miniatura|Elcanà i les seves dues dones En cultures on la monogàmia és obligatòria, la bigàmia és l'acte de contraure matrimoni amb una persona mentre encara està legalment casat amb una altra. Una separació legal o de fet de la parella no altera el seu estat civil com a persones casades. En el cas d'una persona en procés de divorci del seu cònjuge, es considera que aquesta persona està legalment casada fins que el divorci esdevingui definitiu o absolut segons la llei de la jurisdicció corresponent. Les lleis de la bigàmia no s'apliquen a les parelles que tinguin una relació de fet o de convivència o que entrin en aquestes relacions quan hom està legalment casat. Si el matrimoni anterior és nul per qualsevol motiu, la parella no està casada i, per tant, cada part és lliure de casar-se amb una altra sense caure en les lleis de la bigàmia.
La bigàmia és un delicte a la majoria de països que només reconeixen els matrimonis monògams. Quan es produeix en aquest context, sovint ni el primer ni el segon cònjuge en són conscients. Als països que tenen lleis de bigàmia, amb algunes excepcions (com Egipte i l'Iran), el consentiment d'un cònjuge anterior no fa cap diferència en la legalitat del segon matrimoni, que normalment es considera nul.
Història de les lleis anti-bigàmia Fins i tot abans que el cristianisme esdevingués la religió oficial de l'Imperi Romà, Dioclecià i Maximià van aprovar estrictes lleis contra la poligàmia el 285 dC que obligava la monogàmia com a única forma de relació matrimonial legal, com havia estat tradicionalment el cas de la Grècia i Roma clàssiques. El 393, l'emperador romà Teodosi I va emetre un edicte imperial per estendre la prohibició de la poligàmia a les comunitats jueves. El 1000, el rabí Rabeinu Guerxom va dictaminar la poligàmia inadmissible a les comunitats jueves asquenazites que vivien en un entorn cristià.
Dret canònic En el cànon 4, distinció 26, del Decret de Gracià es diu:
El cànon 5, distinció 34, del mateix decret diu:
En el capítol 2, títol 21, llibre 4 de les Decretals es recull una del papa Luci III de 1181:
En el capítol 19, títol 1, llibre 4 de las Decretals es recull una altra del papa Climent III de 1188:
En el Concili de Trento () se va acordar respecte del matrimoni:
Situació legal miniatura|Felip I de Hessen, va ser exposat com a bigamista el 1540 per la seva germana, Elisabeth La majoria dels països occidentals no reconeixen els matrimonis polígams i consideren la bigàmia un delicte. Diversos països també prohibeixen a les persones viure un estil de vida polígam. És el cas d'alguns estats dels Estats Units on la criminalització d'un estil de vida polígam es va originar com a lleis antimormones, tot i que poques vegades s'apliquen.
En dret diplomàtic, els cònjuges consulars de països polígams de vegades estan exempts de la prohibició general de poligàmia als països d'acollida. En alguns països, tanmateix, només es pot acreditar un cònjuge d'un diplomàtic polígam.
Per països Austràlia: il·legal. Fins a 5 anys de presó. Bèlgica: il·legal. 5-10 anys de presó."strafwetboek" article 391 Brasil: il·legal. 2–6 anys de presó.Codi Penal del Brasil, Art. 235 Canadà: il·legal.Criminal Code, sect 290. Xina: il·legal. Fins a 2 anys de presó i fins a 3 anys per bigàmia amb soldats (però tolerada per a algunes minories, com els tibetans, en algunes zones rurals del sud-oest). Colòmbia Ilegal amb excepcions (com ara la religió). Tot i que la bigàmia ja no existeix com a figura única del codi judicial colombià que es casa amb algú nou sense dissoldre un matrimoni anterior, pot produir-se altres delictes com ara falsificació d'estat civil o supressió d'informació. Egipte: legal per als homes si la primera dona ho consent. Eritrea: il·legal. Fins a 5 anys de presó. Alemanya: il·legal. Penable. Ghana: il·legal. Fins a 6 mesos de presó. Hong Kong: il·legal. Fins a 7 anys de presó. Islàndia: il·legal. Índia: legal només per a homes musulmans, però molt poques vegades es practica. Fins a deu anys de presó per a altres persones excepte a l'estat de Goa per als hindús a causa del seu propi codi civil. Indonèsia: depenent de la tribu específica en qüestió, la bigàmia pot ser legal o il·legal. República d'Irlanda: delicte segons l'article 57 de la Llei de delictes contra la persona de 1861, fins a set anys de presó.; ; El director de la fiscalia té discreció i poques vegades processa. El dret canònic catòlic permet un segon matrimoni si el primer era en una oficina registral del Regne Unit o l'anul·lava l'església; l'estat considerava que aquests matrimonis eren bigàmics sense anul·lació civil (més restringida que una anul·lació de l'església) ni divorci (il·legal des de 1937 fins a 1996) i dos casos dels anys seixanta van conduir a la suspensió de sentències.; La llei de 1861 va substituir una llei de 1829 que, al seu torn, va substituir les de 1725 i 1635. Iran: legal per als homes amb el consentiment de la primera esposa. Poques vegades es practica. Israel: il·legal per als membres de cada comunitat confessional. Fins a 5 anys de presó.Penal Law Amendment (Bigamy) Law, 5719 (1959), which applies to members of each confessional community, including the Jewish and Muslim. The English Law of Bigamy in a Multi-Confessional Society: The Israel Experience by P Shifman. Itàlia: il·legal. Fins a 5 anys de presó.Article 556 of Italian Penal Code. Líbia: legal per a homes amb condicions. Malàisia: il·legal per als no musulmans sota jurisdicció federal. Segons l'article 494 del capítol XX del Codi penal, els delinqüents no musulmans que es considerin culpables de bigàmia o poligàmia poden ser castigats fins a set anys de presó. La bigàmia o poligàmia és legal només per als homes musulmans amb restriccions sota jurisdicció estatal, que rarament es practiquen. Malta: il·legal.Marriage Act of 1975, section 6. Marroc: permès per als musulmans, s'apliquen restriccions. Països Baixos: il·legal. Fins a 6 anys de presó. Si el nou soci és conscient de la bigàmia, pot ser empresonat un màxim de 4 anys. Nova Zelanda: il·legal.Crimes Act 1961, section 205. Fins a 7 anys de presó o fins a 2 anys de presó si el jutge està satisfet que el segon cònjuge sabia que el seu matrimoni seria nul. Pakistan: la poligàmia al Pakistan està permesa als homes amb algunes restriccions. Filipines: legal per als homes musulmans. Altres s'enfronten a 6-12 anys de presó i dissolució legal del matrimoni. Romania: il·legal.Romanian Penal Code, art 376Also Civil Code of Romania, art 273. Aràbia Saudita: la bigàmia o poligàmia és legal per als homes. Somàlia: la poligàmia és legal per als homes als tribunals matrimonials; antiga tradició. Sud-àfrica: legal per als homes segons la Llei de reconeixement de matrimonis costumistes de 1998 per als matrimonis costumistes. Segons els matrimonis de dret civil (regulats per la Llei del matrimoni), qualsevol matrimoni a més d'un ja existent no és vàlid (però no criminalitzat). Sudan: la bigàmia o la poligàmia és legal per als homes. Taiwan: il·legal. Fins a 5 anys de presó. Tailàndia: abans de l'1 d'octubre de 1935, la poligàmia a Tailàndia es podia practicar i reconèixer lliurement segons la legislació civil. Des de la seva abolició, encara es practica i és àmpliament acceptat a Tailàndia, tot i que ja no es reconeix, ja que la llei estableix que "Un home o una dona no poden casar-se mentre un d'ells té un cònjuge". Tunísia: il·legal. Fins a 5 anys de presó. Turquia: il·legal. Fins a 5 anys de presó. Regne Unit: il·legal, tot i que els matrimonis realitzats a l'estranger es poden reconèixer per a alguns propòsits legals (vegeu Poligàmia al Regne Unit).
En l'acusació, fins a 7 anys de presóThe Offences against the Person Act 1861 (24 & 25 Vict. c.100), section 57; the Criminal Justice Act 1948 (11 & 12 Geo.6 c.58), section 1(1) o en condemna sumària fins a 6 mesos de presó, o bé amb una multa d'una suma prescrita, o ambdues. Estats Units: il·legal a tots els estats. Fins a 5 anys de presó. (Però vegeu Poligàmia a Amèrica del Nord) Uzbekistan: il·legal.
Referències
Bibliografia
Categoria:Articles amb traduccions sense revisar