La música electrònica en directe (també coneguda com a electrònica en viu o en temps real) és una forma de música que pot incloure dispositius electrònics tradicionals de generació de so, instruments musicals elèctrics modificats, tecnologies de generació de so piratejades i ordinadors. Inicialment, la pràctica es va desenvolupar en reacció a la composició basada en el so per a suports fixos com la música concreta, la música electrònica i la música antiga per ordinador. La improvisació musical sovint té un paper important en la interpretació d'aquesta música. Els timbres de diversos sons es poden transformar àmpliament mitjançant dispositius com ara amplificadors, filtres, moduladors d'anells i altres formes de circuit . La generació i manipulació d'àudio en temps real mitjançant codificació en viu ja és habça itual.
Història 1800–40 Els primers instruments electrònics esquerra|miniatura|260x260px|Aquest Telharmonium consola (probable pictured en el tardà 1890s) és un òrgan electrònic primerenc per Thaddeus Cahill, i un dels primers instruments electrònics va utilitzar per actuació viva. Els primers instruments electrònics destinats a actuacions en directe, com el Telharmonium de Thaddeus Cahill (1897) i instruments desenvolupats entre les dues guerres mundials, com el Theremin (1919), Spharophon (1924), ondes Martenot (1928) i el Trautonium (1929), es poden citar com a antecedents , però es pretenien simplement com a nous mitjans de producció de so, i no van fer res per canviar la naturalesa de la composició o interpretació musical .
Moltes de les primeres composicions incloïen aquests instruments electrònics, tot i que els instruments s'utilitzaven normalment com a complement per a instruments clàssics estàndard. Un exemple inclou el compositor Joseph Schillinger, que el 1929 va compondre la Primera Suite Airphonic per a Theremin i Orquestra, que es va estrenar amb l'Orquestra de Cleveland amb Leon Theremin com a solista. Percy Grainger, va utilitzar conjunts de quatre o sis teremins (preferentment a un quartet de corda) per a les seves primeres composicions experimentals de Free Music (1935–37) a causa de la completa llibertat de to "planejant" de l'instrument ( ; ). Les ondes Martenot també es van fer servir com a instrument destacat als anys trenta, i el compositor Olivier Messiaen la va utilitzar a la Fête des Belles Eaux per a sis ondes, escrites per a l'Exposició Internacional de París de .
Cage's Imaginary Landscape No. 1 (1939) va ser una de les primeres composicions que va incloure un ús innovador de material electrònic en directe; presentava dos plats giratoris de fonògraf de velocitat variable i enregistraments en to sinusoidal . L'interès de Cage per l'electrònica en directe va continuar durant els anys quaranta i cinquanta, proporcionant inspiració per a la formació de diversos grups d'electrònica en viu a Amèrica que van arribar a considerar-se els pioners d'una nova forma d'art ,157).
Anys 1950–60 esquerra|miniatura|Stockhausen (2 de setembre de 1972 al Shiraz Arts Festival, als controls de so de l'obra electrònica en viu Mantra), que va escriure diverses composicions electròniques notables als anys seixanta i setanta en què es va afegir amplificació, filtratge, retard de cinta i espacialització per viure una interpretació instrumental A Europa, Pierre Schaeffer havia intentat generar en directe les etapes finals de les seves obres en el primer concert públic de música concreta del 1951 amb un èxit limitat. No obstant això, va ser a Europa a finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta quan es va produir la transició més coherent de les tècniques electròniques d'estudi a la síntesi en viu. Transición II (1959) de Mauricio Kagel va combinar dos magnetòfons per a la manipulació en directe dels sons del piano i la percussió, i a partir del 1964 Karlheinz Stockhausen va iniciar un període de treball intensiu amb electrònica en viu amb tres obres, Mikrophonie I i Mixtur (ambdues 1964), i Mikrophonie II . Si bé les anteriors composicions electròniques en directe, com Cage's Cartridge Music (1960), havien emprat principalment l'amplificació, la innovació de Stockhausen va ser afegir transformació electrònica mitjançant el filtratge, cosa que va esborrar la distinció entre música instrumental i electrònica .
Durant la dècada de 1960, diversos compositors van creure que la composició basada en estudis, com ara la música concreta, no tenia elements fonamentals per a la creació de música en viu, com ara: espontaneïtat, diàleg, descobriment i interacció grupal. Molts compositors van veure el desenvolupament de l'electrònica en viu com una reacció contra "l'ètica en gran part tecnocràtica i racionalista de la música de cinta processada d'estudi", que estava desproveïda del component visual i teatral de la representació en directe . A la dècada de 1970, l'electrònica en directe s'havia convertit en l'àrea principal d'innovació en música electrònica .
Anys 1970–80 Els anys setanta i vuitanta van destacar per les contribucions del músic electrònic Jean Michel Jarre. L'èxit d'Oxygene i els seus concerts a gran escala que va interpretar van atreure milions de persones, batent el seu propi rècord de públic més nombrós quatre vegades (; ; ). De fet, Jarre va continuar batent els seus propis rècords fins a finals de segle, amb 3,5 milions de persones que van assistir a l'oxigen de Moscou .
Anys 90 Laptronica miniatura|250x250px|Farmers Manual 2002, actuant laptronica Laptronica És una forma de música electrònica viva o música d'ordinador en quins portàtils és utilitzada instruments tan musicals. El terme és un portmanteau de "ordinador de portàtil" i "electronica". El terme va obtenir un grau segur de moneda en el 1990s i és d'importància a causa de l'ús d'altament ser de computació potent va fer disponible a músics dins altament forma portàtil, i per això en actuació viva. Moltes formes sofisticades de producció de so, manipulació i organització (quin va haver-hi hitherto només estat disponible en estudis o institucions acadèmiques) esdevenia disponible d'utilitzar en actuació viva, en gran part pels músics més joves van influir per i interessat en formes de música populars experimentals en desenvolupament (, [la necessitada]). Una combinació de molts portàtils pot soler formar una orquestra de portàtil.
Codificació en directe alt=Example live coding performance|miniatura|200x200px|Exemple de codificació viva que utilitza Impromptu Codificació en directe (de vegades anomenat "programació sobre la marxa" ( ,), "programació just in time") és una pràctica de programació centrada en l'ús de programació interactiva improvisada. La codificació en viu s'utilitza sovint per crear suports digitals basats en el so i la imatge, i és particularment freqüent en la música per ordinador, combinant la composició algorítmica amb la improvisació ( ,). Normalment, el procés d'escriptura es fa visible projectant la pantalla de l'ordinador a l'espai de l'audiència, amb formes de visualitzar el codi en una àrea de recerca activa ( ,). També hi ha aproximacions a la codificació en viu humana en dansa . Les tècniques de codificació en directe també s'utilitzen fora del rendiment, com per exemple en la producció de so per a pel·lícules o treballs audiovisuals per a instal·lacions d'art interactives .
La codificació en directe és també una tècnica cada vegada més popular en conferències i presentacions de conferències relacionades amb la programació, i ha estat descrita com una "bona pràctica" per a conferències d'informàtica per part de Mark .
Improvisació electroacústica miniatura|331x331px| Keith Rowe (imatge del 2008) improvisant amb una guitarra preparada en un festival de música a Tòquio. La improvisació electroacústica (EAI) és una forma d'improvisació lliure que originalment es coneixia com a electrònica en viu. Forma part del món de l'art sonor des dels anys trenta amb les primeres obres de John Cage ( , ; ). La revista Source va publicar articles de diversos compositors líders en electrònica i avantguarda als anys seixanta .
Va estar influenciat per la música electrònica i electroacústica i la música de compositors experimentals nord-americans com John Cage, Morton Feldman i David Tudor. El grup britànic d'improvisació lliure AMM, en particular el seu guitarrista Keith Rowe, també han tingut un paper important en l'atenció de la pràctica.
John Cage– Imaginary Landscape(1939–1952) John Cage– Cartridge Music(1960) Robert Ashley– Wolfman(1964), Lecture Series(1965), Purposeful Lady Slow Afternoon(1968) Karlheinz Stockhausen– Mikrophonie I & II(1964 and 1965); Mixtur(1964); Solo(1966); Prozession(1967); Kurzwellen(1968); Spiral(1968) Alvin Lucier– Music for Solo Performer(1965), North American Time Capsule(1967), Vespers(1968) Johannes Fritsch– Partita(1965–66) for viola, contact microphones, tape recorder, filters, and potentiometers (4 players); Modulation 2(1967), for 13 instruments and live electronics; Akroasis(1966–68) for large orchestra with jazz band, two singers, live electronics, hurdy-gurdy, music box, and newsreader David Behrman– Wave Train(1967) Gordon Mumma– Hornpipe(1967) Steve Reich– Pendulum Music(1968) Max Neuhaus– Drive-in Music(1968) Larry Austin– Accidents(1968) Richard Teitelbaum– In Tune(1968) Louis Andriessen, Hoe het is(1969) for 52 strings and live electronics Louis Andriessen, Reinbert de Leeuw, Misha Mengelberg, Peter Schat, Jan van Vlijmen – Reconstructie(1969), Morality opera for soloists, 3 mixed choirs, orchestra, and live electronics George Brown – Splurge(1969) Takehisa Kosugi– 712-9374(1969) Roger Smalley– Transformation I(1969)
Vegeu també Max/MSP Supercollider
Fonts Altena, Arie (2006). "Jeff Carey / Jozef van Wissem, Tetuzi Akiyama / Martin Siewert: Three Sets of Strings & Electronics in Different Combinations". DNK Amsterdam: Concert Series for New Live Electronic and Acoustic Music in Amsterdam (press release, 27 novembre; Accessed 2 maig 2013). Anon. (2009). "Tech Know: Programming, Meet Music". BBC News. 2009-08-28. Accedit 2010-03-25. Anon. (2012–2015). "How Are the DJ Rankings Calculated?". Osaka: DJRankings.org (Accedit 5 març 2015) Anon. (n.d.(a)). "Source: Music of the Avant-Garde (list of issues with Notes "from Deep Listening's website"). UbuWeb: Sound (Accedit 2 maig 2013). Anon. (n.d.(b)). "Communion by Universal Everything and Field.io: interview". Accedit 5 febrer 2013. Anon. (n.d.(c)). "What Is a 'Live P.A.'?" Livepa.org (consultat el 5 març 2015). Anon. (n.d.(d)). "Concerts with Record Attendance". Noise Addicts blog (Accedit 2 març 2018). Anon. (n.d.(e)). "Jean Michel Jarre". Famouscomposers.net (Accedit 7 març 2019). Cacciottolo, Mario (2008). "Jarre Breathes Again with Oxygene". BBC News (Accedit 6 octubre 2015). Cage, John (1960).Imaginary Landscape No. 1: for Records of Constant and Variable Frequency, Large Chinese Cymbal and String Piano. S.l.: Henmar Press; New York: Sole Selling Agents, C. F. Peters. Collins, Nick (2003) "Generative Music and Laptop Performance", Contemporary Music Review 22, no. 4:67–79. Collins, Nick (2007). "Live Electronic Music." In The Cambridge Companion to Electronic Music, edited by Nick Collins and Julio d'Escriván, pp. 38–54. Cambridge Companions to Music. Cambridge: Cambridge University Press. ; . Collins, Nick, Alex McLean, Julian Rohrhuber, and Adrian Ward (2003), "Live Coding in Laptop Performance", Organised Sound 8, no. 3: 321–30. doi:10.1017/S135577180300030X. (Archive from 17 juny 2018, consultat el 14 abril 2020) Emmerson, Simon (2007). Living Electronic Music. Aldershot, Hants.: Ashgate. Eyles, John (2006). "Anàlisi estesa: 4g: Núvol". AllAboutJazz.com (21 juny) (Accedit 2 maig 2013). Everitt, Matt (2015). "The First Time with … Jean Michel Jarre". BBC Radio 6 (Sunday 4 October; Accedit 2 març 2018).