquesta fira que Clara coneix una nena anomenada Merry Gejelh,‘Doctor Who’ Recap: ‘The Rings of Akhaten’ | Anglophenia | BBC America la Reina dels Anys. Merry explica a Clara que s'amaga perquè ha de cantar una cançó en una cerimònia i té por a equivocar-se. La companya aconsegueix tranquil·litzar la nena explicant-li el que un cop li digué la seva mare i permeté que Merry fes cap a la cerimònia. esquerra|miniatura|Vigília (en anglès, Vigil) presents en una exposició de Doctor Who. El Doctor i la Clara assisteixen a la cerimònia, on el Doctor li explica que des que els Anells es van establir s'ha cantat una cançó ininterrompudament per tal de mantenir adormit el vell Déu d'Akhaten. Merry comença a cantar, unint-se al corista que hi ha a la piràmide. Durant la cançó, un feix de llum de la piràmide embolcalla Merry i és arrossegada cap a la piràmide per sacrificar la seva ànima a Akhaten. El Doctor i la Clara lloguen una bicicleta espacial amb què condueixen fins a la piràmide. El Doctor li promet a Merry que no s'ha de sacrificar, perquè aturarà a Akhaten. El Doctor deixa escapar de la piràmide a Clara i Merry, però Akhaten, la criatura parasitària en forma de planeta, desperta llavors.
Clara i Merry fugen de nou a la cerimònia i el Doctor s'enfronta a la criatura tenint en compte que s'alimenta de records, històries i sentiments. Llavors intenta empatxar-lo oferint-li tots els rècords d'un Senyor del Temps; Merry alhora dirigeix els ciutadans en un cant d'esperança, confonent a Akhaten fent-lo desaparèixer. No obstant això, els records del Doctor no són suficients per afartar la criatura i Akhaten reapareix. Per sort, Clara torna per ajudar-lo i obsequia Akhaten amb la fulla que va topar la cara del seu pare el dia que va conèixer la seva mare i que conté una quantitat infinita i incalculable d'històries que la mare de Clara no va arribar a veure perquè ella va morir jove. Akhaten fa implosió i així, els Anells són salvats.
Continuïtat A l'episodi The Bells of Saint John el Doctor troba una fulla dessecada entre les pàgines del llibre de Clara, 101 Places to See (literalment en català, «101 llocs a visitar»). Clara es refereix a ella enigmàticament com la "primera pàgina". En l'escena d'obertura de "The Rings of Akhaten" es presenta aquesta i es mostra com un contratemps amb una fulla va conduir a la primera trobada dels seus pares. El Doctor menciona a Clara que ja havia visitat Akhaten feia molt de temps amb la seva neta. Això és una referència a Susan Foreman, la neta i companya que va viatjar amb el Primer Doctor.
Referències externes El Doctor cita el poema The Walrus and the Carpenter de Lewis Carroll quan fa el seu discurs a Merry Gejelh i esmenta "...sabates i vaixells i lacre […] cols i reis...". http://www.bbcamerica.com/anglophenia/2014/03/poetry-doctor
Producció El guionista Neil Cross era fan de Doctor Who, però mai no havia tingut temps d'escriure'n cap episodi. La productora executiva Caroline Skinner, que s'havia incorporat a la sèrie per a la setena temporada, el coneixia i li va oferir adaptar-li l'agenda perquè pogués escriure un episodi; estava disposat a fer-ho. El productor executiu i guionista principal Steven Moffat es va mostrar satisfet amb la incorporació de Cross, ja que aquest ja havia exercit de productor creador a la sèrie Luther. Cross havia escrit el novè episodi de la sèrie, "Ocult", que va agradar als productors; per això, li van demanar que escrivís "Els anells d’Akhaten" quan es trobava al Regne Unit després d'haver finalitzat el rodatge de "Ocult". "Els anells d'Akhaten" va ocupar el lloc del setè episodi, destinat originalment a un guió de Chris Chibnall; la plaça va quedar lliure quan Chibnall va haver de retirar-se'n perquè, al mateix temps, estava escrivint i produint la sèrie de misteri i crims Broadchurch per a la cadena ITV. L'actriu Jenna-Louise Coleman va assenyalar "Els anells d'Akhaten" om un dels seus episodis preferits de la segona meitat de la setena temporada, ja que va ser la primera aventura de la Clara que va permetre al públic veure com la història "[començava] de nou".
La idea de basar l'episodi en un planeta alienígena va sorgir a Moffat, Skinner i el productor Marcus Wilson quan es van adonar que havien realitzat grans seqüències en localitzacions exteriors durant la primera meitat de la temporada —amb "Una ciutat anomenada Pietat" i "Els àngels prenen Manhattan"—, però no en tenien cap per a la segona meitat.Van decidir crear una història ambientada en «un món creat als nostres estudis per fer-te sentir realment que ets allà fora», en lloc de fer que el Doctor «prometés meravelles d'altres mons als seus companys i després els deixés atrapats en un túnel subterrani». Així doncs, l'episodi es va dissenyar perquè el Doctor pogués mostrar realment a la seva nova companya les meravelles que havia promès. L'equip de producció pretenia mostrar «el millor planeta alienígena» de Doctor Who. Originalment, l'episodi tenia una seqüència prèvia als crèdits diferent, que consistia en una escena llarga a la cuina on la Clara comunicava al Doctor que no podia viatjar amb ell perquè tenia responsabilitats laborals, i el nen de qui té cura li pregunta si el Doctor és el seu xicot. La intenció de Cross era contraposar aquesta escena «mundana» a l'escala immensa del planeta. Tanmateix, Moffat va considerar que, en aquell moment de la sèrie, el Doctor hauria d'investigar la Clara a través dels seus pares; per això, Cross va modificar l'escena per incloure-hi la fulla, una idea que Moffat va aprovar. Inicialment, la resolució havia de consistir que el Doctor derrotés el planeta amb el seu discurs, una situació que Cross va comparar amb «enfrontar-se a un dels Déus Antics de Lovecraft: un alienígena tan aliè que és pràcticament un ésser sobrenatural». Moffat va assenyalar que el Doctor ja havia pronunciat discursos semblants anteriorment i que li interessava més que fos la Clara qui salvés la situació. Després de rumiar-s'ho una estona, Cross es va adonar que podia incorporar la fulla a la solució.
La lectura del guió de "Els anells d’Ahkaten" va tenir lloc el 17 d'octubre de 2012, i el rodatge va començar la setmana següent, el 22 d'octubre. El director Farren Blackburn havia treballat anteriorment al programa en l'especial de Nadal del 2011 "El doctor, la vídua i l'armari". Segons l'actor Matt Smith, hi havia «entre 50 i 60 alienígenes amb pròtesis» en una escena ambientada en un mercat alienígena. El Doctor apareix poc al primer acte perquè Smith estava ocupat rodant preses addicionals o refent escenes per a "Malson en plata". Neill Gorton, de Millennium FX, va comentar que «sempre havia volgut fer una escena com la de la cantina de Star Wars» i que havia treballat en diferents motlles en el seu temps lliure per si es podien utilitzar en el futur, ja que crear trenta alienígenes diferents de cop hauria superat el pressupost. Bona part de l'episodi es va articular al voltant de converses sobre què es podia crear amb recursos limitats. Per exemple, Cross va recordar que el productor Marcus Wilson el va trucar i li va preguntar: "Sempre hem volgut tenir una moto com la de El retorn del Jedi i sabem com fer-la de manera econòmica; podries incloure'n una a la història?" Tanmateix, Cross va opinar que la moto va acabar tenint més punts en comú amb Flash Gordon. Les cançons van ser compostes per Murray Gold. Per ajudar a situar l'època, a l'inici de l'episodi sona la cançó "Ghost Town" del grup The Specials i es veu el Doctor llegint un exemplar de The Beano del 1981. quell número de The Beano es va reeditar i es va incloure en una edició especial temàtica de Doctor Who el 15 de maig de 2013.
Emissió i recepció The Rings of Akhaten es va emetre per primer cop al Regne Unit a la BBC One el 6 d'abril de 2013. L'audiència a la nit va ser de 5,5 milions i va suposar un 28,8% de quota de pantalla. Quan es van sumar els espectadors per time shifting la xifra final va ascendir als 7,45 milions, esdevenint el sisè programa més vist de la setmana a la BBC One. A més a més, va rebre més de dos milions de visualitzacions a través del BBC iPlayer durant l'abril, fet que el va convertir en el més vist d'aquell mes al reproductor. L'episodi va rebre una puntuació de 84 sobre 100 en l'Appreciation Index.
Recepció crítica L'episodi va rebre crítiques diverses. Neela Debnath, de The Independent, el va qualificar de «commovedor» i va opinar que centrar l'episodi en un nen «hi aporta un valor afegit». També va elogiar l'estètica i la naturalesa afectuosa del personatge de la Clara.Geoff Berkshire, de Zap2it, va expressar opinions similars i també va lloar l'actuació d'Emilia Jones. Tant Debnath com Berkshire van comparar la narrativa amb l'etapa de Russell T Davies (2005–2010). El crític de The Guardian Dan Martin va descriure la història com a «lleugera i senzilla [però] explicada amb traços amplis i eficaços» i amb un apartat visual «esplèndid». Va elogiar especialment l'eficàcia emocional del final, però va opinar que la "La Mòmia", tot i ser visualment impressionant, va resultar "una mica decebedora després de tota l'expectació creada".