Leruguera becfina australiana (Edolisoma tenuirostre) és una espècie d'ocell de la família dels campefàgids (Campephagidae).
Descripció L'eruguera becfina és un ocell forestal de l'est i el nord d'Austràlia i Nova Guinea. Presenta un fort dimorfisme sexual en el plomatge. El mascle és de color gris pissarra fosc, amb negre al voltant del bec i negre a les ales. La femella marró presenta una línia fosca a través de l'ull, una extensa franja fina al pit i al ventre, i ales marrons força llises (molt més marrons i sense les barres alars blanques del Triller variat). Especialment en el plomatge femení mostra variació geogràfica. Es troba a la capçada d'una àmplia varietat d'hàbitats forestals, boscos, matolls i sabanes. Les vocalitzacions inclouen una seqüència llarga (10 segons) de brunzits repetits semblants als d'insectes, també una "versió" més lenta, i una seqüència de notes clares semblant a la del pit-roig.
Hàbitat i distribució Habita boscos, sabanes i manglars de les terres baixes a Palau; Pohnpei i Yap, a les Illes Carolines. Sud-oest de Sulawesi, incloent les illes Banggai, Sula, Sangihe i Talaud. Les illes Tanahjampea, Kalaotoa, Tukangbesi, al Mar de Flores. Lomblen i Timor a les illes Petites de la Sonda; Morotai, Halmahera, Bacan, Obi, Bisa, Ambon, Seram i Seram Laut, Banda i Watubela, a les Moluques; illes Kai i Aru. Illes Raja Ampat, a Waigeo, Salawati, Kofiau, Misool. Nova Guinea, incloent les illes Biak i Numfor; arxipèlags de Lousiade i D'Entrecasteaux; Illes Salomó. Nord i est d'Austràlia.
Taxonomia L'eruguera becfina va ser descrita per primer cop l'any 1831 pel naturalista escocès William Jardine amb el nom binomial Gracaulus tenuirostris i la localitat tipus "New Holland" ara Nova Gal·les del Sud.
No hi ha àmplia coincidència entre els diferents autors en l'assignació de subespècies, entre Edolisoma tenuirostre i Edolisoma remotum. Les taxonomies que segueixen la taxonomia de BirdLife Internacional (BLI) no reconeixen com espècies de ple dret les següents esmentades. Tanmateix, principalment el Congrés Ornitològic Internacional (COI) i la llista Clements/ebird sí que ho fan principalment basant-se en la integració de dades genòmiques i d'ADNmt (McCullough et al. 2022) amb avaluacions de plomatge i vocalitzacions (Eaton et al. 2021), complementat amb coneixements de l'ADN mitocondrial (Pedersen et al. 2018):
Edolisoma tenuirostre timoriense (BLI) - Edolisoma timoriense (COI). Edolisoma remotum erythropygium (BLI) - Edolisoma erythropygium (COI). Edolisoma tenuirostre pelingi (BLI) - Edolisoma pelingi (COI). Edolisoma tenuirostre amboinense (BLI) - Edolisoma amboinense (COI).
Per altra banda, els tàxons en que si que hi ha un ampli consens són els següents:
eruguera de Geelvinkeruguera de Geelvink Rev. 20/03/2021 Edolisoma tenuirostre meyerii Edolisoma meyerii, de l'illa de Biak, propera al nord-oest de Nova Guinea. eruguera de l'illa d'Obieruguera de l'illa d'Obi Rev. 20/03/2021 Edolisoma tenuirostre obiense Edolisoma obiense, pròpia de les illes Banggai (properes a Sulawesi oriental) i d'Obi i Bisa (a les Moluques centrals). eruguera de Rosseleruguera de Rossel Rev. 20/03/2021 Edolisoma tenuirostre rostratum Edolisoma rostratum, propia de l'illa de Rossel, a l'arxipèlag Louisiade. eruguera becfina de les Moluqueseruguera becfina de les Moluques Rev. 20/03/2021 Edolisoma tenuirostre grayi Edolisoma grayi, de les Moluques septentrionals. La resta de subespècies formarien una última espècie: eruguera becfina australianaeruguera becfina australiana Rev. 20/03/2021 (Edolisoma tenuirostre, sensu stricto), amb una ampla distribució.
Referències
becfina Categoria:Ocells d'Oceania