Dulces compañías és una pel·lícula mexicana de 1996 dirigida per Óscar Blancarte. Va ser protagonitzada per Ana Martín, Roberto Cobo i Ramiro Huerta. El guió és basat en les peces teatrals Bajo el silencio i Un misterioso pacto, del dramaturg Óscar Liera.Oscar Blancarte y sus poco dulces compañías a El Tiempo, 16 de març de 1996
Sinopsi Nora (Ana Martín), una professora de geografia, contracta els serveis d'un prostituto (Ramiro Huerta) als carrers de la Ciutat de Mèxic. No obstant això, l'home no és el que aparenta. Després del seu suposat ofici, s'amaga un psicòpata i ressentit social que a més de robar-la, tortura física i psicologicamente a Nora, fins a assassinar-la brutalment.
Un any després, la història es repeteix en el mateix apartament on Nora va ser assassinada. El mateix psicòpata és ara contractat per Samuel (Roberto Cobo), un actor i titellaire de 58 anys d'edat, que igual que Nora, serà víctima de la brutalitat i tortures de l'assassí.
El comú denominador de totes dues víctimes és l'extrema solitud que tots dos pateixen. La necessitat d'afecte és, al seu torn, el nexe que tenen amb el seu victimari.Dulces compañías a cinema22
Repartiment Ana Martín... Nora Roberto Cobo... Samuel Ramiro Huerta... Assassí
Comentaris La pel·lícula està basada en dues peces del malmès dramaturg Óscar Liera, per la qual cosa l'acció transcorre gairebé per complet en un sol escenari i amb tot just dos protagonistes per segment. En general sempre s'intenta “obrir” les obres de teatre que són adaptades al cinema, afegint seqüències en exteriors per a evitar la sensació d'asfíxia que pot generar una pel·lícula que es manté tancada entre quatre parets. En el cas de Dolces companyies s'inclouen breus escenes on el psicòpata recorre alguns carrers de la Ciutat de Mèxic, així com fugaços flashbacks o ensomnis que transporten als personatges més enllà del departament per a mostrar fragments del seu passat, com les visites que fa Nora a algun antre d'estrípers degudament disfressada amb una perruca vermella. Tanmateix, això no disminueix la creixent claustrofòbia del relat, la qual cosa concorda amb el que es vol narrar encara que a alguns espectadors pugui resultar-los pesat.
Premis En la XXXVIII edició dels Premis Ariel va tenir dotze nominacions i sis premis.
|rowspan="12" scope="row"| 1996 |scope="row"| Dulces compañías |scope="row"| Millor pel·lícula
|scope="row"| Oscar Blancarte |rowspan=1 scope="row"| Millor direcció
|scope="row"| Ramiro Huerta i Roberto Cobo |rowspan=1 scope="row"| Millor actor
|scope="row"| Oscar Blancarte |rowspan=1 scope="row"| Millor guió adaptat
|scope="row"| Oscar Reynoso |rowspan=1 scope="row"| Millor banda sonora
|rowspan=1 scope="row"| María Eugenia Castillejos |rowspan=1 scope="row"| Millor tema musical
|scope="row"| Miguel Sandoval |rowspan=1 scope="row"| Millor so
Referències
Enllaços externs Salvador Nuñez.com: ¿Conoces estas cinco películas de temática LGBT hechas en México?
Categoria:Pel·lícules de Mèxic del 1996 Categoria:Pel·lícules de ficció criminal Categoria:Pel·lícules dramàtiques de Mèxic Categoria:Pel·lícules de temàtica LGBT de la dècada del 1990 Categoria:Pel·lícules basades en obres de teatre Categoria:Pel·lícules de temàtica LGBT de Mèxic Categoria:Pel·lícules dramàtiques del 1996